Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, de setembre 21, 2007

Aquesta nit he gravat encara més coses. London s'ha beneficiat d'un pad de sintetitzador que li ha donat una mica més de "punch" i ha estat mesclada, Britannic ha rebut dues pistes més i ha estat també mesclada, i Wizard ha estat també acondicionada amb overdubs, estant pendent de mescla. De totes maneres, el més important és el que falta, que no és molt però sí crucial: 1) de moment he tret de l'equació una sèrie d'idees massa "verdes", i també dues pistes acabades de les quals no estava molt segur; 2) en acabar Wizard (l'antiga Bonneville Salt Flats del Busco Feina, que va sonant millor), em queden dues cançons que en realitat eren improvisacions i que no estic segur de com quedaran; 3) no sé si incloure la "Torradora 2", en part per problemes amb la gravació (fins ara no n'he pogut obtenir cap gravació que no sonés a midi barat, i van dos intents), en part perquè no vull que el disc soni massa a Corrupció 2ª part; i 4) ahir vaig trobar al Congelador la noia que havia d'escriure el llibret d'aquella òpera que es va proposar el febrer passat, i diu que ha escrit el llibret, pendent de traduir a l'italià (i crec que amb tot el material que porto descartat es pot fer tota una òpera, si ho acondiciono bé). Bé, resumim-ho amb què definitivament es fa un sol disc ben travat, i que queda pendent de com estructurar les lletres (tot i que el tema dels vaixells es pot descartar, prefereixo començar-lo de nou i de moment fer una mixtura de política catalana i records dels EUA, amb Vull Ser Lliure a bord).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El públic terrassenc tenim ganes de sentir la nova obra del mestre Lluís Paloma. Sembla que la cosa pinta bé, però més praxis i menys teoria. Endavant!!!

Anònim ha dit...

Visca en Lluís Paloma!!! Volem nou disc ja!!!