Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, de novembre 14, 2022

La chacha del chachachá

 

He tancat el meu compte de Twitter. No em refio d’Elon Musk i els seus «vuit dòlars» i demés. També m’ajudarà a concentrar-me. A Facebook hi segueixo però hi faig ben poc: massa memes.

A les municipals, a Terrassa és perfectament possible un ajuntament de Vox. Hi ha barris de la ciutat presos per aquest partit ultra. Exactament els mateixos barris que abans votaven PSC. L’únic avantatge: saltaran totes les alarmes.

No hauríem d’haver confiat mai en els polítics. Desenganyem-nos, la independència no es farà des de les institucions.

Si no hi ha canvis, el dia de les eleccions a la Genialitat me n’aniré a qualsevol lloc fora de Terrassa, gaudint d’un preciós dia assolellat i fent-me «selfies». A les municipals hauré de votar, amb ràbia.

Per cert, el mal cultural de Catalunya és la «famositis». Sense ella faríem miracles. Tot està perdut.


*****


He dormit molt aquests dies. Em feia falta. Els tres mesos entre agost i octubre han estat duríssims. Pensant en com muntar-m’ho per a «vestir» cartells amb missatges tipus «no em feu fer més concerts!» o «l’escenari és la mort». Perquè no sé com aturar la incessant cerca per part de tothom d’idees sobre com ocupar el meu temps. Una cerca que he d’avortar com sigui. Al final no podré sortir de casa.


*****


M’he compilat els àlbums inèdits dels Beach Boys «Second Brother Album» (1970) i «Merry Christmas from the Beach Boys» (1977), dels que disposava de quasi totes les cançons però desperdigades. Junt amb «Adult/Child» (1977) i una carpeta amb material que podia haver constituït un primer àlbum de Dennis Wilson (de 1969 a 1972), són els grans capítols perduts dels Beach Boys als anys 1970. («Smile» el tinc tant com a àlbum de Brian Wilson com com a caixa de luxe amb les sessions originals.)

Tinc compilat un «The Beach Boys Today!» amb «Bull Session» substituïda per «Guess I’m Dumb» amb veu de Glen Campbell (i és un discàs), i seria divertit incorporar «All Dressed Up for School» a «All Summer Long» (1964, ja un bon àlbum).


*****


El meu pla B per a pagar-me una casa seria estalviar quasi tota la pensió durant quatre anys sencers des de gener de 2024, quatre anys duríssims. Per a això no podria tocar el banc en absolut. He de trobar com pagar-me les despeses. A Terrassa els preus de l’habitatge estan fora de control, i per tant és quasi segur que la casa la buscaré molt lluny. A Catalunya, però molt lluny.

Pensant en com guanyar molts diners. Ho necessito de debò.


*****


(Divendres 4)

L’“Astrosurfing” és quasi acabat... i no sé molt bé què fer-ne. No és molt pitjor que el meu estàndard, de fet els temes son bons individualment i té el meu segell. Excepte per dos punts crucials: 1) em repeteixo fins a l’extrem; 2) molts dels temes son «murs de so» sobre el mateix ritme i fan que l’àlbum soni a tot de temes massacrant-se entre ells. De fet, tot i que hi ha alguna balada, l’únic tema amb personalitat és el del títol: ritmes llatins, poliritmes, i això li dóna una frescor absent de la resta del material. En total, 39 minuts de música. Un parell de temes més i ja faria. Però toca remesclar i fer experiments, doncs ara mateix es nota que vaig fer la major part del material en matinades perdudes, estressat i «going through the motions». I el fotut és que a l’«Astrosurfing» hi havien d’anar dos temes que havia ajornat i que segueixo sense saber com resoldre: no agafen forma. L’encallament més absolut.

A la vegada que el «Positrons» està parat en el minut 30... tot i que vull fer un experiment amb veus que vaig gravar amb el mòbil a Barcelona el 27 d’octubre, de camí cap a la fundació i amb sorolls ambient. El «Shut Down» l’acabaré a l’hivern, i en lloc de veus li posaré melodies de guitarra amb efectes. Prou veus de coral.

Almenys la decisió de publicar un últim àlbum aquest 2022 està presa. I certa decisió m’hi pot ajudar. En cerca de temps...


*****


(Diumenge 6 al matí)

«Astrosurfing» acabat i publicat. Una llarga nit de feina i molt remix. Ha quedat decent, tenint en compte que no innova en res i que ha estat un disc una mica avorrit de fer. Però almenys el meu disc 33 és al sac. El següent serà el «Positrons», on queda força feina per fer però pel que també li he fet les bases d’una portada. Sóc un mestre de fer portades i vídeos amb qualsevol cosa.


*****


Les filmacions, senzilles, pel vídeo per a la cançó «Astrosurfing» les vaig fer el 7 de novembre al vespre a fora de la Biblioteca Central de Terrassa i de tornada a casa. La matinada de dimarts 8 a dimecres 9 les vaig muntar. Aparentment he millorat en l’apartat de postproducció. Tant el vídeo com l’àlbum han agradat. Ara falta trobar padrí, que és el meu problema de sempre.


*****


(Dimarts 15)

El «Positrons» té una nova cançó quasi acabada que és «single». Em falten dos temes pels que ja tinc elements, estic a prop dels 40 minuts de material gravat, i només em preocupa la part vocal, que vull reduïda al mínim però que em fa sentir insegur i que retardarà la finalització de l’àlbum fins al desembre.

Enmig, el dia 25 faré una actuació molt especial amb Visitants.