Marcella Deconstructed

 

Sapigueu que a Spotify hi ha això, el meu homenatge de 2014 a The Missing Leech, «Somriu», filmat originalment pel documental d’en Vicenç Ferreres:

https://open.spotify.com/album/4JDIT6SgBfoHOtQJpLMY9D?si=6HDfY3D4SjWrBzDkEPpo5g

*****

Ho dic com a possible forma d’homenatge: hi ha alguna banda de Metal que es digui The Ukraine War?

*****

«Attila», de 1970, va ser l’àlbum publicat d’un duo format per Billy Joel i Jon Small, provinents d’un grup molt més suau anomenat The Hassles. La crítica es va abraonar sobre l’àlbum, que amb el temps es va guanyar un lloc entre els pitjors àlbums de la història del rock. No hi estic d’acord: no és ben bé un clàssic en potència, però té grapa, i la idea de fer protometal amb un Hammond distorsionat me l’apunto. Un dels temes, a l’atzar, l’he inclòs a la meva carpeta de «rock salvatge» per a quan tingui temps i espai per a fer un nou àlbum. I sí, el tal Billy Joel és el de «The Piano Man» i subsegüents èxits, algú a qui seguir amb atenció.

Per cert, el tema és com descobrir-les si no és per casualitat, però hi deu haver tantes gravacions obscures, desconegudes i inspiradores...

*****

Ara mateix, tot és a l’aire. No planejo treure res més aquest 2024, i és perquè necessito una vida decent abans de fer res. Necessito acabar amb el caos.

Fa setmanes que em moc, camino i parlo amb aires testamentaris. And that ain’t good. Massa temps al fil de la navalla, i massa carregat de feina. Necessito una seguretat que no tinc. I un lloc que no tinc. Em fa molta falta que em passi una cosa extraordinària.

*****

Deixo un apunt per a un possible àlbum futur, instrumental: obra amb poliacords i aires de música clàssica. Explorar grups del mateix instrument, amb voluntat suau. Algun passatge de només aguts.

I si més no, la decisió de, quan recuperi la mobilitat de la mà esquerra, fer un àlbum rock, hi és. També serà cantat.

*****

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/ill-inois

És un final d'etapa. No sé quan podré tornar a enregistrar. He acabat les velles idees. I quan torni, vull canviar de so. De manera que descansareu un temps de mi, que no serà precisament per sempre. Aquest és el disc que he fet. Jo sé el disc que voldria haver fet.

De fet, si no és la meva màxima obra (i almenys una persona m’ho ha comentat, gràcies per la sinceritat), és perquè tot el que estic passant a la vida m’està retenint, m’està gastant totes les energies. Així és impossible apuntar alt.

*****

Mentre, tinc una nova carpeta: «The Disaster Composer». Restes que potser em duguin a un nou lloc. No vull que sonin a mi. Vull fer el burro i experimentar. N’estic fart de camins gastats. N’estic fart del dia de la marmota. N’estic fart de la merda de vida que m’han creat.

Us asseguro que si pogués, me n’aniria a un altre país, al nord d’Europa. Aquí em sento atrapat.

Vull viure i sentir-me viu.

*****

«Mury», de Jacek Kaczmarski, és en realitat «L’Estaca» de Lluís Llach adaptada al polonès. Per a mi té més grapa que l’original, sincerament. (Lluís Llach ha fet discos extraordinaris, però el 1968 estava aprenent en públic.)