Aparentment, la maquinària clàssica de Terrassa tornarà a organitzar concerts amb les mateixes obres de sempre. El Dia de la Marmota un any més. Escorreré el bulto.
Tindré un concert al gener. Després em muntaré una pausa. Plantejant-me unes vacances. No exactament una crisi creativa (ja en vaig viure una de dura), però si no estàs relaxat les idees no flueixen. Torno a tenir nostàlgia de casa. I tinc el llibre de teoria musical encara per començar. Hi he de poder posar remei.
*****
Estic en vacances de Facebook. Potser publiqui algun enllaç, però no miraré comentaris ni publicaré acudits. Raó? Massa gent publicant «memes», tots iguals, tots igual d’imbècils. Ja no podia més, era ja una cosa mèdica. Mai no es valorarà prou aportar contingut original. I fa falta. A Facebook podré publicar algun enllaç, però no miraré ni les respostes. Sí que segueixo a Twitter, doncs no deixa de ser una font d’informació, encara que sigui filtrada per les opinions de cada usuari.
*****
Els anglesos hauran estat dotze dies de setembre essent molt pesats. Quines ganes tenia que s’acabés. I, ja en general, han estat dies de bloquejar molts canals. Estic saturat. Necessito relaxar-me.
*****
Espero les municipals amb candeletes. Primera oportunitat de fer caure un munt de gent. El tema és que necessitaria algú a qui votar, però hi ha el que hi ha. I no veig alternatives viables. Aquest sistema és un desastre.
Calen eleccions. Totes. Això ja no es pot aguantar.
Especialment, ERC és «off limits». M’he trobat havent de bloquejar antics companys de partit. És molt desagradable, estan tots abduïts. Content de portar quinze anys fora del partit.
1 d’Octubre? Tal dia ha fet cinc anys. Mentre, el Parlament de Catalunya és el Show de Benny Hill. Allò no és seriós.
*****
Ja tinc el llit nou, trobaré a faltar la molla trencada de l’anterior. Ara la idea és no tocar el banc, i així recuperar-me i fer net abans de l’estiu. Vull que ja no hi hagi obstacles per a intentar un pis, que seria lluny de Terrassa... però si hi ha una patacada general, estaré amatent a un pis de segona mà a Terrassa en un estat acceptable i que costi menys de 30.000€. Desesperat per poder, a la fi, començar a pagar casa meva, encara que m’hagi d’estar dos anys sense poder-hi viure.
Almenys sembla que puc resoldre deute en pocs mesos. Preparat pel repte, i amb tot un esquema detallat a seguir. Estaré molt content de treure’m cert banc de sobre.
*****
He tingut una idea sobre la que no m’estendré però que em permetria no haver de tornar mai a les apps comercials de cites. I seria en positiu. Segurament no me’n surti ni així. Però almenys podria intentar-ho. Recordem que som en una societat on tenir sentiments és igual a ser un criminal, amb el que cal crear algun refugi. Aquesta societat no és normal.
*****
Tinc reservat cert box set de Wilco per a quan estigui més recuperat. De moment tinc discos de Son Volt i Gwenno esperant-me a l’estanteria de la meva habitació. Ganes de tenir temps.
Esperant també que m’arribi un doble LP de Philip Glass.
I no sé com fer-me amb un exemplar de la caixa de «Revolver» dels Beatles.
*****
Han estat dies d’escriure coses curtes. M’he de guanyar la vida!
*****
Musicalment no estic acabant res. Agost i setembre han estat tan densos de feina fora de casa que he perdut momentum. Tinc coses a mig i no tinc temps ni forces per a acabar-les.
De fet, estic avançant una carpeta anomenada «Astrosurfing» que és més del mateix. I ni tan sols n’estic passant els midis a net. La més pura expressió d’estar encallat per massa feina. Trobo a faltar el confinament de 2020. Mentre, el disc d’electrònica de ball està parat. El mateix amb el «Shut Down». Sense pau i tranquil·litat no es pot fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada