"Himnes", a la fi!

"Himnes" ja quasi és aquí. L'obra és acabada, masteritzat inclòs (em va costar una mica de fer, al final vaig trobar com no comprimir tant, però el cert és que odio la compressió digital). En total, un any de composició i gravació. Podia haver estat menys d'haver tingut una agenda més relaxada. Però la gravació és ja completa, la portada (dissenyada per José Luís Algar) és impresa, i ja només falta fer les còpies físiques en CD i fer trameses postals (i potser alguna per internet).

Les raons per a cantar aquesta obra en anglès han estat: 1) hi havia poquíssimes traduccions al català, totes molt més curtes que els respectius originals anglesos, i possiblement amb els drets d'autor vigents; 2) reconec que havent aconseguit colar "Buy Guitars" al #7 de Tourdates l'1 de juliol passat (i veient que el públic anglès vol sentir cançons en anglès), vull provar a veure si algun d'aquests moviments rep una oportunitat; i 3) que estigui provant què tal em va a UK es deu a les raons exposades en aquesta recentíssima entrevista (redactada dilluns passat a la nit): http://www.misspreferida.blogspot.com.es/2012/09/entrevista-lluis-paloma-patinet.html, en essència que aquí ningú de la indústria em fa ni cas i n'estic fart de parlar amb una paret.

I caldrà que trobi algú que no sigui una paret si vull que la segona part del concepte d'aquesta obra existeixi: fer-ne un concert, no necessàriament cantat per mi. Algú del Conservatori ha rebut un zip amb totes les partitures de l'obra i un any o altre pot ser que ho mogui, però de moment no és factible. I el lloc on originalment volia fer el concert sembla ser una paret, no de pedra, però una paret. Toca trucar a portes. I no em tanco a res. Sé que l'obra, almenys musicalment, és bona i pot interessar a un públic relativament nombrós si aquest té l'oportunitat d'escoltar-la. Una altra cosa és si a més he pogut crear una obra amb atractiu pop, que no sé si és el cas: les influències són de rock progressiu, però si una cosa falla (des de la meva perspectiva de músic amb un cert interès per les avantguardes) és que és la meva obra més conservadora, tant pel tema com perquè torna deliberadament a terrenys que jo ja havia explorat fa anys. Però es tractava d'oferir melodia i acompanyament a un públic concret que havia patit de valent certa llunyana nit, i no vaig tenir cap vergonya d'oferir una obra decididament dolceta si amb això aconseguia el meu bondadós objectiu. I crec que m'ha sortit una obra prou digna, sempre que no es mirin els textos amb lupa (tot i que curiosament em van interessar quan només els llegia sobre paper; no sospitava que cantats no funcionarien tan bé).

En fi, moviment per moviment:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds. Té una de les melodies més aconseguides del conjunt, sobre arpes i vibràfon. Un caramelet per començar.

2. Enthroned On High, Almighty Lord. Amb un ritme sincopat i maraques, és bastant proper a un ballable. És una fórmula que em té intrigat.

3. Sometimes A Light Surprises. Suavet.

4. Blessèd Savior, Thee I Love. Millor que l'anterior, encara que la melodia es nota treballadota.

5. Lord God the Holy Ghost. Amb una tal muralla de pizzicatos, costa endevinar que a l'inici només hi ha un sintetitzador operatiu.

6. Immortal Love, Forever Full. Per a mi és el millor moviment, encara que vaig estar a punt de carregar-me'l durant el masteritzat. Per un cop, a l'alçada del "Corrupció".

7. One Sweetly Solemn Thought. Tornen els pizzicatos. "Mansions"? Què deu voler dir?

8. Take Me, O My Father, Take Me. Maraques donant un toc diferent a un altre moviment lent. Les vaig posar per a que el percussionista tingués alguna cosa a fer entre els moviments 2 i 14.

9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness. La base de pianos queda una mica tapada per la veu. Sona a mono.

10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart. Un dels millors moviments. Tres "pianos"!

11. Come, O Creator Spirit Blest. Torna el to progressiu. Interessant.

12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed. Orgues "glassians". Millor la base que la melodia.

13. Hail, Thou Once Despised Jesus! Influït pel Slash. M'agrada la mescla de piano i clavicèmbal.

14. In The Hour Of Trial. Maraques de nou.

15. Nearer, My God, To Thee. Millor la composició que com sona. La veu aguanta prou bé per ser que vaig gravar totes les veus en una sola sessió de set hores i aquesta va ser la darrera en gravar-se (vaig anar per ordre).