Reprenem les entrevistes que m'he proposat fer aquest 2013 a tot de gent
del panorama independent català, una reivindicació que faig de la feina ben
feta. I avui ens arriba aquí el músic terrassenc Toni Ubach, fins fa poquíssim alma mater del (magnífic) grup Cabaret
Misèria, i personatge carismàtic com pocs. Ha respost l'entrevista amb una
sinceritat notable, i ens guarda alguna petita sorpresa pel futur...
1. Sempre has estat un amant del teatre. Què et va fer decidir a
"fer el pas" i pujar a un escenari?
Més que un amant del teatre en
diria un home de teatre. La meva vida professional sempre ha estat lligada als
oficis del teatre: tècnic de llums, actor, músic, il·luminador… en una banda o
altra de l'escenari però empre lligat a la foscor i les bambolines, així que el
pas de pujar a l'escenari com a músic simplement va acabar arribant.
He de confessar que la música
sempre ha estat la meva gran passió, però tot i que no ho sembli sóc força
tímid amb aquestes coses i mai havia gosat posar-me al capdavant d'un projecte
amb la meva proposta artística. El 2009 vaig tenir la sort de topar-me músics
com en Juzz Ubach i en Dani Pino que als que admiro moltíssim i ells em van fer creure en el que feia.
2. Com penses que va influir la teva part "d'actor" en
l'enfocament de Cabaret Misèria?
La pròpia timidesa és la que
m'impediria sortir a cantar segons quines cançons sense la màscara d'un
personatge. A través d'ells tot és fàcil i molt més real. Però també la part de
tècnic fan que aprofiti les eines que em poden donar el so, les llums o
l'escenografia per treure partit de les cançons. Com en el teatre totes les
feines sumen en una sola direcció.
3. Què en recordes, de la gravació d'"El senyor B, la vedette i
les restes del naufragi"? Hi va haver, també, algun aspecte tècnic que en
vulguis destacar?
Emocionalment va ser estrany,
perquè excepte les bateries i baixos que els vàrem gravar a l'estudi 48v en un
cap de setmana, la resta ho vem anar fent durant 9 mesos de mica en mica,
sessió a sessió a casa meva. Així que el procés va ser com fer una catedral
d'orfebreria. Mica en mica, anàvem posant petites peces que, amb el talent dels
músics anàven encaixant meravellosament bé com per art de màgia. Va ser un
procés molt màgic però amb una exigència molt gran pel que fa a paciència.
A nivell tècnic tenim el
privilegi de tenir un tècnic com l'Aleix Soler, que és un home molt savi amb el
so. Amb ell vem parlar molt i molt de com havíem de fer sonar aquest disc i
teníem molt clar que amb els músics que teníem havíem de respectar
escrupulosament les dinàmiques. Així que es tractava, per una banda mirar d
enregistrar un so el màxim de fidel a l'instrument real i per altra banda ser
molt i molt curosos amb les compresions.
Sabíem perfecament que, pel tipus
de música que fem (amb moltes diferències dinàmiques i tímbriques en un mateix
tema) ens donaria un disc que no seria fàcil de sentir. Un disc que s'hauria
d'escoltar. Però ja tenim edat de fotre el que ens donava la gana de fer i així
ho vem fer. El resultat (tot i que mai es dona per acabat un disc) va ser més
que satisfactori!
4. Malauradament, el juliol passat el Cabaret Misèria fèieu la vostra
última actuació. Hi ha alguna cosa que en pugui trascendir al públic? T'ho
pregunto amb molt de tacte.
El Cabaret Misêria ha estat una
cosa molt màgica per tots els que n'hem pres part. Amb el temps, ens començava
a passar allò que passa quan no tens el temps suficient per dedicar a una
projecte, que tot es fa més feixuc i s'arrefreda. I això no voliem que passés a
un projecte com aquest, així que vaig decidir fer un XIM PUM final enlloc de
veure'ns defallir. Tots hi van estar molt d'acord.
5. Un ocellet m'ha dit que just 48 hores després de la defunció del
Cabaret va iniciar el seu camí un nou projecte teu. És molt indiscret si te'n
demano algun detall?
De moment encara és indiscret,
així que si m'ho permets em reservo el dret a no explicar res.
6. No voldria tancar aquest apartat sense recordar, ni que sigui
breument, a La Fuga. Què te n'ha quedat més, amb el temps?
