Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, de juny 28, 2010

Avui poso aquí quasi la integritat d'un text que em vaig emportar a la Ràdio Municipal de Terrassa el dia 9 d'aquest mes (programa El submarí, del que m'ha quedat un bon record), per a anar ben preparat. Només n'he suprimit un paràgraf d'informació circumstancial, i hi he fet un parell de canvis de detall. L'incloc aquí perquè, tot i que una part de la informació és ja coneguda, és un bon resum d'on sóc ara respecte de la meva obra, així com de les meves influències (una llista no exhaustiva, però més que suficient).

********************

Obra acabada:

Corrupció Automobilística A Liechtenstein (2004)

¡El Jabón A Pista!
Marcianitos con Queso A les fines herbes
Dos Rellotges Fan Un Litre
Granollers, Menú Infantil
Màgia de la C.N.T.': Cinta de Gra
El Patinet És El Principi Abstracte Del Pollastre a l'Ast
¡Hurra, Burra!
Orpheum Blum Music Leath Wards
Moscas en Moscú
La Dolça Torradora En La Primavera del '65...

74 minuts

Requiem (2008, partitura)

Requiem (o Introitus)
Kyrie
Dies Irae
Tuba Mirum
Rex Tremendae
Recordare
Confutatis
Lacrimosa
Domine Jesu
Hostias
Sanctus
Benedictus
Agnus Dei
Lux Aeterna

44 minuts

(Ja no) busco feina (2009)

1. Automatic Day
2. Amsterdam
3. Llàgrimes
4. La crucifixió dels Beatles
5. George Harrison
6. U.F.O.
7. Tot el que s'ha perdut
8. John-------
9. Somni Andorrà
10. Vol de nit---
11. Hotel Renaissance
12. Hindemburg
13. Misticismes
14. Funeral
15. Vull ser lliure
-------------------
16. 2000 mosquitos (enllaçar amb)
17. El cotxe del gat

60:21 (pot ser que el modifiqui mínimament aquest estiu).


Pendents:

Monstres molt bèsties

En procés. Intentaria barrejar el tipus de producció densa de mur de so amb els acords complexes de la clàssica contemporània. Tinc clar que després d'anar al ralentí al "Feina" he de tirar endavant com sigui.

Elbert Emulov

Un "Corrupció II". Les pistes de base estan acabades des de 2007, però he hagut de descartar les lletres per massa poc mètriques i perquè el concepte (que comportava que fós el disc amb més morts de la Història) s'havia quedat antiquat i igualment podia resultar massa carregós per al pobre oient. Aquí he de començar de nou. El disc va ser confegit de manera caòtica i va passar per diverses encarnacions, com una proposta d'òpera que va fallar perquè qui n'havia d'escriure el llibret mai no ho va fer, o un disc doble que va provocar crítiques perquè la meitat del material no era bo. Al final vaig ajuntar el millor del que tenia, incloent les poques cançons que tenia destinades al...

Disc de vaixells

No n'existeix res. És un concepte que existeix des de 2004 i tinc llibres sobre tots els vaixells dels que vull parlar menys un. El problema és que hauria de ser el disc que superés al "Corrupció", i m'adono que necessito de tant temps, espai, idees noves i gravacions d'efectes sonors de qualitat que a hores d'ara em sembla quasi impossible realitzar-lo.

********************

Produccions:

Febrer amb Tired Hippo (2008)

Quatre temes escrits pel Ferran Baucells, més una intro que vam improvisar a l'estudi. Penso que el millor tema és "Potser... després...".

Petit Complot amb Tired Hippo

Està en realització, bastant avançat. Aquest cop hi haurà temes de quatre persones: el Ferran Baucells, la Itziar Goñi, la Mireia Pasqual i en Lluís Paloma. Dos temes a destacar: "29 de febrer" del Ferran, i "Shelby Avenue Bridge", un experiment de country-bluegrass orquestrat del Lluís.

Un EP amb The Big Head Troubled Boy, en realització, probablement amb una producció mínima.

