Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dijous, d’abril 26, 2012

Estat del "1980" i altres

El "1980" promet. Aquesta darrera quinzena he fet les bases de sis cançons. Si a això afegim que ja tenia set bases vàlides pel disc (una de les quals, "King Kong", va rebre overdubs) i que he mogut al projecte dues bases inusades que tenia, surt un disc que musicalment s'aguanta força més bé que el "Feina 2.0" o el problemàtic "1964". Com a molt, se'm pot assenyalar que té regust a "Corrupció", però ara em sembla una virtut, en un moment en què el més important era agafar seguretat en mi mateix. I inclou cançons amb potencial per a ser "singles", cosa molt important pel que serà el meu darrer intent de publicar. Ara només falta crear lletres, això és el que em costarà. De moment he renunciat a fer un disc conceptual sobre Polònia, en adonar-me que la lletra principal, "Solidarnosc", hauria de defensar un moviment extremadament catòlic. I jo respecto les idees d'altres, però el catolicisme comença a ratllar-me. En fi, que crec que fer un disc compost de subtemes literaris em pot rendir més. Un cop dit això, la llista de bases del "1980" (amb noms de treball, però definitiva) queda així:

1. Yupiiii!!!
2. TechnoPiece
3. Celtic
4. Andorra Piano
5. Barret
6. Gafas
7. King Kong
8. Glass So Fast
9. Aung
10. Korg Float
11. Middleeat
12. Moogie Moogie
13. Wawel-gaita
14. Monroe
15. Jazzy

Les lletres intentaré fer-les la primera setmana de maig.

"Himnes" em fa dubtar més. No per la música (puc fer algun retoc, però essencialment és de la mateixa qualitat que la del "1980"), sinó per les lletres. Tot i que no he esgotat del tot les portes on trucar pel projectat concert (pura manca de temps), el cert és que no poder-lo fer al lloc on jo havia volgut m'ha desencantat. I no m'acabo de veure subscrivint lletres tan religioses sense un motiu potent. Com a molt, m'ofereixen l'avantatge d'estar ja escrites, que no és poc. No sé què fer.

El "1964" acabarà sortint, m'ha portat massa feina i preocupacions com per abandonar-lo, però no hi estic massa entusiasmat. Almenys ofereix un sabor diferent del de la resta de la meva obra, però reconec que les cançons que tinc més ullades com a "singles" no han acabat de sortir bé, tal com estan ara. No és un projecte prioritari.

I em falta trobar un nou inici per a "Santuari", un cop he mogut "Aung" al "1980" (on encaixa força més bé). Paciència. Almenys, tot plegat m'ha decidit a buscar encàrrecs de composició. Tinc clar que jo sóc bàsicament compositor, no cantant, i que el que realment sé fer és compondre i produir. No sé si innovo, però és una idea que hi ha darrera de la meva música. Penso que és possible ser comercial i fer bona música al mateix temps. I el "1980" n'és la prova més evident.

Per acabar, dir que estic treballant en un DVD de rareses, que ha d'incloure coses com les meves primeres cintes magnetofòniques experimentals, cançons descartades del "Feina 2.0", "covers" fets amb quatre trastos per a entrenar-me a gravar l'any 2000, i videos d'actuacions meves diverses. No és material molt brillant, la veritat, però penso que està bé tenir-lo reunit en un sol lloc. En tot cas, tinc previst fer-ne pocs exemplars, només per a qui de veritat hi estigui interessat.

1 comentari:

DINO RATSO ha dit...

Hola Llúís! A "sudar" letras se ha dicho...por cierto, ¿ese magnetófono es tuyo? Hum, si fuera Dylan o cohen te lo pediría para grabar un disco crudo, crudo, crudo...Ánimo!