Avui he fet el meu primer concert pel sistema de pregravacions, a les 18:30 al Casal Cívic del Pla del Bon Aire, en ocasió del dia de portes obertes (també hi exposo, fins l'1 de juliol, un dibuix, còpia d'un Sorolla, a la col·lectiva que s'ha muntat en una de les aules, on hi ha força bons quadres). Ha estat una mica caòtic: l'acústica de la sala no era l'adequada, l'equip de l'AVV està pensat per a megafonia i no com a alta fidelitat, i seguir el CD (que controlava una altra persona) era molt ardu en aquestes circumstàncies. També, hi havia gent parlant a la sala (durant els primers minuts). Però a la trentena de persones que estaven pel concert veig que els hi ha agradat. Potser perquè he improvisat un bis "a pelo" i això veig que funciona. En tot cas, objectiu acomplert: gent contenta, i jo he pogut cantar els temes amb part de guitarra (la "Califòrnia") sense problemes destacables. A petició del Petiso, us passo el set list:
Automatic Day
Amsterdam
Hotel Renaissance
Crucifixió
UFO
Shelby
TorradoraMarcianitos (medley)
Sanctus
Bis: I've Got You Under My Skin, a pelo (en tinc partitura original)
**************
A la nit, el Petiso m'ha passat la notícia: no he passat a la primera fase del Sona 9. Confirmat: la indústria m'odia. Però m'adono que no és una situació que m'inquieti terriblement. Per una banda, l'Exèrcit d'Islàndia sí que han entrat entre els 18 escollits (i crec que s'ho mereixen). Per l'altra, m'adono que només participava per a intentar trencar el bloqueig i que els premis no m'interessaven. I la veritat és que promet ser un estiu molt dens per a mi. Per començar, tinc dos discos a mig i voldria acabar-ne almenys un. Tinc a mig una partitura per a un concurs des de fa cinc anys, i voldria acabar-la. Hi ha alguna proposta per a crear algun nou tema, i agost pot ser un bon moment per a abordar-lo. Vull regravar la veu de "Tot el que s'ha perdut" perquè hi manquen dos versos que em vaig descuidar el desembre passat per purs nervis. Hi haurà sessions pel disc amb TH (i hi ha un mig pla per a acabar-lo). Hi ha cert projecte per a uns decorats, a encarar pel nou curs. I diria que em deixo alguna cosa. En fi, que aniré distret, aquest estiu.
**************
La darrera incorporació al meu paisatge sonor particular és "Watertown". Que què és? Doncs un disc de Frank Sinatra que el 1970 va passar pràcticament desapercebut, i que em sembla molt reivindicable. El disc, creat per Bob Gaudio i Jack Holmes, explica una història d'amor perdut, a la manera típica de Sinatra. Però enlloc de reunir estàndards seguint una determinada seqüència, el disc és tot de nova creació, amb el concepte més concentrat de tota la discografia d'en Sinatra, una història molt austera on importen més detalls aparentment banals que els punts més importants de la història. I funciona. Suposo que el fiasco comercial i crític d'aquest disc en el seu llançament té a veure amb que és un disc de soft rock, enlloc del jazz-pop dels seus discos clàssics, i amb el to decididament desesperançat de la història, amb un Sinatra més trist que mai. Si n'hagués de destacar un tema, aquest seria "Elizabeth". M'hi sento molt proper.