Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, de juliol 17, 2012

Unclear




Continua la saga de les Rick, de la que ja vaig ressenyar un primer estat de comptes en aquest blog l'abril passat, a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2012/04/el-meu-amor.html. Ja vaig dir que aparentment ja només es podien trobar Ricks a certes botigues per internet... però fa uns dies, per curiositat, vaig mirar aquest enllaç, http://www.rickenbacker.com/distributors.asp, i quina va ser la meva sorpresa en veure que, efectivament, a l'estat espanyol no hi ha efectivament cap distribuidor... però sí que n'hi ha a llocs com França, Itàlia, Anglaterra o Dinamarca. I essent la web oficial de Rickenbacker no crec que la tinguin endarrerida (al cap i a la fi, també indiquen que certs models com el 370 normal de sis cordes estan discontinuats). De sobte, tot plegat sonava estrany. El que he fet ha estat imprimir la llista de distribuidors i portar-la, a títol merament informatiu, al meu comerç de proximitat, on sembla que ha estat ben rebuda. Clar, ara pot resultar que les dades amb les que treballo no siguin prou acurades i llavors oferiré les meves disculpes per un post inútil, però tot plegat em sorprèn. Seguirem informant.

********************

El passat dissabte 7 de juliol vaig actuar a La Goleta, a Sant Feliu de Guíxols, en un concert "late at night" compartit amb un pletòric Le Clotêt àvec Garcés. La meva part del concert va ser senzilla, prou agradable de tocar... i la Strato XII va fer sensació. Espero poder-hi tornar pel novembre.
El dia anterior, Tired Hippo oferien el seu darrer concert, al Crossroads. Molts amics, i bon ambient. Jo vaig participar en dues cançons: "Potser... després..." (on no la vaig acabar d'encertar amb la melòdica) i "Vilatristesa" (on sembla que la meva guitarra slide va sortir bé).

********************

I reconec un cert interès en la Les Paul Studio, tot i que el quan i el com se m'escapen. Almenys no hauria de resultar tan difícil d'aconseguir com la Rick... Ja ho sentirem a dir.

2 comentaris:

DINO RATSO ha dit...

Em fas patir amb la teva obsessió per les Rickenbaker. Si encerto una bona travessa et compro una ;)

Patinet ha dit...

Em sembla que no et sortiria a compte. :)