Porto
pocs dies de «reclusió per feina» i els resultats comencen a ser
espectaculars. Amb un últim retoc, la partitura del «Te Deum» és
acabada i llesta per a anar a assaig. Si hi ha algun detall a
modificar sobre les respiracions, s’apunta a llapis a l’assaig i
ja ho modificaria amb l’obra madura. Però també vaig fer, en
menys de vint-i-quatre hores, les revisions del meu «Requiem», i
realment calien: a les parts de teclat hi havia errors de principiant
que no entenc com vaig poder fer, coses com mans dretes impossibles
d’abastar amb una mà, o passatges amb una escriptura imprevisible
(una escriptura motívica i sense grans salts funciona molt millor i
és més agraïda per a l’intèrpret). En fi, no deixa de ser una
obra complicada, però ara pot funcionar. A més, ara és per a cor
mixte a quatre veus, dos teclats... i la trompeta passa a ser
purament opcional, junt amb un quartet de corda que he preferit
deixar escrit però que no fa sinó doblar parts ja existents, per a
un millor efecte tímbric. Purament per a qui tingui un munt de
diners. En tot cas, voldré repassar-la amb els companys de la Massa
Coral, la coral on canto des de sempre i que és una bona influència
en la meva vida, molt bona gent.
*****
I
una notícia important és que, a partir de la carpeta d’àlbums
barrejats i en menys de 24 hores de treball quasi seguit, n’ha
sortit un disc complet de bases amb dotze temes. No dic que sigui la
meva obra mestra, ni s’hi acosta, però les gravacions sosses han
cobrat vida de sobte, generant un àlbum prou digne, encara que una
mica fragmentat. La major sorpresa: «La Mainadera», que ja no sona
a cobla per enlloc i és molt millor per això. De manera que tinc el
prototipus de com hagués volgut que sonés el «Feina 2.0» si no
hagués hagut de treballar «con lo puesto» i no hagués estat sota
molta pressió. Majorment les cançons són de l’anterior
«Estratègies al Paradís», però aquell àlbum sempre va pecar de
falta de focus. (Encara no sé si mantenir el títol o si millor
canviar-lo, i també dubto sobre quina portada emprar; cosa que ja
passa amb els ja determinats «Santuari», «1980» i
«Disfunctional».)
*****
De
fet, avui li he escrit tres lletres per a completar les que ja tenia.
I ara al vespre he fet tasques mecàniques per a preparar
l’escriptura de lletres pel «1980», l’únic àlbum-a-cantar que
em queda sense lletres. Vull intentar fer-les totes en anglès per a
treure’m vicis. I intentaré deixar-me portar per la intuïció. Si
ho faig bé, pot ser un molt bon àlbum.
*****
Equip?
Penso sobretot en algun previ bo de només dos canals, i els
compressors WA76 (en vull dos). Un micròfon WA87 o WA47 segons
pugui. I, més barat, un segon AKG C-3000 per a gravar en estèreo,
més un Shure SM-57 per a gravar percussions o amplis. Però per a
concretar-ho he de saber primer on i com finançar-ho. I si surt
oportunitat de finançar una casa, doncs el primer és el primer.
*****
Tot
i que no em refio ja del meu banc. De fet, acaben de fer una operació
relativa al tema i jo he aprofitat per a preguntar si això obria a
la fi l’aixeta del crèdit. Ni han contestat. Toca canviar de banc.
*****
Tres
novetats que estic escoltant: en mp3, «Emitt Rhodes» (1970), el
segon disc del «one-man Beatles», el que el primer àlbum solista
de Paul McCartney podia haver estat i no va ser. Les meves favorites:
«Somebody Made for Me» i «You Should Be Ashamed». En CD, «Slow
Train Coming» del tito Dylan, dels seus infravalorats anys 1970
(«Man Gave Names to the Animals» em té enganxat, també perquè el
Quico Palomar la versiona en directe), i «Made in Japan» de Deep
Purple, un disc en directe amb molts bons moments, un dels pocs
discos en directe que valen la pena.
*****
Finalment,
un breu apunt polític: estic molt content que Puigdemont sigui
lliure i que Llarena hagi fet el ridícul davant de tot el món, però
no farem res si al Parlament es produeixen espectacles com el de
l’altre dia. ERC decep. Al PDECat, Marta Pascal decep. Només la
CUP sembla realment entregada a deslliurar Catalunya de les urpes
d’una Espanya terminal que vol morir matant, i reconec que malgrat
tot no els votaré perquè allà dins hi ha persones que no em cauen
bé per la seva actuació personal. De manera que ara mateix no tinc
massa entusiasme si calgués anar a votar. Almenys el govern de
Brusel·les està fent una bona feina, Puigdemont inclòs (i amb la
inestimable ajuda externa d’en Mikko Kärnä -gràcies
infinites!-). I penso sortir a defensar la República si és
re-proclamada, com ja estava disposat a fer l’octubre passat. S’ha
acabat llepar-se les ferides, és hora d’actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada