Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de juliol 15, 2012

Somniem?



Fa tot just unes poques hores que he acabat la partitura (format i pdf inclosos) d'"Himnes", l'obra que en teoria hauria de suposar el meu retorn després de dos anys de no aconseguir acabar res. Com vaig dir al meu anterior post, les bases ja estan enregistrades. Ara, a més, lletra i melodia estan sincronitzades... sobre el paper. Reconec que m'imposa una mica gravar tantes pistes vocals de cop. Sobretot perquè les hauré de gravar en un sol dia, per a evitar un problema gros que tenia amb les poques pistes de veu que tenia gravades: terribles salts en la forma i coloració de veu, que feien que el disc sonés completament desintegrat, absurd. He de recomençar la feina en aquest punt concret. Però com a mínim aquí sí que puc assegurar que l'obra seria perfectament reproduïble en directe: encara que en el disc les bases s'han gravat disparant midis des del meu ordinador, la fase de recerca d'idees va ser feta tocant manualment diverses pistes en el seqüenciador d'a bord de l'mm6, i m'he atès a les idees originals durant tot el procés de composició i passada en net. De fet, la idea original era que l'obra s'havia d'estrenar en concert, i en una església protestant, d'aquí el format i el tema. No va ser fins que el concert es va frustrar que vaig pensar en convertir-ho tot en un disc, i admeto que la idea de fer-ne una audició pública no ha estat massa lluny del meu caparró durant tot el procés. De manera que, si l'estètica del disc és molt "Corrupció" deliberadament, l'ètica dels dos treballs no podria ser més oposada ("Corru", disc només d'estudi i orgullós de ser-ho; "Himnes", obra de concert que acabarà essent disc per casualitat). Almenys, "Himnes" té molt de retorn a la forma després del caos i la dispersió del "1964", un disc que potser necessitaria reformes molt més en profunditat abans de poder ser considerat viable. Pega d'"Himnes": és un disc molt conservador. Jo mateix m'he passat tota la composició de les parts vocals ratllat amb aquella entelèquia anomenada déu. Suposo que se m'han creuat els cables, de tant cantar en misses o interpretar repertori religiós. Se suposa que sóc ateu, no per res. Estic començant a pensar en canviar de rumb a l'altre disc que vull intentar acabar aquest estiu: el "1980". Tinc un repte molt fort al davant: demostrar que es pot fer cançó independentista i de protesta sense necessitat de fer mala música ni de fer el ridícul amb les lletres. I obtenint èxits de públic i crítica. Sé que per a això hauré d'aconseguir publicar a l'estranger (aquí simplement no hi ha clima), i almenys aquí hi ha una bona notícia: "Buy Guitars" (en la gravació de To Be Continued) ha arribat a ser top 7 al chart de Tourdates, a UK: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/01-jul-2012. I encara roman prou alt en aquests moments: al número 12, http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/15-jul-2012, no gens malament per a ser un perfecte desconegut (incidentalment, Terrassa hi té una presència potent perquè també hi ha la Vanesa París, aquesta setmana al número 3 amb l'excel·lent "Till You Fly"). En fi, que tinc un alicient per acabar ràpid nou material de qualitat. Totes les possibilitats estan obertes. Somniem?