Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de juliol 12, 2023

Matters

 

Reconec no tenir bona opinió ni d’Ursula von der Leyen ni de Roberta Metsola. No estic en contra d’una Europa com a tal, però sí d’aquesta Unió Europea amb tants dèficits democràtics. I amb tant polític i funcionari espanyol posat allà dins. Això no funciona.

Alguna cosa em diu que el 23J l’abstenció serà de rècord. Unes eleccions fotudes amb tota la mala bava del món. Pedrito és així: només s’importa a si mateix.

Preferia l’època en la que Vox era una marca d’amplis.


*****


Dilluns 10 a la tarda vaig repassar el «Side 1 Stereo» per una idea que em ballava pel cap: treure’n els tres temes per a banda i el sobrant de l’«Around The Fun», retocant de passada la contraportada. Ara consta de dotze temes, quaranta-cinc minuts, i funciona prou bé com per a no ser més un simple «rareses». Mai no serà el meu millor àlbum, però sense els fiascos sona molt millor i molt més integrat. I, si més no, la versió antiga amb setze temes li haurà servit als meus amics com a «bootleg» de totes les cançons que tenia acabades, excepte la «jazzy», que la setmana anterior havia reescrit de dalt a baix com a MIDI a mig tempo molt més potent, essent l’inici del projecte «Nukes, Baby!» que tinc en forma de tots els MIDIs i que he de gravar en net, de fet en serà el primer tema del «track list». La part divertida de tot això és que el «Nukes, Baby!» té totes les demos amb els títols de treball... mentre que a la contraportada ja hi figuren amb els títols definitius! La clau és que així m’orientaré millor durant l’enregistrament. (Els quatre temes eliminats han anat a una de tres carpetes amb idees per a dos possibles àlbums. El tema «El curro burro», sobrant de l’«Around The Fun», probablement el deixaré com és ara, no encaixa enlloc però no és del tot un mal tema. Els altres tres els deixo com a idees o com a temes a regravar des de zero.)

Els dotze temes del «Side 1 Stereo» definitiu son, per ordre:


1. Blandiblub Dream

2. Un Vibràfon Sempre Mola

3. Cow, Can You Equalize Me?

4. Onç im P lli

5. Tarda a Reacció

6. Come Prima (Mangia Cugina)

7. Prioritat al Priorat

8. Andy Warhol, I'm a Bee!

9. Can't Stay Away from Bobby

10. Panoramatak I En Bil Redan På 50 Talet?

11. Uti, Uti, Uti!

12. Have You Ever Been a Brain?


El disc, inèdit, està dedicat al Barça.


*****


Un truc molt meu quan faig servir l’ordinador és una carpeta que creo sempre que he de separar arxius sobrants o de reserva. La podria anomenar «Reserva», però l’anomeno sempre «Odd», que és més ràpid d’escriure i em permet guardar-hi el que vulgui. Així, l’espai principal de cada projecte en què estigui treballant estarà sempre net.

També, en condicions econòmiques normals, procuro tenir els meus arxius indispensables copiats a almenys un altre disc dur més. Còpies de seguretat. Els discos durs son genials, excepte quan peten.

De fet, quasi sempre treballo amb ordinadors de torre, tant perquè em permeten muntar tot de targetes amb connectors USB per a mil i una coses (discos durs externs, targetes de so, sintetitzadors amb ASIO incorporat...) com perquè em permeten muntar tanta memòria RAM com em pugui pagar. Dos aspectes crucials.

Per cert, l’any que ve hauria d’anar renovant ordinador. I no tinc accés als meus diners.


*****


Tinc gravat un tema del «Nukes, Baby!», el quart del «track list». El deixo reposar, hi he fet feina sòlida però necessito deixar-lo reposar uns dies, no estic segur d’haver arribat allà on volia.

Deixar de publicar discos és intencional: no vull que es doni la meva feina per garantida.

Es pot dir que només la feina realment ben feta em sorprèn. I sorprendre’m és crucial per a arribar allà on vull arribar.

Pensant en un nou so per a 2024. 2023 serà sobretot un any literari.

I no sé en quin any podré llegir de nou. Massa endarreriment, massa distraccions.

Em noto molt cínic.

Trobo a faltar l’agost.


*****


Em pregunto com fer-me un documental de vint o vint-i-cinc minuts parlant sobre composició, estudi i art, filmat per mi mateix. I una complicació seria haver-lo de fer en anglès. Que Barcelona no em pogués barrar el pas. Serà dur i segurament ho hagi de fer durant la tardor, amb guió i tot. No vull fer un desastre.