I demos per a TH ("OVNI", "De rius i mars", "Point and Shoot") i per a No nos llamamos Fiodor.

************

Influències:

"Another Look At Harmony, Part 4" de Philip Glass (1975; també Music In Twelve Parts, Part 1 de 1971)

“Four Organs” de Steve Reich (1970; també la seva The Desert Music de 1984)

"Four Violins" de Tony Conrad (1964)

"Day of Niagara" de LaMonte Young (1965)

"Ascension" de John Coltrane (1965)

"Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" dels Beatles (1967, també, dins l'Àlbum Blanc, "Revolution 9", 1968)

"Pet Sounds" dels Beach Boys (1966; també Smile, de 1966-67)

“I Hear a New World” de Joe Meek & The Blue Men (1959)

L'obra completa dels Dukes of Stratosphear (1985-87, publicada al CD "Chips from the Chocolate Fireball")

"After Bathing At Baxter's" de Jefferson Airplane (1967)

"Electric Ladyland" de Jimi Hendrix (1968)

"The Velvet Underground" (1968)

"All Things Must Pass" de George Harrison (1970)

"Layla and Other Assorted Love Songs" de Derek and the Dominos (1970)

"Pacific Ocean Blue" de Dennis Wilson (1977)

"Automatic for the People" de R.E.M. (1992)

"Time Out of Mind" de Bob Dylan (1997)

"Yankee Hotel Foxtrot" de Wilco (2002)

"Sinatra Sings for Only the Lonely" (1958. També “Watertown”, de 1970)

"Ella Fitzgerald Sings the Cole Porter Songbook" (1956)

“O canto livre de Nara”, de Nara Leão (1965)

“Las 4 estaciones del amor” de Natalia Lafourcade (2007)

"An Elegy to Our Forefathers" de Charles Ives (1919; també la seva "Central Park in the Dark, de 1906)

“Missa Glagolítica” de Leos Janaceck (1926)

"Simfonia dels Psalms" de Stravinsky ( 1930)

"Amériques" d'Edgar Varèse (1921)

"Wozzeck" d'Alban Berg (1925)

"Requiem Alemany" de Johannes Brahms (1866)

"Wie der Hirsch Schreit" de Felix Mendelssohn-Bartholdy ( 1838)

"Beim Schlafengehen" de Richard Strauss (1948)

"Carillon de Westminster" de Louis Vierne (1927)

"Passió segons Sant Mateu" de J.S. Bach (1729)

"In Paradisum" del Requiem de Gabriel Fauré (1889)

"In Paradisum", del Requiem de Maurice Duruflé (1947; també el Sanctus de la seva Missa Com Jubilo)

"Tristan und Isolde" de Richard Wagner (1865)

"Preludi a la migdiada d'un faune" de Claude Debussy (1894)

"Sederunt Principes" i "Viderunt Omnes" de Perotin (ca. 1200)

"Faded Love", de Bob Wills, en la versió de Patsy Cline (1963)

"Blue Moon of Kentucky" de Bill Monroe (1947)

"Sweetheart of the Rodeo" dels Byrds (1968)

"Johnny Cash Sings the Songs of the True West" (1965)

"Songe d'Automne" d'Archibald Joyce (1908; també la seva "Dreaming", de 1910)

"Reflections" d'Albert Ketèlbey (1921)

"Córdoba" d'Isaac Albéniz (1894)

"La leyenda del tiempo" de Camarón (1979)

"Per al meu amic" de Joan Manuel Serrat (1973)

"The Dark Side of the Moon" de Pink Floyd (1973. També la peça “Echoes”, de 1971)

"Bookends" de Simon and Garfunkel (1968)

"What's Become of the Baby" dels Grateful Dead (1969)

"Little Boy" de Phil Spector i les Crystals (1963)

"This Could Be The Night" de Phil Spector amb el Modern Folk Quartet (1965)

"Everything Under The Sun" de Phil Spector amb les Ronettes (1966)

“I'll Never Need More Than This” de Phil Spector amb Ike i Tina Turner (1967)

"Amazing Grace" versionada pels Royal Scots Dragoon Guards (1972)