L'energia de l'adolescència. Les
ganes de viure la vida. Les primeres ganes d'experimentar fora dels camins
obvis de la música (encara que fos des del nostre innocent punt de vista). I
sobretot l'ensenyança de la mort d'un amic íntim que tenia ganes de viure la
vida. Això em va marcar per sempre perquè vaig entendre que m'havia de deixar
de pamplines i començar a fer el que realment volia fer. Qualsevol altra cosa seria
un insult a la vida!
7. Com saps, aquest és el blog dels instruments. Tens algun somni al
respecte? Pots esbravar-t'hi tant com vulguis.
Uff sóc molt poligàmic en aquest
aspecte i estic enamorat de moltes guitarres, amplis, pianos i coses…
Hi ha una Framus Diablo honey
violin, que fa temps que em fa tilin però és molt cara i molt difícil de trobar
en aquest país
També em fas força dentetes
perquè sé que et veus a les nits amb una Rikembaker que ni te cuento…
Vaig darrera d'un ampli de
vàlvules petit. Ja tinc prou edat per saber que no em cal tant volum i per tant
em puc estalviar 15Kg de pes respecte al meu enèrgic però limitat Marshall
valvestate!
Tinc ganes de començar a
experimentar amb Pad's de sampler com el SPD-SX de roland…
Una tarja de so amb més entrades
Un previ de microfonia com Déu
mana
etc etc etc
8. Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un "procés
establert" per a compondre?
No tinc ordre ni procés. Tinc una
petita gravadora digital a casa on gravo petites idees que se m'acuden: un dia
és una melodia de veu, un dia una idea de trompeta, un dia un ritme, un dia
quatre acords amb la guitarra o el piano…
També tinc una llibreta i molts
papers on vaig apuntant freses, arguments, pensaments…
Llavors un dia agafo la gravadora
i començo a treballar sobre la idea que més em crida l'atenció. a partir d'aquí
és qüestió de picar pedra…
9. A què dónes més importància a l'hora d'encarar un directe?
TOT. Com hem dit abans vinc del
teatre. Si faig una interpretació musical espectacular, excel·lent però estic
tiesso com un cagarro i sota la llum d'un fluorescent, el concert serà un
desastre.
Miro de tenir cura de tot:
música, interpretació, tan vocal com actoral, llums, relació entre els músics,
amb la gent, objectes i
atrezzo, vestuari… Altra cosa és que me'n surti!
10. A partir de la teva experiència, quins locals recomanaries per a
actuar als nostres lectors?
Qualsevol sala a la que tracten
bé a la gent (músics i públic) és una bona sala per anar a tocar.
Però per mi, un teatre és un teatre!
11. Quina és la teva actitud davant d'internet? I de la música en
suport físic?
Sóc un romàntic, però visc al
segle XXI. L'abast de la xarxa no té comparació, però l'emoció íntima del
suport físic tampoc.
12. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?
Un CD amb envoltori de vinil, i
amb un braç de tocadisc però làser! Seria artística i tècnicament meravellós!!!
13. Quina gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?
Sense cap mena de dubte
Notienefans. És el projecte en solitari d'en Dani Pino i és una proposta artística majúscula. És un home amb
una sensibilitat musical fora del meu abast.
No descartaria però un tipus
estrany i amb tendències musicalment suïcides com en Lluís Paloma. Els seus
treballs no sé si estarien a la meva capçalera del llit però el seu procés de
treball em sembla esplèndidament inversemblant avui en dia. Amagades enmig del
bosc de les seves pistes d'audio pots arribar a trobar perles d'un valor
incalculable!
14. I qui destacaries de l'escena més "professional", també
en aquests moments?
Aquí em surt la vena clàssica i destacaria el gran retorn
del mestre Bowie! M'encanta veure un monstre de la seva edat fent encara el que
vol i quan vol i mantenint encara la capacitat de fer-me aixecar les celles i
somriure. No massa gent de la seva quinta ho ha sabut fer. I n'hi ha de molt
més joves que no ho han fet mai. Seguirem aprenent…
15. Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat? I
quins noms propis hi "sonen" més, si n'hi ha algun?
Una altra vegada indiscret. No
pico…
16. Segur que m'he oblidat de preguntar-te alguna cosa molt important.
Tens via lliure.
Potser, però deixar les coses a
mitges ens assegura que encara no hem acabat. Així sempre hi podem tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada