Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, d’octubre 06, 2020

Caducat i democràticament deslegitimat

El proper 14 de febrer s’esdevindran les eleccions romàntiques. I serà diumenge de Carnestoltes. Hi ha coses que parlen per elles mateixes. És ridícul. Almenys han absolt la pobra Tamara Carrasco...


*****


Preguntant-me com escriure un llibre i sobre què.


*****


Tinc fetes les bases d’un àlbum típic meu, el «Disfunctional West Coast Promotion». Li falta masteritzat i, sobretot, veus. Serà com si m’arrenquessin queixals, però no vull que sigui pres per un altre disc menor. És molt pervers. Ni tan sols no sé sobre què fer les lletres. I em falta un aparell per a afinar-me la veu, que comença a perdre. Almenys les bases estan quasi íntegrament gravades via l’IGS Audio Tubecore 3U i els Klark Teknik EQP-KT, a excepció dels pianos, gravats via l’ASIO del Roland Integra-7. L’altre sintetitzador emprat, majoritàriament, ha estat el Yamaha MODX6. Les idees eren totes preexistents... i una bona part dataven de 1998-2004. Amb el que aquesta serà la segona part confessa del «Corrupció». Si més no està ben produïda, tot i que molt innovadora no és. De fet, he hagut de deixar un multipista a mig fer quan m’he adonat que ja havia gravat el tema pel «Boomsday!»


*****


El que em deixa amb un possible àlbum no tan bo fet amb els sobrants i majorment pendent de gravar. Provisionalment l’he titulat «Pareidolia», tot i que en petit comitè hauria de ser el «Duncan Drawings IV». I aquest serà instrumental. Si surt malament, sempre me’l puc guardar.


*****


De cara a 2021, un tercer àlbum, provisionalment titulat «1959», consisteix en una carpeta amb 21 demos de divers pelatge, més carpetes accessòries amb efectes i idees diverses. És un garbuix, i la feina serà meva per a convertir-ho en un àlbum decent. Tot i que és una idea a provar: destruir els meus àlbums de demos i llavors provar de reconstruir les cançons. En aquest cas, amb el «Yankee Hotel Foxtrot» de Wilco en el punt de mira.


*****


I ja fa un temps que les bases de «Jazz» estan acabades. El problema és com acabar-les: no admeten format instrumental, sonen duretes, i no vull cantar sobre desamor, no vull un àlbum així embrutant el meu currículum, però no sé sobre què puc cantar que no es foti d’hòsties amb les bases. Igual l’he de deixar estar, sé que hi ha aquesta possibilitat. En tot cas, no faré res abans de 2021.


*****


I tinc una carpeta amb cinc bases rítmiques. Em pregunto com acabar-les, i pot ser un bon lloc per a experimentar.


*****


Per la resta, el que em queda són demos, algunes amb guitarra sola, d’altres amb bases instrumentals amb les que no sé què fer. I una bona idea és cantar-hi al damunt i passar-les a Visitants, són un material més adient per al grup que per a mi.


*****


Almenys tinc idea d’escriure un quartet de corda. Tinc les idees base, és trobar temps i calma.

Mentre, he de fer retocs a una peça amb destinació al País Valencià.


*****


Per a cantar, m’aniria bé un corrector de pitch de qualitat i un vocoder (Zoom V6? Tascam TA-1VP? Korg Microkorg XL+?). Aquest últim m’aniria molt bé pel «1959». El primer, per a evitar-me ensurts en gravar veus. Necessito diners.

I també sé d’uns altaveus no molt cars, els M-Audio AV42, prou petits com per a caber al meu estudi, i amb bon so.

Per demés, una lap-steel econòmica, una guitarra de fado econòmica i una Epiphone Wildkat com la que em vaig veure obligat a malvendre’m, i descansaré.

Que no és que no hi hagi coses cares que m’interessin, però precisament, són molt cares per a justificar-me-les, sobretot mentre no resolgui el tema d’una casa. La casa Chandler Limited fabrica un previ, el REDD.47, i un compressor, el RS124, basats en maquinària d’Abbey Road dels 1960 i aprovats pels propis Abbey Road Studios. Seria com tenir part de la maquinària amb la que van gravar els Beatles. Però la qualitat es paga i, necessitant dos de cada (són mono i hi he de processar senyals estèreo), em sortirien en conjunt per 12.000€. Està clar que no puc. Sóc massa pobre.

Part del rack em funciona megabé. Em falta saber què passa amb els WA76, que no sonen. He de desmuntar-los del rack. Sospito que fallen les connexions a jack. I a la vegada, encara he de fer experiments per a enviar i rebre senyals del rack des de Cubase. Lentament...

És dur ser enginyer de gravació sense suport.