Resum de la mani pels d’Altsasu del 10 d’agost de 2019:
«Confesso
que ha estat una manifestació multitudinària contra el president
d’Hondures. No, si molts dels presents hi hem anat pels joves
d’Altsasu, amb banderes i tal, però a les 19h érem tres
manifestacions a Pl. Catalunya i, mentre que els del Caixmir eren a
la banda del Corte Inglés, els opositors hondurenys eren al nostre
costat com L’Hospitalet de Barcelona, i a sobre duien equip de veus
i tenien moltes coses a dir, totes interessantíssimes. Però com que
no paraven, la mani pels joves no podia agafar embranzida més enllà
d’algun crit de “llibertat!” En resum, manifestació matada via
altaveus.»
*****

*****
Desorientat,
furiós i deprimit amb la classe política. La de Madrid i la d’aquí.
I l’Onze no tinc diners per a ser a Barcelona tot el dia.
Almenys,
notícies com la del
nou-partit-falsament-catalanista-destinat-a-fallar-en-la-seva-missió
i la del president actual de SCC intentant una nova estratègia i
tothom dins del món españoleitor tirant-se-li a sobre fan pensar
que en aquell camp tampoc no saben què fer. I l’IBEX-35 mateix no
para de provar coses (especialment líders polítics prefabricats) i
només aconsegueix enredar-ho tot encara més. Si tan sols algú del
nostre camp estigués disposat a fer l’empenta sense ambigüitats...
A Waterloo potser ho intentarien, però ara mateix la seva incidència
dins del país és quasi nul·la, i el gran error recent de
Puigdemont va ser precisament amb la Diputació. I el Consell per la
República no acaba d’arrencar (jo hi estic inscrit).
Mentre,
el segon aniversari del 17A ha estat una gran ocasió per a
l’esperpent.
Odio
a ERC.
*****
Mal
moment econòmic. I no per una decisió meva. Reconec que patiré.
*****
Junt
amb acabar el Charleston i el nou projecte de l’Irving Park que
està prometedor, reconec que tinc projectes de ‘remakes’ i
revisions diverses. M’agradaria regravar (majorment) i, en part,
reescriure el ‘Feina 2.0 (una evolució’, així com abreujar-li
el títol a ‘Feina 2.0’, de cara a una hipotètica publicació
del disc en una discogràfica amb criteri. Canviar un parell de
lletres. Canviar un parell de cançons. Produir-lo bé. I també
acabar (bé) el retocat d’’Himnes’ que passaria a dir-se
‘Hymns’ (més lògic, doncs els textos són en anglès).
I hi
hauria plans de refeta total del ‘Requiem’ i del ‘Te Deum’...
que deixarien de ser-ho. En part per raons musicals i tècniques
(impossible passar el ‘Requiem’ de dos teclats d’acompanyament
a un sense fer el ridícul ni destruir l’obra). Però en part, i
més important, perquè no vull ser un col·laboracionista amb una
Jerarquia Catòlica que ja ha esdevingut totalment indefensable. Ho
sento pels catòlics de base, no m’hagués importat seguir
escrivint per a ells, però la cosa és greu. I no sé què fer a
nivell personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada