The Outsiders

Amb els reculls de rareses "Un diumenge electoral..." i "Duncan Drawings IV", posats a internet el 20 de juny passat, ja he donat sortida a quasi tot el meu fons de composicions de difícil catalogació. "Un diumenge electoral..." és una mena d'EP amb gravacions massa poc polides o aconseguides com per a alliberar-les al gran internet, pel que només estarà disponible al meu Bandcamp i a 0€. A dins, el més important de les "maquetes del '94" (1-3, 8-9), dues peces minimalistes que m'havia deixat al tinter (4-5), i dues restes del "Corrupció" de les que no he trobat què més fer-ne (6-7). Allà estaran per a qui les necessiti.

Mentre, el "Duncan Drawings IV" acaba la sèrie en un to una mica confús. Crec que és millor que l'I, però potser no iguala el II i el III. De totes maneres acompleix uns mínims, i potser és el que m'ha portat més feina, ja que moltes de les demos originals d'aquest material eren un desastre, cançons improvisades amb el Casio CTK-601 l'estiu de 1998 mentre buscava desesperadament el meu so. Ara llueixen força més bé. Igualment no és material molt cohesiu, especialment per la inclusió de quatre rockers estil 1955 que he tret dels meus projectes actuals, on no encaixaven.

I això em deixa una mica més lliure.

*****

Crec que va ser diumenge passat que va morir l'Esther Gago. Només hi havia coincidit un parell de vegades, una a "La nit estèrica" i una altra al Bartinis, les dues vegades amb els Visitants. Aquesta darrera vegada va ser quan vam parlar de veritat, i vaig veure que tenia idees molt bones i molt combatives sobre la música independent i el fet de programar-la. Se la veia molt plena de vida, tot un personatge. No li ha durat. Potser he tingut una reacció més freda que d'altra gent, de vegades em pregunto què hauria passat si m'hagués estat permès de no apagar els meus sentiments. En tot cas, fa uns minuts he estat mirant el seu perfil de Facebook. Desenes de persones deixant-li emocionats missatges de record. M'adono de l'onada de dol i d'amor que ha recorregut Terrassa aquests dies. Vagi des d'aquí el meu record a una dona que ara m'hagués agradat conèixer més.

*****

Dimarts 21 hi va haver la festa de fi de curs de l'Ateneu Terrassenc. Hi vam participar els d'Un Munt De Mots, amb una lectura de contes (hi vaig llegir "El Silenci Absent", el meu conte més curt) i, com a final, la lectura d'un conte de la Merche, la Mercè Martínez Salvador, la primera companya d'UMDM en morir (de càncer, el passat 4 març). En vam passar un breu powerpoint amb fotos i una mica del concierto de Aranjuez com a homenatge. Estem totes tristes per la seva pèrdua. I sembla que en tinc un munt d'obres mestres al meu disc dur. N'estic fart d'aquest 2016. No som ningú.

Al final de l'acte hi va haver un concert prou agradable de músiques dels segles XVI a XVIII.

*****

Ahir dissabte dia 2 vaig passar el matí a Granollers cantant cançons patriòtiques amb gent d'allà (una molt bona experiència, decidida en veure que un acte de salut mental a Tàrrega "no comptava amb mi" i no hi anava a fer ben bé res), i a la nit concert de la Massa Coral, molt ben rebut, tot i que a mi se'm va fer difícil d'empassar. I ara, vacances de coral i de dibuix fins al setembre.

*****

Dimarts 28, al final d'un dia innecessàriament complicat, els Visitants ens vam reunir al bar Apol·lo. La notícia: el nostre baixista, l'Albert, ens diu adéu. Vol parar de tot el tema musical durant una llarga temporada. El cert és que jo ja m'ho veia venir des que se'n va anar a viure a Barcelona per tema laboral. Fer tant recorregut amb tren cansa. Bé, ens ha fet de baixista, i molt bé, durant quatre anys. Al setembre li gravaré una cançó que m'ha demanat de gravar-li, cosa que faré encantat. I per la resta, descansarà, que ja li toca. Amb el que quedem només tres Visitants (els dos Marcs i jo, recordeu que el Mario va canviar a Spoilers a principis de Febrer, una meravella sonoritzar-lo), amb ganes de continuar i de buscar un nou camí que de moment no acabem de concretar. Espero que la meva nova pedalera hi ajudi... (Més sobre ella, més avall.)

*****

Continuo alarmat pels preus dels pisos, tant de compra com de lloguer. La meva situació és: ja quasi estic de l'estudi i del meu arsenal de directe, aquest juliol quasi ho he deixat tot acabat. De fet, a l'agost aniré més per llibres que per una altra cosa. I a partir del setembre em posaré a estalviar. Però estalviar per a què? Vull dir, els lloguers del mercat lliure em resulten inabastables, i demanar una hipoteca és quasi un impossible, per les condicions de les hipoteques disponibles i pels propis preus dels pisos. Estem tots amb l'aigua al coll i les immobiliàries continuen tractant-nos com a milionaris despreocupats. No ho entenc. I ells haurien de tenir clar que sense preus assumibles no hi ha negoci.

Apart que he demanat totes les ajudes demanables als organismes públics i privats i res. M'han deixat sol. Es veu que per a que algú t'ajudi ja t'has de trobar vivint sota el pont. És absurd.

