Breu entrada per a comentar el concert d'avui (i el d'ahir) de L'Exèrcit d'Islàndia i Tired Hippo a l'Auditori Municipal. Ahir: una formació alterada de L'Exèrcit toca una cançó en acústic al final d'un enregistrament televisiu al Raval de Montserrat (Televisió de Terrassa) i toquen millor que cap altre dels participants. Avui han fet un concert més que digne que corregeix en bastanta part la sensació que m'havien deixat les gravacions del Laboratorio. De fet, ha estat a l'alçada dels millors concerts de l'extint To Be Continued, només que sense el desmadre. És una altra direcció, i almenys en directe sembla prou sòlida. La presentació s'ha complementat amb convidats de luxe com en Juanma Villanueva i en Toni Noise.
Després han tocat els Hippo. Ho han fet bé, però sorprenentment de tranquis. M'ha sobtat, perquè l'Auditori quasi convida a un so potent (he de dir que avui m'he de quedar despert fins tard, i quasi tot balades et fa sentir una pau...). Ja m'han dit que la canya la reserven pel 16 de maig a l'Apolo. M'ho crec. Aprofito per a dir que només em falta una sessió vocal i potser instrumental amb el frn i M. i una altra meva per a acabar el disc conjunt. Hi ha tantes mescles bones per triar que és possible que hi hagi EP de rareses (o es pot expandir el Lonely Watcher In The Skies?).
Estic escoltant "Kind of Blue" de Miles Davis. És bo, però un dels micros de vents distorsiona de tant en tant.