Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, d’abril 12, 2006

Després de llegir el comentari del Ferran de fa dues entrades, el que faré és fer una versió breu del que ell ha llegit. Fa dos dies que he omplert la butlleta d'anulació d'abonament del Liceu. Motiu: disconformitat amb el criteri de selecció dels muntatges escènics de les òperes. No crec que estrafer els arguments i situar-ho tot en escenaris lletjos garanteixi la qualitat del resultat final. Massa vegades he sortit de les representacions amb el cap cot. I també hi ha problemes amb els ballets. No vull dir que no hi hagi hagut algun muntatge bo en cinc anys (sempre recordaré l'Aida de Mestres Cabanes, un símbol perquè estava feta amb decorats antics restaurats), però no em justifica mantenir un abonament. Simplement m'he cansat d'esperar i esperar i esperar. Així que me'n vaig.