Personatges importants, 1. Ferran Valldeperas.
Obro una petita secció d'entrevistes a gent de l'escena musical terrassenca, personatges amb una ubicació personal important i que tenen alguna cosa a dir, però que normalment no són molt observats pel fet que estan una mica a la reraguarda de muntatges importants amb altres protagonistes. Començo amb en Ferran Valldeperas Mellado, bateria de To Be Continued i Jiggy.

1. A quins grups has estat, abans d'aterrar a To Be Continued? Vas tocar el baix en un d'ells, veritat?

Abans d’entrar a formar part de To Be Continued he estat a nombrosos grups. Vaig començar als 15 o 16 anys tocant els teclats en un grup senzill que es deia Abduction, el guitarrista del qual també coneixes, el Vic, i allà hi tocàvem teòricament trash metal, però al veure que els teclats no hi tenien massa presència i no trobàvem baixista vaig passar-me al baix, em vaig comprar un baix senzillet i un ampli de 100W Fender. Això va durar un parell d’anys. Després el guitarra i jo vam formar un grup que es deia Stimwatts, un grup més madur, amb gent més gran i vam començar a tocar cançons pròpies i alguna versió. Allí encara tocava el baix, però finalment, es va donar la situació que el bateria va marxar i a mi em va entrar la vena percussionista i veia que se’m donava més bé que tots els instruments que havia tocat en anterioritat, així que vaig substituir al bateria i així va començar el camí com a bateria. Después d’Stimwatts va venir Apeiron, un grup de rock dur guitarrero, sempre amb el mateix guitarrista dels tres grups anteriors. Em vaig comprar una bateria Pearl Export Series, de segona mà i de sèrie mitjana per aquelles dates. A Apeiron assajàvem a casa del Lluís Paloma, al Carrer La Rutlla, als estudis Kanga fins que al cap d’uns mesos es va queixar la veina del costat i vam haver de marxar. Una vegada dissolt aquest grup vaig entrar a formar part de Foolish Wives, gràcies a un amic d’EGB que es deia Raül i que era cosí de l’Isaac, un noi que amb prou feines vaig conèixer, i a la vegada aquest Isaac anava a cole amb el Dani Trujillo, teclista aleshores de Foolish Wives, amb Antonio Machado a les guitarres.

He de reconèixer que va ser el grup més fructífer del que portava fins ara en el panorama musical. Vam fer un concert al pati de l’institut Can Jofresa i a mesura que passava el temps ens vam anar disgregant.

Después de Foolish Wives jo em vaig vendre la bateria, hi van haver uns intents, però, de refer grups, projectes no reeixits com versionar els sagrats Beatles o menudències de poca creativitat.

Finalment en una trobada atzarosa als FGC entre el Jordi Ibáñez i jo un servidor va fer que entrés a formar part de TO BE CONTINUED, que buscaven per aquella època un bateria. I aquí estic, fotent-li canya en la mesura de les possibilitats.

2. Quin consideres que és el teu paper a To Be Continued? I com veus l'equilibri de personalitats i funcions dins del grup?

El meu paper a To Be és el d’intentar encaixar determinats ritmes a cadascuna de les nostres cançons, el problema és que tenim cançons que de vegades sonen molt semblants amb guitarra neta, i això fa que hagis de variar el ritme o efectes de percussió perquè no sonin tan repetitives. S’ha d’aportar el màxim de riquesa rítmica per no caure en ritmes bàsics poc creatius i que no quedin estrofes o ponts massa buits, així com omplir parts amb diverses “floritures” per aquest mateix motiu, donar un caràcter personal i singular a la cançó i que no sigui una més del montón del repertori.

L’equilibri de personalitats al grup és força bo, hi ha gustos per a tot, des de heavy melòdic o rock dur o clàssic, com és el meu cas, fins a l’altre extrem, hi ha varietat de gustos com dic i crec que això és positiu en un grup, ja que no té un caràcter homogèni (encara que algunes cançons semiacústiques ho semblin) alhora de treure cançons o fer arranjaments.

3. Fora de To Be Continued has trobat una mena de "segon canal" en el grup Jilly. Com va anar, això? I què penses que et pot aportar?

