Thinking

Amb una mica de reserva per Waterloo (tenen encerts i errors), he deixat de creure en els polítics. No és precisament que me’n vagi cap a la CNT (no m’agraden ni ells ni el seu passat), però sí que m’estic tornant una mica anarco perquè n’estic fart que ens aixequin la camisa. Ens falta acostumar-nos a tenir idees, però ens en podem sortir. Conceptes: descentralització no jeràrquica, desbarcelonització de la cultura, aposta pels independents i la gent del carrer, com replantejar el tema impostos, independència.

*****

He jugat una mica amb moure pistes del Charleston. Al final en moc només una a un nou projecte, de moment sense títol cert, on experimentaré amb calma: rocks descartats d’altres projectes, idea d’emprar el rack almenys durant el “tracking”, tocar guitarres i baixos reals, un parell de bases només amb guitarra, i serien cançons cantades. És purament provar de fer un disc diferent.

*****

Necessitaré, a la que pugui, comprar un parell de pedals pel meu MODX, i uns auriculars, doncs m’han petat els meus favorits. Molt més enllà em quedaran pendents una taula Mackie ProFx16v2 (la meva Behringer està a les últimes) i un miniteclat Korg MicroKorg XL+ amb funció de vocoder. Sobre guitarres, només em queda una per comprar... de nou: una Epiphone Wildkat. I una «guitarra de fado» portuguesa, un instrument que vull provar (i electrificar). Això ja serà l’any que ve.

*****

Un dia faré una òpera... quan torni a ocórrer una pandèmia. Necessitaré temps. I un argument, que no necessàriament ha de ser meu, però ha de ser del domini públic i ha de ser realitzable amb molt pocs personatges i molt pocs elements escènics. En pregravaria les bases. Tot per a que es pogués realitzar amb un pressupost baix. M’estic fent molt conscient dels costos: una persona més o un element difícil poden fer la diferència.

*****

«M'agradaria molt, saber la vostre opinió sobre la sardana moderna, us agrada? us identifica? la balleu? Gràcies!»

«Reconec que no em diu res. Se suposa que com a compositor indepe n'hauria de fer, però no m'inspira. Malgrat tot, alguna vegada he buscat mestre per a tractar d'aprendre'n, i un problema és que no s'està passant la tradició, com a molt hi ha algun vídeo a Youtube que no explica res tècnic o estructural i sí molt emocions i anar-se'n per les branques. En canvi, per exemple, disposo de moltes anàlisis de compositors com Philip Glass, Steve Reich o La Monte Young, i també de molts llibres sobre com van gravar els Beatles i sobre estudis de gravació dels 1960 com Abbey Road, Trident, De Lane Lea, Western Recorders, Columbia o Gold Star. Clar, amb aquests coneixements porto anys component una barreja de minimalisme de Nova York i California Sound, i em va prou bé. Però admeto que de compondre sardanes no en tinc ni idea, ni sé com podria compondre'n d'atractives per a la meva generació. Les que hi ha sonen molt tosques.»

Puc afegir que en realitat mai no m’ha anat bé quan he tractat amb gent molt imbricada amb la tradició. Això, fins i tot abans de ser realment conscient de ser un home d’esquerres. Tampoc no és que jo em tingui per un revolucionari precisament. Però una cosa és això i una altra viure al segle XVIII.