Dies densos. 1) L'Artur Mas s'ha venut per un plat de llenties. Tota la feina amb l'Estatut se n'ha anat en orris per les seves presses per a fer-se una foto. Des d'aquí li maleeixo els ossos públicament. 2) Ahir, en teoria, darrer concert de Ménage, a l'Hotel de Matadepera. Una actuació tan bona com les altres que han fet, i un grup enorme que es perd. Com sempre, crítiques més que encertades al fet que les discogràfiques puguin saltar-se a la torera a un grup tan bo com han estat Ménage. En el cas que no s'ho repensin, se'ls trobarà a faltar. 3) Encara que no poguí assistir al seu concert al carrer La Rasa de fa unes setmanes (sí que he pogut experimentar el de Faktoria, amb un control de so deficient), presento els meus respectes als Vidres A La Sang, el millor grup de Trash Metal de Catalunya, amb un primer àlbum senzillament increïble. Mai no se m'oblidarà el primer cop que el vaig escoltar: la nit em va canviar de sobte, a molt millor. 4) I un record a un grup ja perdut, La Fuga (a no confondre amb un altre grup posterior que ha publicat discos), que van representar el que de veritat es podia fer amb un rock sòlid i en català BEN FET i que mai, per variar, van ser reconeguts per una discogràfica. Almenys, em van alegrar moltes nits. Els seus noms, per a la posteritat: Jordio Donadéu, Toni Puig, Miki Rodríguez i Toni Ubach. I una cançó a destacar: Just Money.