El company Xavi Eruga ha respost amb celeritat les preguntes que li vaig plantejar fa tot just dos dies, i s'ho ha passat en gran responent-les (gràcies!). Jo el considero un dels millors lletristes de l'escena independent catalana. I no només això...
1.
Potser el teu tret més característic son les històries amb què
"amaneixes" les teves cançons. Com s'originen? Creus en la
improvisació?
-Crec en una
improvisació “treballada”. Potser no ho sembla, però hi ha molt treball de
camp, diccionaris, enciclopèdies i Google. La idea primigènia és escriure sobre
alguna cosa original d’una manera encara més original, però a la segona estrofa
ja me’n he cansat i vaig girant, tombant, etcètera. Jo sóc un lletrista que hi
afegeix música, així que intento fugir de tots els estereotips i confeccionar
una lletra que em plagui, amanida d’humor (el meu, clar) sense repetir
tornades, verbs ni mandangues. Les lletres de les meves cançons mai no estan
acabades del tot, es dóna per finalitzada per poder-la cantar, però un punt a
desgrat doncs segur que patina per alguna banda.
2.
Quins són els teus autors literaris favorits? Algun d'ells és rellevant com a
"influència" per a les teves lletres?
-Hi ha una primera i
fonamental influencia que és el disc Alegria d’Antònia Font i les lletres del
Joan Miquel Oliver tant d’aquest disc com posteriors, cosa que és ben evident.
Autor literari preferit cap en especial.
3.
De tu conec el "Jo que sé... es diuen tantes coses!" que vas treure
l'any passat. Què en recordes, a nivell d'anècdotes a l'estudi?
-Com ens divertiem en
temps de producció i gravació i que seriós va ser en temps de masterització.
4.
I a nivell tècnic? Certament és un disc molt ben produït.
-Molt. La sort, o
l’encert o el que sigui, va ser juntar uns productors novells amb un músic
també novell que feia el primer disc. Sortien idees per les orelles i si haguès
de canviar alguna cosa, potser el faria menys eclèctic…però té encant, penso! Els
productors eren novells però veterans en el món de la música i sabien a qui
trucar, això sí.
5.
Et planteges fer un nou àlbum aviat?
-Les cançons ja están
fetes, serán 12 una altra vegada, que és la xifra que considero perfecta.
Intentaré promocionar més estona el primer disc, però que n’hi haurà un segon
és segur.
6.
L'únic cop que t'he vist en concert va ser en format "acústic". Ho
prefereixes a formats més sofisticats?
-Prefereixo el directe
amb banda, m’aporta la llibertat de saber que no m’he de preocupar d’una gran
part de l’espectacle. L’acústic apropa, clar, però el format banda et fa
levitar com els monjos tibetans.
7.
A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?
-Doncs pot semblar una
rucada, però el que em fa més por són els monòlegs que intento anar colant
entre cançó i cançó. Més o menys tot està guionitzat i assajat menys algun
monòleg on improviso i m’ho passo de conya, però amb l’incertesa de si sortiran
bé o faran pena. Quan un monòleg surt bé, sóc Déu nostre senyor!
8.
Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al respecte?
Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.
-Sóc un instrumentista
pèsim. Toco la guitarra doncs em trobo despullat a l’escenari si no la porto,
però la idea és convertir-me en un Freddy Mercury en un parell d’anys.
9.
Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés
establert" per a compondre?
-Tinc un protocol com a
lletrista que consisteix, suposo que com tothom, a escriure-la, retocar-la mil
cops en períodes de temps cada vegada més llargs i no acabar d’estar content
mai de la vida. Entenc la canço com un conjunt de frases autònomes, unes les
trobo fabuloses, d’altres no tant. Quan milloro les que no ho eren tant,
algunes fabuloses perden pes, etcètera. Quan faci una cançó on consideri que
totes les frases són fabuloses, ja em podré morir (si ho penso amb fredor, no
ho vull aconseguir mai de la vida. La cançó perfecta…quin fàstic).
10.
A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a actuar als
nostres lectors?
-Locals on et tractin
d’una manera magnífica sense cobrar, per descomptat La Goleta de Sant Feliu de
Guíxols, i cobrant tant de bo pugui tornar una altra vegada a l’Heliogàbal de
Gràcia.
11.
Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en suport físic?
-No s’hi pot fer res,
Internet és l’eina sí o sí, i encara paro als Cash Converters a remenar vinils
barats.
12.
Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?
-Vinil…però qui no té
un móvil amb un mp3 funcional, pràctic i sempre a punt!
13.
Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?
-A moltíssima. Per
qüestions òbvies escolto els bandcamps/soundclouds de la gent que m’envolta i
amb la que compartim il·lusions i treballs paral·lels. Incito tothom que em
llegeixi a escoltar un mínim de cinc cops un disc sencer per començar a
apreciar-lo…si després de cinc cops no agrada, ja el pot llençar a la
claveguera, si li agrada ja formarà part de la seva biblioteca musical. No dono
noms per no cagar-la, ara... Amsterdam collonuda!
14.
I qui destacaries de l'escena més "professional", també en aquests
moments?
-Escolto, per aprendre
i entendre, molta música en català. Ho faig d’una manera “professional” doncs
és l’idioma que empro sempre. No puc deixar d’esmentar l’Albert Pla, el Pau
Riba, el Joan Pons o el Joan Miquel Oliver, em semblen sensacionals.
15. Quins altres projectes
tens entre mans per al futur més immediat? I
quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?
-El projecte més
immediat que tinc és quedar-me sense feina i haver-me de buscar la vida. I si
em puc dedicar a la música en alguna de les seves variants, ho intentaré per
fotut que estigui, i ho intentaré amb cançons noves i amb banda.
16.
Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important. Tens via
lliure.
-Una entrevista d’allò
més complet i, entre entrevistat i entrevistador…no passa sovint que es noti
que s’ha escoltat amb deteniment el disc.
Gràcies i una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada