El 15 de febrer es va morir la meva mare. El darrer mes el va passar a casa, i va ser dur per a tots. Però ella va apreciar tot el que fèiem per ella i es va sentir estimada. És el millor premi que li podíem donar. He tingut una mare de bandera que ho ha donat tot. I reconec que se’m fa estrany que no hi sigui.
El problema és la situació legal en què quedo. No la hi desitjo a ningú.
*****
De cara a un 2025 necessàriament continuista i sense pensar de moment en publicar cap àlbum, hi ha dues feines d’estudi a fer. Una, clar, és provar a refer part de la feina feta en el disc avortat. No avortar-lo al final, però falta feina a fer i necessito fer-la amb calma. L’altra, retocar i ampliar el «Pentimenti»: escriure una nova lletra per a «300 anys» (i, per tant, enregistrar una nova pista vocal, molt a prop dels meus cinquanta anys) i substituir també la lletra de «Tots aquests anys després» (també amb una nova pista vocal). No descarto refer algunes pistes vocals antigues de cançons ja existents i incloses ja a l’actual «Pentimenti». Fer bé la feina.
Llavors, estic apuntant idees per a un nou disc de «Rhythm & Blues with Strings». Res molt ambiciós, i seria per a tancar catàleg. La veritat és que ara mateix és impossible innovar enmig de tot aquest caos.
(Per què abandonar la lletra de «Tots aquests anys després»? No és culpa d’aquell agent, sinó dels agents d’ara. No em puc justificar a mi mateix haver de defensar una lletra que ja no es correspon amb la realitat. Mentre, «300 anys» ha de donar pas a qualsevol altra cosa, no perquè renegui de res del que vaig fer la dècada passada sinó perquè no accepto que m’aixequin la camisa. No seguiu líders.)
*****
El «Pastissos a l’espai» ja està acabat i a punt per a enviar-lo a un editor. L’últim conte afegit, «Quina nit...», el poso en un pdf apart i el deixo a criteri d’aquest hipotètic editor, doncs és un conte molt bo i ben documentat però tinc algun dubte legal. Si no el vol, es treu i no passa res. 93 pàgines de text, i una bona portada. Un llibre supercomercial i en català. Si no me l’agafa ningú, ja no m’ho podré creure: és perfecte per a tietes convergents.
*****
Mentre, l’«Estàtica» encara està pendent de repàs... però ja he fet una primera feina crucial: treure tots els contes que em poguessin estar creant problemes. Certament no hauré pensat mai a fer apologia de la violència, i suposo que això sempre haurà quedat clar. Però fins ara no m’ha fet por entrar en temes forts, i aquí és on tinc el dubte: no sé com s’estan percebent. De manera que primer escriuré els quatre contes que em falten per escriure, i llavors miraré els contes descartats (i autocensurats) per a veure si algun explica una part important de la narrativa, i mirar com es podria reexposar. Encara que sigui un llibre sobre la presència o absència d’emocions, potser la clau estigui a mostrar l’absència d’emocions mitjançant els efectes que aquesta té en persones fonamentalment normals. Essent un llibre dramàtic, necessito assegurar-me que el to és l’adequat.
*****
Estic fent, també, repàs dels meus llibres de fotografia. «Conspiracions a mitjanit» és bo des del principi. «Auschwitz» és bo des del principi, però em vull acabar d’assegurar del pròleg (i que només hi figuri en anglès). «Challenging Taxis Overnight» (millora de portada apart) només necessita de la substitució d’una pàgina, per raons legals, i em frustra no trobar els originals a color de dues fotografies que ja havia tret però en blanc i negre. I de fet, en blanc i negre, són dues de les set fotos a substituir a «Terrassa i la llum», un bon llibre però amb un petit marge de millora. I a «Vivències d’un altre temps» s’hi han de substituir tres pàgines, amb un total de quatre fotos per reemplaçar. Una de les pàgines descartades és reduïble a blanc i negre si calgués. Tot això deixa un últim llibre que sí que requereix de canvis en profunditat, i això si és que veig que val la pena mantenir-lo com a tal: «May in December», un llibre en blanc i negre on moltes de les fotos van ser fetes amb la meva primera càmera digital de 2005, amb resultats que van necessitar de molta feina de millora, i es nota: ara mateix no és un bon llibre (de fet, les altres dues fotos a extreure del «Vivències» tenen origen a la mateixa càmera i val la pena arreglar-ho per a un llibre perfecte). En tot cas, tinc tantes fotos fetes aquests darrers dos anys amb el mòbil i amb bons resultats, que val la pena repassar-ne la carpeta i mirar quantes valen prou la pena: arrodonir una bona feina. També tinc alguns sobrants de 2019. Ja és dedicar unes quantes hores a fer una bona tria.
*****
He decidit suspendre el treball en "Liz Truss". Com a òpera, vull dir. Prefereixo fer-ne una obra de teatre, segurament el meu darrer treball en català, i en col·laboració amb un autor amic. No val massa la pena escriure cap llibre en català quan sé que ni m'ho voldrà publicar ningú, ni en veuria cap diner extra degut a curatela. Més val que com a escriptor adopti l'anglès i miri de dependre de l'estranger. Pel que fa a fer una òpera, quin sentit té escriure'n una i fer tota la feinada, només per a que no me la vulgui muntar ningú? Catalunya està acabada i ha decidit viure d'un passat imaginari. Per a mi ja no hi ha res més a fer aquí. Mentre estigui presoner a Catalunya sota lleis espanyoles, estaré perdent el temps. Això ja no és ni un país.
La intro de "Liz Truss" la mouré a alguns dels àlbums que tinc forçosament aturats. I que ningú no em parli mai més de la Humanitat.
*****
També, i potser amb una darrera idea per a un conte a fer en català, començo a rumiar sobre la idea de considerar acabat el «Pastissos» com a llibre en català i amb vocació catalana... només per a, després d’un descans, mirar quines parts poden ser adaptades a l’anglès sense problemes, i si és prou, convertir-ho en la base d’un llibre en anglès amb novetats i un títol diferent, pensat pel mercat anglosaxó. I, clar, s’acosta l’inici del treball en una novel·la en anglès. En el fons, un escriptor en català ha cessat d’existir per inanició mentre comença a néixer un autor en anglès i amb voluntat internacional. Un autèntic canvi de llengua literària i de mentalitat, a la cerca del nou futur.
Exacte: adéu, Barcelona. Així em podré defensar molt millor. Bakunin tenia raó.
*****
Una feina pendent és mirar si me’n surto de fer una bona mescla de «Amb tot el blau del cel». I tinc un problema: la interpretació de la antiga professora de cant és boníssima, però va ser enregistrada en vídeo i té un cert grau de distorsió que he de mitigar amb IA però no acabo de trobar com ni on, tot i que almenys he pogut separar la veu i sincronitzar-la amb la meva base automàtica de piano.
Pel que fa al disc de “Rhythm & Blues”, potser treballi també en una nova versió instrumental una antiga peça coral fallida. Hi ha tot d’idees sobreres, entre elles velles sintonies. I pot ser que una idea que volia fer per a la coral la faci tota pel meu compte i amb tota llibertat. Més la intro de «Liz Truss» convertida en cançó individual. De moment no sé en què acabarà tot plegat. Impossible fer res més ara que reunir idees. No tinc llibertat, i sempre necessitaré ser lliure. Em cal per a viure. I fora estigmes. Estic a quinze milions de quilòmetres del centímetre quadrat on se m’ha volgut encaixonar. M’escolo per entre els vostres dits. Creuo la ciutat a tota velocitat. Tracteu d’atrapar-me... si podeu.
