Comentari Musical 1: “Music For A Large Ensemble”, de Steve Reich.

Aquesta peça, acabada en la seva primera versió el desembre de 1978, és com una mena de segona part conjunta de “Music For Mallet Instruments, Voices And Organ” (1973) i la cabdal “Music For 18 Musicians” (1974-76). De la primera n'agafa l'estructura, perfeccionant-la una mica. De la segona n'agafa les interessants tècniques d'orquestració. La història intel•lectual de la peça és la següent: el 1976 Steve Reich va agafar la seva nova peça “Music For 18 Musicians” i va sortir a la carretera. Èxit (en termes del públic que tenia aleshores) total. Però aleshores va venir la pregunta: i ara què? Crisi creativa. Intent abortat de fer una obra només amb polsos, una de les seves noves tècniques. Dubtes sobre si abandonar la professió de compositor i entrar a fer de rabbí (Steve Reich és jueu creient). I, de sobte, un encàrrec. Reich va decidir fer una mena de “18 Musicians, II”. Aquesta és la raó per la qual ell considera “Large Ensemble” com una peça problemàtica. Però “Large Ensemble”, en la seva versió revisada de mitjan 1979, sona tan bé com “18 Musicians”. Punt més significatiu: l'estructura. “Mallet” tenia quatre seccions, cada una sobre un acord diferent, però similars en estructura, una sèrie de minicànons de construcció progressiva, sonant sobre canvis de dos acords pedals que van doblant la seva duració per a després tornar-la a escurçar i canviar de secció. “Large Ensemble” perfecciona aquesta estructura convertint-la en una primera secció model, seguida de tres seccions més (quatre, en la primera versió; després, la secció del mig es va eliminar, reduïnt-la a un acord de pas), cada una ampliant la gama de distorsions estructurals respecte del model, fins que la última arriba a un punt de no retorn que comporta el final de la peça. Tot això es pot analitzar dirèctament amb el CD, perquè els detalls estructurals li queden molt clars a l'oient. En tot cas, si aparentment “Large Ensemble” no difereix sensiblement de “18 Musicians”, la veritat és que ambdúes, amb les seves atractives tècniques de mescles tímbriques sobre percussions afinades, conformen la part més accessible i entusiasmant de l'obra de Steve Reich. Recomanació absoluta.