Fent una mirada pels meus vells arxius he repescat
una resposta que li vaig remetre al Toni Ubach, capità dels Cabaret
Misèria, el setembre passat, tot just haver escoltat el més recent
disc d'aquest notable grup terrassenc, “El senyor B, la vedette i
les restes del naufragi”. I he decidit que valia la pena
proposar-vos-en les conclusions en aquest post. Cabaret Misèria
porten ja uns quants anys d'activitat i sóc testimoni que en directe
han agafat molta força i volada, fent una barreja única d'actuació
musical format grup i d'obra musical teatral en el marc de,
precisament, un cabaret. Però reconec que
quan vaig comprar el disc tenia dubtes de si un material tan depenent
del directe hauria sobreviscut al pas a gravació. Les conclusions
son bones, per sort. Fent una llista a l'atzar del que li vaig
respondre:
-El Toni és un actor molt, molt bo.
-Els seus companys de grup toquen certament molt bé.
-No és un àlbum de fàcil escolta, potser perquè
documenta uns temes pensats per a ser interpretats, més que tocats,
a dalt d'un escenari.
-Malgrat això, aconsegueix ser interessant, una
cosa on per exemple Manel no han acabat de reeixir, partint d'un
mateix punt inicial.
-A partir del segon tema vaig llegir les lletres, no
exactes en versió escrita i en gravació.
-Això vol dir que el Toni sabia què volia dir i
que es va deixar portar, enlloc de llegir d'una partitura.
-Que la música és una barreja incongruent, però
sovint exitosa, de Kurt Weill, Lluís Llach i Pink Floyd.
-Que el Toni hi ha sabut trobar prou variacions al
tema de la vida en parella com per a que no es faci repetitiu.
-Que, això sí, de cara a un segon àlbum pot estar
bé ampliar-ho amb les coses que poden passar a les butaques del
Cabaret.
-Que "Lluna als ulls" és un molt bon tema.
-Que l'efecte del carrer i de les entreteles del
cabaret al final de "Oh, que bé!" també funciona molt bé.
-Que aquest pot estar ben bé entre els millors
àlbums fets a la ciutat. És així de bo.
-I que haurien merescut guanyar el Sona 9, encara
que per la meva experiència personal i com a observador de l'Exèrcit
d'Islàndia aquest concurs em sembli poc fiable.
*****
Ara m'estic escoltant per segon cop el CD que el
grup Vaivé, de Barcelona, em va passar al final de l'actuació dels
Visitants a La Goleta fa deu dies (de la que parlo més avall). Només
els vaig poder sentir una cançó en directe, pel que no puc entrar
en valoracions aquí. El disc, de totes maneres, sembla ser un
document d'unes cançons que en directe sonen igual (variacions
d'acústica apart). Potser és el que falla una mica: pot tractar-se
perfectament d'un primer disc, i estarien pagant la novatada en
gravar les cançons tal qual, cosa que o ets Wilco o no sol donar uns
resultats molt brillants des d'un punt de vista de sonoritat. Dit
això, com a cançons tampoc no són precisament un desastre: es
defineixen com a “rock català”, no són unes cançons molt
aventurades, però certament aconsegueixen sonar millor que les seves
influències, cosa que és una bona noticia. En resum: ja hi ha una
feina de base feta, i el que falta és que agafin més experiència a
l'estudi, agafant-li el gust als efectes i als arranjaments per a
donar més densitat al seu so. M'agradaria poder-ne formar part, som de la mateixa escena i per a mi això és el més important. En tot cas, de moment els podeu
escoltar a: http://www.myspace.com/grupvaive.
*****
Concerts? Primer, el de la Goleta. Vam sortir
encantats d'allà (és un dels llocs amb més carisma on hem estat, i
el tracte és fantàstic) i la sensació era la d'haver fet un bon
concert. El que es va filmar (menys de la meitat) revela, però, que
jo vaig desafinar a la veu, cosa que em frustra. Igualment miraré de
posar un o dos temes a YouTube quan pugui editar el video. També hi
ha pendent revisar el video del concert de la Baumann de l'estiu
passat, del que almenys n'he tancat el miniDVD.
Segon, el del Psalm 42 amb tot de corals. A veure,
va estar bé, no puc negar-ho, ho diuen tots els testimonis. El que
passa és que encara no li he trobat el sentit a fer assaigs
intensius dos dies a la setmana, deixant de fer altres coses, per a
cantar una obra de la que ja n'existeixen bones gravacions en CD i
que és d'un compositor prou conegut. No podem competir amb un CD
professional. Així que quan ens van dir de repetir el concert una
setmana després en un altre lloc vaig preferir declinar-ho i
centrar-me a fer feina pendent a l'estudi. I reconec que no m'agrada
la sensació que havia tingut fa uns anys de què la música clàssica
s'estava interposant entre mi i la meva vida/obra.
*****
Mentre, diumenge a la nit vaig gravar una demo sense
lletra, temptativa, d'un tema que em té desconcertat perquè no sé
com gravar-lo, com enfocar-lo, però que ben fet podria ser el
successor dels temes del Corrupció i a més prou comercial. Amb un
deute, això sí, amb “Late At Night” dels Tired Hippo. Crec que
trigaré una mica, vull fer-lo bé i de moment estic encallat amb la
lletra (bé, estic encallat amb totes les lletres, he pogut acabar
“Himnes” perquè aquesta part ja la tenia feta per avançat).
*****
I m'he pogut llegir la bio de Wilco de Greg Kot, que
arriba fins a 2004 (el final dels clàssics del grup). Unes
dinàmiques de grup molt més complexes del que jo sabia prèviament.
També m'he adonat que sentir tots els discos col·laterals de Wilco
és una empresa cara i que requereix de força temps per endavant.
Igualment ja he pogut sentir prou coses com per a saber més que el
fan promig del grup. Només desitjar que el proper disc remunti la
baixada que van fer l'any passat amb “The Whole Love”. I tenir
diners quan tornin a tocar a Barcelona, potser l'afer de l'entrada
desapareguda comenci a quedar enrera però reconec que no solc mirar
els propers concerts de qualsevol, sóc un seguidor dels discos.
