Wert i
Fernández Díaz, dimitiu. Ens teniu farts.
*****
El 24 de
maig voteu. Voteu, en consciència, allò que cregueu oportú. Però
que hi hagi un canvi. I que sigui realment cap a millor. A Terrassa
no volem ni poltrones ni oportunismes.
*****
Estic en una
mena de minicrisi creativa. Mini, perquè ni es pot comparar amb el
meu període 1994-97, ni deixa de tenir una causa externa
identificable: agenda molt plena + tenir son a la nit i haver de
dormir. A la que arribin les vacances, tot resolt. Ara, de moment
noto una certa tensió, i això no és bo, perquè m'impedeix
escriure tot de coses que hauria de fer amb urgència.
I una
d'elles és la famosa novel·la que semblava tan prometedora. Doncs
serà que no. Tenia un argument de base, un conte de partida molt
bonic, una llista mental d'escenes, un univers ric... però
-oportunament- els meus companys del 2on curs em van fer just quatre
preguntes que em van fer notar que el que volia explicar no podia
haver ocorregut a Portbou el novembre de 1901. I els estic agraït
d'haver-me estalviat escriure una novel·la impublicable. Però clar,
el problema és que m'he quedat sense projecte. Sí, puc anar
escrivint contes i fer-ne un llibre, però la formació que em
suposaria escriure una novel·la ja no hi serà. O almenys tinc les
ganes de fer-la, però sense cap idea que la pugui
originar/estructurar. (Ah, i he de llegir; aquest estiu pot ser força
literari.)
*****
Un altre
vessant és més complex: el de gravar la meva veu. Tinc la
recentíssima (dimarts) notícia que se'm farà una cirurgia sense
ingrés per a resoldre'm un problema al nas (no el tabic com pensava
jo, sinó un no-sé-què que tinc gran). Resoldrà això els meus
problemes de màscara? Se m'entendrà en parlar? El més important:
encara no tinc una data i no em puc organitzar. Serà d'aquí a dos
mesos? D'aquí a sis? El problema aquí ja no és purament mèdic: em
val la pena esperar a estar operat i recuperat per gravar veus?
Ho dic
perquè, si bé també em queden algunes lletres per escriure (bé) o
retocar, jo mateix us admeto que, amb els resultats de la sessió
vocal de fa un mes pel "1964" a la vista, tinc clar que,
d'haver d'esperar molt, em surt més a compte intentar acabar un
altre "Bee" completament instrumental que gravar veus en el
meu pèssim estat nasal. He perdut molt des de 2010.
De fet,
aquest "Bee" existeix en una primera versió una mica
precipitada: "Good Earthquakes". He fet circular (fa
almenys dos mesos, potser tres) aquest "estat" entre uns
pocs amics, i hi ha crítiques: "dejà vu" (aquesta no la
podré resoldre, tot són descartats del "Corrupció"),
dispers, es nota precipitat. Aquestes dues darreres les puc
treballar.
Això sí,
aquest darrer mes i mig estic dormint a la nit i, per molt saludable
que sigui mèdicament, m'he quedat sense el meu temps i espai de
concentració, amb el que la feina no para d'acumular-se'm. Un
desastre.
*****
Visitants?
El passat dia 8 vam tocar a Inusual Projects, carrer de la Paloma, 5,
Raval, Barcelona. Sí, el nostre primer concert a BCN. Amb un públic
no exagerat, però tampoc ridícul. Pel que recordo, va ser un
concert prou bo i no se'm va fer terriblement llarg. Potser jo hagués
preferit tocar amb la Schönbrun, l'acústica se'm quedava una mica
curta, però els altres del grup no ho van veure així. Almenys el
concert va contenir un debut: el d'en Marc Campins com a possible nou
vocalista, amb una "Shea Stadium" bluesera realment
notable. De moment ell es considera a prova, i nosaltres estem
dedicant una sèrie d'assaigs a ajudar-lo a aprendre's el repertori.
El veiem prometedor. I reconec que, amb la merda de veu que tinc
aquests darrers temps, estaré content que algú canti per mi. I si
més endavant es considera que també és millor trobar-me un o dos
substituts al teclat i la guitarra rítmica, fantàstic per mi,
encara que això ho han de decidir els altres. Però veig molt més
necessàries les meves cançons que la meva presència efectiva. En
fi, no hi ha una gran pressa. I ara estem en un moment personal força
bo, cosa que m'alegra.
*****
Altres
concerts? El 2 de maig vaig assistir al de l'Exèrcit d'Islàndia al
Kau de les Fades, Vallparadís, Terrassa Sûr Mer. Amb entrevista
inclosa pel Malarrassa (un que és eficient). En realitat la vam
haver de repetir en format teclat d'ordinador perquè in situ no
recordaven massa detalls. La versió escrita (dia 7) va resultar molt
més enfocada, tant en les meves preguntes com en les seves
respostes, i realment llueix:
http://malarrassa.cat/2015/05/11/lexercit-dislandia-en-guardia-al-kau-de-les-fades/.
El concert com a tal va ser molt bo, i la nova col·laboradora, la
Cristina Vallribera,
va tocar amb un so distintiu que en si mateix era un encert (recordem
que ella ha "mig-entrat" en el grup després de la sortida
de la teclista Núria Jaouen, ara amb El Faro de la Alquímia i amb
tot de formacions de tall clàssic).
I el passat
dia 10, concert de The Spoilers al Parc del Taulí a Sabadell, amb mi
sonoritzant (sembla que va colar). Pel que recordo, un molt bon
concert on a més vaig fer tot de contactes. Recordem-ho, és un grup
de versions amb un cert so hard rock (efectivament, res de ska o
salsa, cosa que els honora). Per a l'anècdota, jo no duia gorra, i
sota el sol del migdia he tingut la clepsa vermella i sensible durant
dies.
*****
Discos? Dos
dels Rolling Stones (en unes edicions estranyes: "Beggars
Banquet" en mono i "40 Licks" amb quatre cançons de
menys, just les que més volia tenir; un dia que baixi a BCN els
buscaré en edició convencional) i dos del tito Dylan: "Street
Legal" (molt millor del que diu la crítica, almenys
remasteritzat) i "Oh Mercy" (el primer disc que li va
produir en Daniel Lanois, i quasi tan bo com "Time Out Of
Mind"). Tinc una temporada tito, encara que de moment he de
tirar d'mp3 per a algunes coses (tot i que ja en començo a tenir
CDs). Els dos CDs que de moment no he trobat per descatalogats són
el "Beastiality" de The Handsome Beasts (famós per la seva
excèntrica portada, però com a disc reconec que m'agrada) i el
"twofer" del "M.I.U. Album" i el "L.A. Light
Album" dels Beach Boys (tant perquè la meva còpia d'aquest
darrer està com embrutada, com perquè el "M.I.U. Album"
ha atret el meu sentit del ridícul: un disc desastrós, però
divertit d'escoltar; si voleu escoltar el pitjor disc d'aquesta
penya, "Summer In Paradise" és el bitllet al terror -jo
l'escolto, però perquè dec ser molt fan del grup, i el disc és
horrorós-).
Rolling
Stones = Gin Rolls Notes = No Sento Grills.
*****
Carta
enviada ahir per correu electrònic:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada