El Jordi Ibañez em va demanar que fés un resum de l'any de gràcia (o de sant gervasi) de 2006, i ara m'hi poso. En quan al món, pessimisme absolut: el divorci entre el que necessita el Sistema Capitalista i el que necessita el món és total, i per desgràcia la mentalitat dels poders a l'ombra continua essent que per a estar bé ells la resta del món s'ha de fotre, enlloc de preguntar-se quines oportunitats tindrien en un món més igualitari. Odio el Banc Mundial i l'FMI. En quan a l'Estado Español, resulta que el Parlament de Catalunya, democràticament escollit, aprova amb un vot afirmatiu de prop del 90% un projecte d'Estatut, i no només el govern de Madrid més suau de la Història sembla igualment decidit a tòrcer la voluntat dels catalans en el més pur plan de rebequeria d'en David Crosby quan anava a ser despedit dels Byrds, sino que l'Ejército es posa a gallejar (objecció fiscal, on ets?). I pel que fa als Països Catalans, la situació al País Valencià en especial és traumàtica: la ocupació durant un vespre del Palau de la Música de València per part dels cantautors en llengua catalana/valenciana i el seu públic és, a la vista de les detencions d'independentistes, de l'estatut-titella que està aprovant el Parlament Valencià, de la censura política i lingüística al Canal 9, i de la llibertat d'acció de la que gaudeix l'extrema dreta al País Valencià, un acte molt valent (de fet, gent tan prestigiosa com en Raimon o en Miquel Gil han hagut de traslladar la barraca al Principat perquè a València no hi poden ni sobreviure).
Pel que fa a la meva situació personal, el Corrupció ha patit un revés molt injust (simplement, la indústria catalana oficial no en vol saber res perquè el creuen massa ben fet com per a que la gent l'entengui -us estan dient burros-, encara que sigui el moment d'apostar fort o morir: els Pets o els Antònia Font ho han entès bé en aquests dos últims anys, per no parlar d'en Miquel Gil o la Lídia Pujol) i continua inèdit (i disponible. Estic disposat a treballar dur per a qui em contracti), i per la resta ha estat un any molt difícil, i en molts moments ho he passat malament. Bé, no voldria acabar sense almenys una nota d'esperança: m'encanta estar a To Be Continued i conèixer-los a ells i a la penya de Ménage. Gràcies a ells no he estat tan sol. Envio també records a en Joan Soler, l'Encar Vanaclocha i la Mercè Viñals.
I, bé, quan tinc una estona vaig treballant ja en el meu segon disc (per al qual començo a tenir idees), però més important que això és que quan la gent em diguin que volen començar, el Lluís Paloma Project començarà a assajar per a fer directe, queda promès. Bon MMVI!