Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, de febrer 06, 2006

Segons sembla, el concert de la Massa Coral de Terrassa (on canto) amb el Rèquiem de Fauré es farà el divendres 7 d'abril a la Catedral de Terrassa, si no ocorre cap més cas estrambòtic. Jo ja he acabat la meva part de feina com a membre de junta i "noi per a tot": tenir preparats i guardats en disquet els principals textos per al programa de mà. La meva impressió personal vé de que, encara que al final les traduccions al català dels textos del Rèquiem i del Càntic de Jean Racine (també de Fauré) les he transcrit de textos en paper, en un primer moment, després de fracassar a trobar una traducció del Rèquiem de Fauré en català (recordem que no segueix l'ordre típic "a la Mozart") a interbrut, vaig acabar marcant-me una traducció jo solet a partir d'una traducció a l'anglès. I va ser una mena d'experiència. Em refereixo a que m'adoní que tenim un ego tan gran com per a pensar (vaja, jo no) que hi ha, seguríssim, una forma de vida eterna després de dinyar-la, però en el fons del fons del fons estem absolutament acollonits, implorant a crits a tota mena de divinitats inexistents que ens salvin de la que ens espera. No per esperar-m'ho em fa menys feredat.