Continua la
saga de les Rick, de la que ja vaig ressenyar un primer estat de
comptes en aquest blog l'abril passat, a
http://lluispaloma.blogspot.com.es/2012/04/el-meu-amor.html.
Ja vaig dir que aparentment ja només es podien trobar Ricks a certes
botigues per internet... però fa uns dies, per curiositat, vaig
mirar aquest enllaç, http://www.rickenbacker.com/distributors.asp,
i quina va ser la meva sorpresa en veure que, efectivament, a l'estat
espanyol no hi ha efectivament cap distribuidor... però sí que n'hi
ha a llocs com França, Itàlia, Anglaterra o Dinamarca. I essent la
web oficial de Rickenbacker no crec que la tinguin endarrerida (al
cap i a la fi, també indiquen que certs models com el 370 normal de
sis cordes estan discontinuats). De sobte, tot plegat sonava estrany.
El que he fet ha estat imprimir la llista de distribuidors i
portar-la, a títol merament informatiu, al meu comerç de
proximitat, on sembla que ha estat ben rebuda. Clar, ara pot resultar
que les dades amb les que treballo no siguin prou acurades i llavors
oferiré les meves disculpes per un post inútil, però tot plegat em
sorprèn. Seguirem informant.
********************
El passat
dissabte 7 de juliol vaig actuar a La Goleta, a Sant Feliu de
Guíxols, en un concert "late at night" compartit amb un
pletòric Le Clotêt àvec Garcés. La meva part del concert va ser
senzilla, prou agradable de tocar... i la Strato XII va fer sensació.
Espero poder-hi tornar pel novembre.
El dia
anterior, Tired Hippo oferien el seu darrer concert, al Crossroads.
Molts amics, i bon ambient. Jo vaig participar en dues cançons:
"Potser... després..." (on no la vaig acabar d'encertar
amb la melòdica) i "Vilatristesa" (on sembla que la meva
guitarra slide va sortir bé).
********************
I reconec un
cert interès en la Les Paul Studio, tot i que el quan i el com se
m'escapen. Almenys no hauria de resultar tan difícil d'aconseguir
com la Rick... Ja ho sentirem a dir.