Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dijous, d’agost 06, 2020

August

El covard ha fugit. Diria que l’hora del lletot espanyol s’acosta. Ara falta que hi hagi un govern coherent a la Generalitat, i el desgavell de la Genialitat només té una solució: anar a eleccions, i tothom a votar Puigdemont passant olímpicament, d’ERC, CUP i partidets neoconvergents. És a dir, deixar anar llast prescindible i enviar-lo a casa a pensar. I, amb el govern correcte, transversal, anar de cara a barraca.


*****


Tot esperant unes ulleres, i no el fàstic desmuntable que porto...


*****


Estic prenent petites decisions creatives: 1) «Irving Park in the Dark» serà finalment instrumental; 2) a canvi, he decidit que dos dels tres instrumentals del «Charleston Valentine Stone» rebran veu i lletra, ni que sigui mínima (You’re on Your Ownio» i «Un món submarí»), deixant «I’m a Honda with Me» com a únic instrumental del disc: tres instrumentals seguits sonen a accident en un disc majorment vocal; 3) els dos volums del «1980» rebran veu, probablement durant el proper curs, amb calma perquè són dos discos quasi íntegres amb veu i això em suposarà tot un esforç.

A la vegada, he decidit compondre per a petites formacions clàssiques (una idea és un quartet de corda) i buscar amb calma qui em vulgui tocar les obres resultants. Ja tinc alguna cosa començada, i ara seria el moment per a treballar-hi amb calma.

I, sobretot, ha arribat el moment d’escriure, i tractar d’acabar el llibre que tinc aturat de fa dos anys, o almenys el seu llarg relat principal, al qual he hagut de donar massa voltes mentre tothom em tenia lluny de casa.

Mentre, tinc fet un nou vídeo per a «Chile» del «Charleston». La promoció haurà d’esperar...


*****


M’estic pensant d’encarregar cables apropiats pel meu rack, i a veure si així tot em funciona. Puc enviar i regravar àudio, però amb un volum baixíssim, i un cable no em funciona. És molt frustrant.


*****


La gravació de Visitants segueix endavant, i dilluns passat vaig gravar guitarres amb en Casu d’enginyer de gravació, i el meu Fender Twin Pro Tube captat amb dos micròfons, un Shure SM57 a tocar i un Behringer B-2 Pro a dos metres. La guitarra era la Gibson SG en la seva primera sessió, i el pedal un Ibanez Tubescreamer Mini ajustat de manera força suau. En Casu també va aprofitar per a gravar alguna guitarra amb el Twin i el Tubescreamer.


*****


Novetats culturals? No és que hagi pogut explorar gaire, però vull fer notar que amb «Tanhäuser» els Morgan Jr. estan en decidida forma setantera, i tinc pendent d’escoltar «Double or Nothing» de The Perfect Fool. A la vegada, la companya d’UMDM Marienka Bellostas ha tret la seva esperada segona novel·la, «La fondària de les arrels», que ja tinc comprada però pendent de llegir. I en algun moment em voldria fer amb el llibre d’en Puigdemont, que pinta interessantíssim. En canvi, «Terrassa Recull Gràfic 1965-1995» de L’Abans només existeix en forma de fascicles col·leccionables, de manera que m’hauré d’esperar (i exasperar) un any abans de poder-lo comprar com a llibre acabat. No entenc aquesta decisió.