Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, d’abril 03, 2007

Apunts culturals: Dijous passat, la "Sant Mateu" de Bach al Centre Escultural, amb bons músics però tempos massa ràpids; divendres, "Tres sobreros de copa" del Miguel Mihura, divertida; dissabte, "Tornar a casa" de Harold Pinter al Nacional, molt bona; i diumenge, tres del Valle-Inclán al Tantarantana, muntades amb IV xavos però molt bones també i amb grans actuacions. Llibres, la bio d'en Jimi per Charles R: Cross (molt bona sobre el Hendrix d'abans d'en Hendrix, més fluixa després i quasi sense comentaris sobre els discos) i un llibre en italià d'un tal Ammanitti, "Io non ho paura", absolutament lamentable (i era lectura obligada a Italià).
Apunt polític: a través d'un subterfugi he sortit del partit. No crec que valgui la pena continuar. Volia sortir-ne obertament, però...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara guanyaràs en independència, Lluís.....Mai millor dit!

Ànims i esperit crític! Siguem kantians!

frn ha dit...

m'alegro molt de veure la vida cultural que portes, lewis!! m'has d'explicar bé com ha quedat la teva situació al partit perquè no ho acabo d'entendre...

merci pel comentari al meu blog i pels ànims!!

Anònim ha dit...

Si jo fós els del Centre Escultural m'encarregaria de promocionar més aquest espai que hi ha Terrassa de cara als espactacles perquè no es fan gaire publicitat ells mateixos i el públic que hi sol anar normalment és gent de la tercera edat...