(Un matí)
He dut al Farràs la meva Epiphone Dot Studio per a reformes serioses. Té pastilles molt bones que li vaig fer posar fa anys, però mai les he pogudes fer sonar com toca perquè falla algun altres component, sigui algun condensador, siguin els potenciòmetres, que segueixen essent de sèrie. Però també hi vull fer posar marcadors al diapasó: hi he posat adhesius grocs i de moment m’oriento, però no és gens professional, i és una feina que Epiphone hauria d’haver fet en el seu moment.
(El mateix vespre)
El Cristóbal del Farràs és un geni. La mateixa guitarra, només un repàs i cordes noves, i de sobte tinc una guitarra genial. I amb marcadors al diapasó. Llesta per a ser emprada amb Visitants.
*****
Vaig dur l’Austin APB200 a la botiga. He canviat una mica de plans: no compraria un màstil Fender Precision per massa car. Faré polir trasts i que no tallin. De moment no podria anar a per la pastilla (una Seymour Duncan SPB-1 Vintage), però almenys jo tindria una mica més de moral en poder tocar un baix que estèticament m’agrada i que a la llarga podria ser un Fender Precision molt més barat i sense Fender enlloc.
Amb aquesta tongada hauria resolt la Epi Dot, el màstil de l’Austin AJB300, potser el màstil de l’APB200, i dos dels tres pendents amb la Starcaster. La següent etapa serien pastilles: la SPB-1, i les Filtertrons per a la Gretsch. Amb temps, aniria veient què puc fer amb les pastilles de la Starcaster, dons les CuNiFe són inassequibles. No semblo tenir opcions...
El baix Höfner Ignition necessita unes clavilles decents més una Seymour Duncan SM-1 Neck i una SM-3 Bridge. Com el baix que em vaig haver de vendre. Però això ja serà l’any que ve.
Em quedarà una revisió per fer: la Rick de 12. Funciona bé, se li han de canviar les cordes (que tinc), ajustar molt poc el quintatge, i fins aquí puc fer-ho jo. Però, sense haver-la tractat mai malament, l’acabat està ple de llepasses i sembla que hi hagi jugat a futbol. No la puc fer servir així amb Visitants. Durant la tardor toca dur-la al Cristóbal...
Tot m’ho aniré pagant sense tocar el banc. Vénen mesos molt ambiciosos.
*****
Buscant per internet he sabut de l’existència del baix Yamaha Broadband 234, que sona a Precision per relativament poc preu. Si les coses se sabien amb temps...
I he decidit que un dia buscaré de segona mà una Epiphone Wildkat Antique Natural com la que em vaig haver de vendre el 2019. La vull tornar a tenir. Per dignitat.
*****
He estat fent CDs per a una amiga. Dos són recopilatoris de cançons dels Seixanta, un de suau i l’altre amb Mur de So. I el tercer ha estat l’àlbum de Robin Ward «Wonderful Summer» de 1963, afegint-li dos bonus. Una tarda de feina, però també me n’he fet còpies per a mi. Bona feina, i CDs interessants.
*****
He acabat a la fi el meu primer poemari. Trigarà a veure la llum, per raons no relacionades amb la seva qualitat. No dic que sigui espectacular, però sens dubte està prou bé per a ser un primer poemari publicable, i ara que ho penso, a la llarga podria fer un doble volum amb ell i el meu primer poemari de 2001: els inicis. Dic que ara és un poemari perquè tal com va quedar el 2014 era un desastre. Tinc una espina, això sí: crear un poema amb rima i mètrica, a la manera tradicional. Sempre he fallat per aquesta banda. Bé, almenys he conclòs alguna cosa aquest agost. La resta ho tinc tot parat.
I m’he adonat que, arribat el moment, em surt un primer volum ajuntant aquest poemari amb el meu primer de 2001 i uns pocs poemes miscel·lanis. Quasi el tinc compilat. Falta un darrer toc... i esperar el moment adequat.
*****
Tinc parat el nou disc. I no he escrit el llibre de teoria musical. No ha estat un bon agost. De vacances, res. He demanat un mes d’excedència del programa de ràdio per a, almenys, no anar tan sota pressió durant el setembre. Però em fan falta unes vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada