Eurobeat

 

Tinc a mig fer un àlbum sorpresiu. La idea era buscar com fer un nou «Automatic Day». En canvi, vaig camí de fer el primer àlbum meu que mostra que per a mi el segle XXI existeix: experimental, electrònic i sense precedents en la meva obra. Hi faig servir sintetitzadors i MIDI, però no hi ha ni murs de so, ni balades boniques, ni rhythm’n’blues amb cordes, ni acords de jazz. Admeto que m’ha agafat per sorpresa. Incomplets, tinc ja trenta minuts de música, tots bons. Però se suposava que ara estaria escrivint un llibre de teoria musical.

Sí tinc a mig reformar el poemari de 2014. El que en tinc és ara molt millor, em falta una part. Però em pregunto si alguna vegada podré fer alguna cosa que pugui ser considerada poesia. De moment, tinc una extensió del meu treball, força discutit, com a lletrista. Admeto certa inseguretat.

*****

Tinc la Starcaster i l’Austin AJB300 a arreglar. De moment no canvio pastilles a la Starcaster per tema de costos. En teoria, a finals de mes em retornaran com a instruments tocables, i si em saben resoldre el tema dels trasts, l’AJB300 és un gran baix.

El següent pas seria comprar i fer instal·lar les Filtertrons a la Gretsch G5122 Electromatic. Per la resta és una guitarra genial que em fa celebrar el dia que vaig canviar la Hagström per ella. Però les pastilles Greasebucket són una decepció.

Com ho són les pastilles de sèrie de la Starcaster. He escrit fins i tot a Fender demanant consell, les CuNiFe són massa cares per a mi i amb unes humbuckers típiques jo seria feliç, però hi ha el problema del tamany. Les Starcaster Affinity no tenen aquest problema. Tan de bo m’ho hagués imaginat abans.

Si em fallen les Filtertron, voldria fer-li fer una revisió a la Epiphone Dot Studio. Dos punts: sona molt fosca malgrat tenir unes Seth Lovers que en altres guitarres em sonen genials, jo diria que s’han de modificar o bé els condensadors o bé els potenciòmetres; i també voldria fer-li posar marcadors al diapasó, no en duu de sèrie i de moment tiro amb uns adhesius grocs, però no és seriós.

Estaré temps enumerant passos a fer. Haver-me hagut de vendre instruments m’ha deixat amb tot de feines encara per fer, quan el juliol de 2019 només em faltava pagar la Telecaster i ho havia de poder fer sense problemes. És indignant.

Com a guitarra pendent, l’Epiphone Wildkat, que buscaria sempre de segona mà. Potser en algun moment la Harley Benton HB35, sempre en determinats acabats i si la trobo molt barata de segona mà. És una via que no havia explorat abans i crec que valdrà la pena. Sempre, preus molt baixos.

*****

Abandono tant el Roland JD-08 com el Warm Audio Bus Comp. Massa diners per a no tantes novetats. I he trobat VST del bus compressor SSL, que estic fent servir a les actuals sessions. Junt amb els WA76 reals, tot sigui dit. De moment, el Tubecore descansa.

*****

He escoltat en mp3 l’«Innerspeaker» (2010) de Tame Impala. Rotllo Temples. Tots dos molt bons grups. He tingut una grata sorpresa. És bo tenir moments per a descobrir nova música. Sobretot amb bons amics fent-me recomanacions.

I he escoltat per segona vegada «The Terror», un interessantíssim disc de The Flaming Lips, força diferent d’allò a què ens tenien acostumats, sense deixar de ser ells. El tinc en CD, i content de tenir-lo. (També he escoltat «Clouds Taste Metallic», bo, però en un estat rarefactat on The Flaming Lips eren encara una banda de rock amb avisos del que vindria després però sense fer el pas.)

També he recuperat a Chet Atkins i a Dire Straits.

I, en clau catalana, no sóc l’únic a pensar que Nisei haurien de tornar.

Mentre, un motiu per a no anar a la festa escolar de l’ANC seran les actuacions «musicals». Especialment la de Lildami. Al final aniré al Parlament, a veure què hi ha, i esperant que no hi hagi ball de bastons. Han canviat tant, els Mossos...

*****

No entraré en detalls, però tinc un agost mogudet. No són vacances. I estic pensant en mirar de passar tot l’agost de 2023 en una habitació d’hotel a pensió completa on m’ho pugui pagar. Manera de tenir un mes per a mi. I per a llegir i escriure, que em va fent falta.

Tot i que aquest 2022 tinc prou afers crucials com per a mantenir-me ocupat. Entre ells, resoldre on viure. Si me n’arribés a sortir, seria lluny de Terrassa, on els preus són prohibitius. Espero que a Terrassa no es vengui mai més un pis. Igualment Terrassa comença a semblar el Bronx.