*****

Política? Quin merder. I com que analitzar el caos no és massa factible, millor que ho resumeixi amb les meves decisions personals. 1) Sóc pro-Brexit. Odio la Unió Europea. En vaig voler deixar de ser ciutadà i no me'n van permetre de deixar de ser-ho sense passar a ser un apàtrida. Que se'n vagin a can pistracs i així ens treiem del damunt a aquella colla d'imbècils de Brusel·les i el seu pèssim comportament amb els refugiats sirians o la classe obrera europea. 2) Odio la CUP i espero que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya (eleccions que poden estar a una qüestió de confiança de distància) no els votin ni els seus familiars. De fet, estaré encantat si algun dia no molt llunyà l'Anna Gabriel es troba entre reixes. És el mínim, després del que han fet ella i els seus. 3) Segur que no hi ha hagut tupinada electoral aquest passat 26 de juny? Que el PP hagi tret tants escons amb les barrabassades que han fet és per anar-se'n a casa i tancar la porta. Espanya és irreformable. I l'únic bo de tot això és que grans federalistes que no podien deixar de pensar en reformar Espanya ja han vist la llum i s'han passat a l'independentisme, ni que sigui com a mal menor. Benvinguts siguin. I ara, a marxar pitant. 4) Per tant, RUI, o encara millor, DUI. Impossible negociar res amb Espanya. I votaré "RUI" a la consulta de l'ANC. 5) Podemos? "Trompasso"! No podem saber quanta part es deu al ministre de l'interior espanyol fent de les seves, però espero que reconeguin que prometre un referèndum i després desdir-se'n, tornar-se'n a dir, etc., no els deixa amb un bon retrat. Ni pels "indepes" ni pels "espanyoleitors". I això es paga.

*****

Compositivament tot continúa igual. L'"Estratègies al Paradís" segueix igual. Diria que té lletres, però trigaré uns dies a comprovar-ho. I necessita de guitarres i algun orgue, ara mateix sona inacabat i fred. El "Disfunctional West Coast Promotion" no té cap lletra de moment. Sí té guitarres (no totes), i les parts de sinte són definitives. En uns dies hi tornaré.

El "1980" està intocat. Instrumentalment hi és quasi tot, potser pugui gravar algun solo aquí i allà. També li falten lletres. I la idea és que el cantin amics meus. Vindrà després.

L'única sorpresa és que a finals de 2015 vaig treure el "Santuari" com a disc instrumental. I no em convenç. I existint lletres (amb algun pendent), crec que he d'intentar un "take 2" vocal. En tot cas, toca esperar a que arribi la Tascam: la targeta Audiophile 2496 és ja tranquil·lament difunta, i les altres dues targetes a bord del meu PC no acaben de col·laborar bé. Normal que vulgui assegurar-me que tot rutlla en sincronia abans de posar-me a gravar veus i les guitarres que faltin.

*****

I sobre idees de composició, estic en una nebulosa. Tenia pensat de proposar a certa persona a l'esglesia Bethel de fer un "Himnes II" només amb veu i piano, per a poder-lo tocar tot jo. Però hi ha dos problemes que m'estan refredant: el fet que de moment "no m'he trobat" com sí ho vaig fer amb l'"Himnes" original, i que em costaria explicar el meu projecte a persones molt distants de mi ideològicament, tots aquests anys després. Tampoc no estic 100% de poder-ne fer una bona interpretació en directe. En fi, no tanco del tot la porta, però potser és un projecte una mica "verd" i necessito estar més relaxat per a que tot flueixi.

Almenys hi ha la idea de fer un "Te Deum" per a cor i orgue, per a la Massa Coral, per qui també vull harmonitzar un vell tema de Bob Dylan, "Changing Of The Guards", que em té molt enganxat.

En fi, suposo que tot es redueix a relaxar-me, tornar de nou a la piscina de Vallparadís (dos anys després), i deixar-me anar.

I escriure. Vull escriure un llibre. Però alguna cosa em diu que no me'n sortiré mentre no pugui viure sol i al meu aire. I això està fotudíssim.

*****

Novetats d'equip? Primer de tot, una càmera de videu senzilleta, però que em pot servir per a filmar concerts de Visitants o petits videus de jo parlant... o fins i tot un programa monogràfic de Lluís Paloma per difondre a YouTube. (I un projecte personal: filmar a la meva mare parlant de totes les anècdotes que recordi dels nostres avantpassats. No ho difondré, és per a salvar la memòria de la família.) El millor de la càmera? Filma a memòria interna o a targetes SD. Adéu, doncs, a aquells incòmodes miniDVD. (Per cert, no sé on para aquella càmera, aquell trípode, i la gorra de Visitants 2007. M'ho devia deixar a algun lloc. Tinc trípode nou, pels dubtes.)

Dimecres 22 de juny vaig comprar de 2ª mà un multiefectes BOSS ME-50. És mica antiguet però està en molt bon estat i el preu em convenia molt més que el del ME-80 (multiefectes actual molt bo però que costa massa per a la meva butxaca). I aquests dies he adquirit algunes coses més, en part per a donar un darrer toc al meu estudi, en part per a acabar de dissenyar i muntar una pedalera plena de sons marcians. Vull sonar avançat i trencar els meus vicis.

I no tinc clar que m'ho pugui permetre, però fa un parell de dies que penso en tornar a estudiar guitarra. M'anava bé, i ho vaig haver de deixar pel tema econòmic. A veure...