L’estranya declaració Trapero. Explica i desmunta moltes coses,
però reconec que costa encaixar-ho. En fi, crec que l’he de
respectar.
*****
L'únic
sentit dels estats centralistes, la seva ideologia d'estat i la seva
obsessió per la llengua única, és mantenir-se en el temps i en la
seva unitat territorial, sovint en contra de la voluntat dels seus
governats, i sense que la seva existència com a aparells estatals
serveixi a cap fi pràctic ni a cap de les necessitats de la seva
població. Només la intolerància, l'uniformisme cultural,
l'antiintel·lectualisme i la violència d'estat. Això els
converteix en una nosa que ni fa ni deixa fer, d'aquí la
conveniència de l'establiment de països petits amb poca població i
sense centres ni capitals potents, a la vegada que amb
administracions petites i àgils, capaces de donar resposta immediata
a les necessitats de la seva població.
*****
Suposo
que l’eina més torracollons per a qualsevol estat centralista és
una votació de tota la seva població sobre si se’l dissol o no.
*****
Estic
provant una app, Happn. S'acosta bastant al que busco, i és bastant
recent. Va dirigida a establir contacte amb persones desconegudes que
un es trobi pel carrer o en llocs on es pugui coincidir. Suposo que
no rebré ni un avís, però almenys ja no és el que m'inquietava:
parlar amb perfils sense saber qui hi havia darrere (la síndrome
Tinder). Certament em pot estalviar algun que altre paperot. I jo
l'empraré com a eina de tempteig i de manera molt respectuosa. No
vull ser un irresponsable. També, reconec que m'agrada la discreció
en aquests temes. Tant per la meva tranquil·litat com per respecte a
altres persones.
*****
De
dilluns a dimecres de la setmana passada vaig passar per una crisi
molt forta, de la que em vaig recuperar via una cura de son dimecres
al vespre i la reconstrucció quasi total de la meva habitació el
dissabte. En queda una idea per a una obra de teatre, però reconec
que necessito oxigenar-me. A l’estiu, Tarragona m’espera...
*****
L’estudi
és ja quasi a punt. De fet, estaria ja a punt si no hagués estat
per un accident de darrera hora (no, cap trinxadissa ni cap ferit):
el meu rack està tot connectat als meus dos interfaces Tascam
US-16x08, el qual seria perfecte... si no fos perquè, en la seva
infinita visió, els minyons de Tascam li en proveeixen un driver que
només serveix per a un aparell. Simplement, si connectes dos
USblablabla al mateix ordinador, el driver només te’n reconeixerà
un. L’altre és com si no existís. No me n’he sortit de
trobar-li i posar-li un driver alternatiu tipus l’ALSA de Linux.
Així que em toca vendre-me’n un, i mentrestant ja he encarregat un
interface alternatiu, el Focusrite Scarlett 18i20, més car, a
terminis com sempre, simplement per a fer possible el meu rack. La
idea continua essent que els interfaces em facin el paper de
patch-bays, connectant l’ordinador (i Cubase AI5) a cada un dels
racks (compressors, equalitzacions, multiefectes...) a voluntat.
També
m’estic venent equips que ja no necessito, per a pagar-me el
Focusrite. També per a fer-me espai al meu «zulo».
I
mentrestant només puc provar el MODX6. Certament impressiona, fins i
tot abans d’aprendre-me’l.
*****
M’he
escoltat quatre dels àlbums digitals «d’allargament de drets»
que la Capitol ha tret aquests darrers anys sobre els Beach Boys. Són
només pels fans molt dedicats (com jo). Però hi ha coses molt
interessants. Només em falta «The Big Beat 1963», que no sé com
descarregar-me. Potser els dedicats exclusivament a enregistraments
en directe els deixaré passar: els dos bons ja es van treure a la
seva època: «Live in London» i «The Beach Boys in Concert».
I a
veure quan puc escoltar el de la Rosalía. Només l’he pogut posar
a classe de dibuix, un lloc no pas ideal per a una escolta atenta. En
tot cas, promet. Mentre, espero «Union» de Son Volt, que surt a la
venda el proper dia 29.
*****
Sueca en el cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada