.jpg)
*****
Un breu apunt per a dir que estem preparant
l'autoedició en CD de la demo de
Visitants «Automatic
Day», i que el
proper 27 de juny
a les 22 h. farem
un concert al
Frankfurt Cremat.
Un altre concert que està confirmat a
falta de tancar l'horari (seria al vespre) serà el del
12 de juliol a
la plaça
1 de Maig (barri
de Sant Pere Nord). Seguirem informant.
*****

*****
Àlbums meus?
Desorientació.
En realitat és un problema d'agenda plena
com feia temps que no tenia. No tan plena com fa cinc anys, però
tinc molt backlog perquè, per tema medicació, aquest curs he dormit
moltes més hores al dia de les normals, i clar, hi ha coses que tinc
pendents des del gener que encara no les he pogudes fer. Juliol,
vine!
Clar, estic en la situació, certament ridícula,
de tenir quatre àlbums molt propers a completar-se i estar
exactament al mateix lloc des de fa mesos. Estic nerviós.
1980, igual. 1964, també igual. Hi ha la
intenció, respecte del Santuari, de revisar aquelles velles lletres
del «Partisà!», respectant-ne algunes, retocant algunes altres, i
escrivint-ne unes poques de noves on les originals han «caducat» o
són un desastre. Reconec que, malgrat que tinc
una llista tancada de temes i títols per a noves lletres, no em veig
amb cor d'escriure-les, almenys per a aquest projecte. Prefereixo
donar-me temps i aire per respirar. Les revisions estan començades,
però no les acabaré fins al juliol, ja lliure.
I, finalment, l'Estratègies. Mentre la meva mare
vagi de vacances i jo no ho pugui aprofitar per haver-me de passar el
dia fora no farem res. Només falten
les veus i no les puc gravar.
Bé, només falta això i falta molt més a la
vegada. D'aquí l'inseguretat que mencionava més amunt: «li falta
alguna cosa». Només pel fet d'haver aconseguit convertir els
desastres del «Busco Feina/Accident!» de 2006 en gravacions
escoltables ja haurà valgut la pena, però això no el converteix
automàticament en un bon disc. Sobretot comparant-lo amb els altres
tres discos del lot. Tinc clar que he de gravar-ne les veus el més
aviat possible... i llavors passar el projecte sencer, en format mp3,
a unes poques persones de confiança per a que em diguin, des de
fora, què val la pena publicar i què no. Tinc 58 minuts de bases,
amb què se'n puguin salvar 40 en tinc prou. Però si les
crítiques són majorment negatives no descarto guardar el projecte
un temps més al calaix. Tampoc no aparco la idea d'afegir efectes de
so «á la
Feina 2.0» o alguna transició instrumental a certs punts del disc
si això no es fot d'hòsties amb el que hi ha ja gravat. En tot cas,
admeto que estic escoltant coses tan increïbles en CDs anglosaxons i
al meu voltant que em fa cosa no estar a l'alçada. I no m'aniria
malament renovar-me.

*****
Acabo per avui amb un “artefacte” que vaig escriure per a Fcbk fa
cosa d'un mes i que denota com de distant estic de certes línies de
pensament, especialment sobre cert tema:
«Documento, de manera completament imprevista, un
experiment que acabo d'improvisar. He arribat, probablement
mitjançant Facebook, a una noticia recollida al portal
http://www.biobiochile.cl/,
sobre tema d'estadística sentimental (temes de parella, tractats com
a notícies amb llistes, percentatges, consideracions...). Bé, el
cas és que, suposo que necessitat de passar una nit en blanc, he
decidit consultar algunes d'aquestes noticies, seguint les
recomanacions de la mateixa pàgina a peu de text i "salvant"
cada una en pdf. Algunes hores després he mirat la carpeta on les he
recollides i, amb alguna excepció externa que no compto aquí, he
descarregat... 103 articles! Tots sobre com resoldre problemes de
parella, temes d'infidelitat, què agrada més a elles/ells, i així
anar fent. Apart que al final la cosa començava a fer-se
reiterativa, el cert és que resultava inquietant trobar-se tants
articles sobre un mateix tema central en un sol portal de noticies,
evidentment generalista, i basant-se en fonts tan dispars com
sociòlogues americanes, webs de contactes... o l'"ABC"!
Clar, tot el que he llegit s'ha d'agafar amb pinces per aquest mateix
motiu. Per aquest, i perquè alguns dels articles tenien un to tant
de manual d'autoajuda que espantava. L'única conclusió a la que he
arribat és que les relacions de parella són tan complicades i
immanejables que no val la pena ni intentar-ho, especialment perquè
aquí tothom espera que l'altre sigui, simplement,
Superman/Superwoman. I ho sento, però jo sóc humà i falible, i
vist com està el pati prefereixo seguir sol, que la vida ja és prou
difícil de per si.»
Especialment quan les interessades no volen saber res de mi. M'han
cremat. Definitivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada