El primer confinament de 2020 l’he resolt acabant sis àlbums, a
sumar als dos que vaig acabar al gener. Així:
-Santuari
-Els
somnis del futur s’escriuran amb acer!
-Feina
2.0 (remake)
-Chicago
-Silesia
-Boomsday!
-Charleston
Valentine Stone
-Estratègies
al paradís
Àlbums
pendents de veu:
-Irving
Park in the Dark
-1980
vol. 1
-1980
vol. 2
Més
alguna idea de bomber per a aquest estiu. I també vull escriure.
Segon confinament, vine aviat!
I
amb això, 2020 seria l’any d’haver resolt coses. Em feia falta
parar.
*****
A la
que es va acabar el confinament, tothom va sortir en massa al carrer,
I no he pogut parar amb tant retrobament imprudent. Una cosa bona:
Visitants estem gravant, i estem a punt d’acabar les sessions de
bateria. I aquest cop la bateria sonarà molt bé: en Marc Casulleres
se’n surt molt bé com a tècnic, i jo he aportat quasi tots els
micròfons, la targeta de so i les comprovacions de fase. Els AKG
C-3000B funcionen molt bé com a aeris, l’AKG D-112 Mk2 sona molt
bé amb el bombo, per a la caixa hi ha un Shure SM57, un SM58 pel
goliat, i els toms els hem capturat amb un micròfon més econòmic
marca T. Bone.
*****
Hi
ha moltes queixes entre artistes de què ens estan matant la cultura,
especialment la música en directe. Estic relativament protegit de la
debacle perquè tinc l’estudi i em baso en treure discos. Però no
deixa de ser potent pels meus companys. Les pèssimes decisions en
cultura dels anys 1980 han acabat paralitzant-ho tot. És el moment
de contraatacar.
*****
El
sistema tentacular de la indústria musical global l’he explicat
algun cop: els Estats Units i la Gran Bretanya ho exporten tot a tot
arreu, llavors hi ha discogràfiques estatals per a cada país-estat,
i finalment discogràfiques regionals que abasten aquells regió en
concret. La clau per a no iniciats: cada pota ignora totes les demés,
i la informació no circula. De manera que tots escoltem tot el que
ve dels dos grans, més la música estatal pròpia, més la música
regional pròpia. Però si un català vol escoltar música d’Euskal
Herria, o música de la Polònia comunista, la gent del seu voltant
es pensa que s’ha grillat: «escolta el que escolta la gran massa i
calla». Fins i tot a la música tradicional no occidental li foten
l’etiqueta de «músiques del món», com si USA i UK no formessin
part del món. En fi, absurd. Em sembla que
tots plegats hem estat veient massa TV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada