Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

Les cintes de 1992


Aquest recull conté les cintes magnetofòniques de 1992, experiments en el caos que van ser molt importants en la meva definició com a compositor, permetent-me de sortir del meu minimalisme inicial i trobar que en la manera de gravar hi havia un factor crucial en el resultat d'una obra. En el següent any i mig, la meva música canviaria de socarrel.

1. Dock'n'Doll!

Gravada entre el 4 i el 5 d'agost de 1992, aquesta va ser la meva primera composició no minimalista, de gestació casual. És un "collage" de sons fet amb cintes de cassette i autènticament lo-fi. Res a veure amb la meva música més coneguda, però aquí vaig començar a trobar un principi d'estil propi, i per això la difonc.

2. Han matat en Johnny, part 1'6180339
3. Han matat en Johnny, part 2'7182818

Primera part, gravada l'octubre de 1992, i segona part, gravada el novembre de 1992, del meu "Revolution 9" particular (tot i que no vaig escoltar el "collage" dels Beatles fins el 13 d'agost de 1993). També gravada amb cassettes i en qualitat lo-fi, va ser molt laboriosa de gravar, però recordo l'humor que va regnar durant la seva gravació. De fet, és una composició força divertida.
Subscriure's a: Missatges (Atom)