Pel que fa al grup Jiggy podriem dir que sí, és un segon canal, bastant més comercial que To Be Continued, però a nivell personal tampoc resulta molt enriquidor. Penso que has de composar la música o tocar la música que t’agrada, però no per interessos comercials, perquè sempre es disfruta en menor mesura. A To Be Continued m’ho passo més bé, li donem força canya a les cançons, i dóna joc a fer més coses amb la bateria, ja sigui a nivell d’efectes amb els plats de sonoritats especials, i en un grup de pop acaramelat no pots jugar tant en aquest aspecte, sinó que et trobes més limitat a estructures rítmiques més pausades, calmades, a mig gas, tret d’algunes excepcions, però sense poder oferir una bateria suficientment contundent ni fer tants jocs d’efectes.

Al grup Jiggy vaig entrar-hi per un anunci a Internet i em van trucar, és un grup amb moltes ganes de treballar i aspiracions, això si, no paren de moure’s a nivell de concursos, aconseguir concerts o gastar-se pasta en locals d’assaig. Crec que és una experiència agradable i curiosa, encara que no sigui l’estil de música que estic acostumat a escoltar.

4. Hi haurà alguna vegada un "Ferran Valldeperas Project"? T'has plantejat compondre?

No sé si hi haurà un Ferran Valldeperas Project, de moment no m’ho he ni plantejat i per ara no m’ho plantejo...Crec que estic bé on estic mentre les coses vagin com ara, és a dir, ambient de treball, assajos constants, concerts a la vista, etc. Tampoc em considero una persona egocèntrica, perquè no ho sóc, i un Ferran Valldeperas Project implicaria un grup subordinat a les meves directrius, tant a nivell compositiu com musical, i tampoc em considero un músic professional com permetre’m el luxe i la petulància de formar una cosa d’aquest estil, sona una mica star system el plantejar-se aquest tema.

Compondre? De vegades ho he intentat, a nivell de teclat o amb una guitarra, però sento molt respecte al fet de compondre cançons, no és una cosa fàcil i com he dit abans no sóc un músic professional ni he acabat els estudis de conservatori. Sempre que ho he fet he acabat sonant com sonen les meves influències i això no crec que sigui bo, s’ha de tenir molta creativitat per ser un bon compositor i no caure en paralel.lismes o semblançes o perquè no....PLAGIS. Crec que es pot escriure cançons, però s’ha d’haver escoltat molta música prèviament, i tenir certs coneixements musicals teòrics.

5. Parla'ns de la teva nova bateria.

La meva bateria és una Pearl Session Custom, de gamma alta, de color blau turquesa i negra, amb un bombo de 22”, dos toms, un goliath flotant i una caixa. Utilitzo normalment Zildjian, em resulten molt bons en quan a sonoritat, però de vegades també cau alguna marca diferent. Tinc uns crashos Zildjian A Custom, un Paiste Dimension, ambdós de 18”, un crash de 16” Avedis Zildjian, un Z Custom de 16”, un Ride 21” AAX de Sabian, un charles Avedis de 14” i dos crashos Meinl de 18”.

6. Veus l'ordinador com un amic o com el teu problema de companyia? I internet?

Faig servir l’ordinador com una eina, basicament. Com una eina per piratejar pel.licules d’internet o música, en menor mesura, ja que ja tinc moltíssim material musical i no dóno l’abast a escoltar-lo i no en baixo tant. De problema de companyia no en tinc perquè ja tinc la meva nòvia, així que més aviat seria una eina útil per poder descarregar-me música, buscar informació a internet o pel que la majoria de mortals fa servir l’ordinador, per treballar o confeccionar treballs, etc.

7. Em crida l'atenció el teu interès per grups no molt comentats en ambients alternatius, encara que no siguin específicament mainstream. Anem per parts: sé que ets un fan de tota la vida d'Aerosmith. Què et sembla que aporten? I quin és el teu àlbum preferit d'ells?

Certament, Aerosmith és un dels meus grups preferits i més escoltats. Fa temps que els segueixo, tot i que últimament n’estic una mica distanciat, estic veient coses que no m’acaben de fer el pes d’ells. Són uns americans molt patriotes, han tret dos darrers discos i ni tan sols s’ha mencionat la possibilitat de venir a Europa, sinó que les seves gires ara mateix queden reduïdes a Nord-Amèrica per petites ciutats que siguin i a diferents estats, i això no m’agrada si es tracta de rendibilitat. El meu àlbum preferit d’ells potser és, juntament amb el Get a Grip, el Nine Lives.

