Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, de desembre 15, 2006

Estic en una mena de procés de canvi pel que fa a la meva activitat com a cantant clàssic. Ahir vaig cantar a Sant Pere (del conjunt monumental) en un concert, com a part del cor, i la cosa va anar sorpresivament bé (va dirigir l'Enric Ferrer, compositor d'"El dubte de Leonora" aquest mateix any). També, el 22-N passat, cantí en un acte del Conservatori (un concert express: em van trucar al matí i al vespre estava cantant a vista -NO Windows Vista- un número de West Side Story amb el cor femení del Conservatori, amb el meu nom imprès als programes, com vaig descobrir en acabar l'acte). I també he reforçat als Estudi XX de la Rosa Ribera en uns concerts del Rèquiem de (ho sento) Mozart (gran cor, per cert). Tot plegat va bé, perquè hi ha una altra cosa de la que en puc rebre no bones notícies en poques setmanes (perdoneu el secretisme, m'explicaré més en una propera entrada).
També, dimecres 13 vaig assistir a la presentació del núm. 21 de TERME al Col·legi d'Advocats de Terrassa, amb una conferència interessant sobre historiografia i mitjans de comunicació. Hi he fet alguna petita col·laboració, si se'm permet.