Apart d’Aerosmith escolto bastant rock dur i no tan dur, i alguna cosa concreta de heavy-metal pel que aporten de tècnica a nivell d’instrumentistes, melodia, producció i sò potent, potser no són molt comentats com dius tu en “ambients alternatius” lògicament, que és l’ambient dintre el qual es mou l'ona To Be, és lògic, en ambients més rockers si que són comentats, i en altres no, com tot.

8. També, Stratovarius sembla haver-te introduït en tot un món de rock ampul·lós que t'agrada. Què te'n crida l'atenció, d'aquest grup? En recomanaries algun tema o disc?

Stratovarius és un grup que escolto des de no fa masses anys, tot i que vaig fer un primer tast quan anava a l’institut on em van deixar un disc d’ells. És un estil anomenat “power-metal” conegut dintre de la ona heavy com la vessant musical amb ritmes ràpids, accelerats de bateria, bons instrumentistes, tècnica, cert virtuosisme i coneixements musicals clàssics a nivell de formació. Per poder tocar aquest estil cal tenir una certa tècnica, sense la qual podries fer una mica el titella a l’escenàri, se n’ha de saber, no crec que ni hagi prou amb comprar-se un doble bombo i comprar-se una ESP o una Jackson i fer xivarri al garatge. Stratovarius és un grup finlandès, m’atrau perquè ofereix un sò contundent, una bona producció i arranjaments, un bon directe molt calculat i assajat, i una melodia atractiva en els “estribillos” també.

Et recomanaria el disc “Episode” de principis dels 90, tot i que ara el grup ha decidit fer un gir de 180 graus, variar i apostar més pel rock dur i molt guitarrero, així que els ritmes ràpids han desaparegut en el seu darrer disc.

9. I Nightwish? Sé que t'atreia la seva combinació de so potent amb una veu clàssica. Són potser el grup definitiu per a tu? Com veus tot el tema de la ruptura entre el grup i la cantant? Té sentit na Tarja Turunen fora de Nightwish?

Exacte, m’atrau la combinació de sò potent amb veu clàssica, com és el cas de la cantant del grup, mezzosoprano, descartant vulgars imitacions com Within Temptation o Evanescene, amb tots els respectes. No és el meu grup definitiu, de fet no tinc cap grup definitiu, i espero que un bon músic no tingui cap grup definitiu, perquè personalment crec que si es té un grup definitiu, més enllà d’aquest grup no hi ha res millor, i és una mica estúpid. Un pot tenir gustos i influències amb major grau que altres, però no quedar-se definitivament amb una cosa. Sobre la ruptura entre el grup i la cantant crec que ells sabràn el que es fan, tenint en compte les raons d’un costat i de l’altre potser sí que la cantant hauria de vigilar més amb les seves ambicions econòmiques i egocèntriques, i més estant en un grup. El grup pot trobar una nova solista, serà complicat perquè la noia tenia una bona tècnica i cantava força bé, a més, en bona part de les cançons dels primers grans èxits hi ha la presència de la veu mezzosoprano més accentuada i no sé com s’ho faràn per trobar una cantant d’aquestes característiques. Serà complicat acostumar-s’hi, això si no fan les paus.

10. Quins són els teus mitjans d'informació preferits? T'agrada estar sempre al dia, o va a temporades?

Llegeixo molt la premsa escrita, preferentment l’AVUI, després El Periodico, El Pais i la Vanguardia, respectivament; en segon lloc les notícies de la televisió, preferentment les del pais i finalment Catalunya Radio amb el Bassas. M’agrada estar sempre al dia, cert, a més ara disposo d’una feina on tinc temps per llegir els diàris que em doni la gana i tots els articles d’opinió.

11. Com veus tot el tema de l'Estatut? Hi ha alguna raó per la qual el defensaries, o certament tiraries per una altra banda?

El veig bastant negre, a Madrid no els interessa massa que Catalunya tingui massa autogovern. Aquesta pregunta donaria per a una tesi doctoral i no val la pena extendre’s aquí. Evidentment el defenso, però ha arribar un moment en que la gent, i jo m’hi incloc, estan una mica ratllats d’Estatut, tant pels mitjans de comunicació com per qualsevol altre mitjà. Jo voldria una Constitució per Catalunya i no un Estatut, però si només ens podem quedar amb un Estatut doncs que almenys no estigui retallat per cap costat.

12. Fes'nos una reflexió final. Sorpren-nos.

Una reflexió final? “La feina ben feta no té fronteres”