Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de maig 31, 2023

Cassettes a Can Boada

 

Enfurismadíssim en veure els resultats de les municipals. Els terrassencs ens hem begut l’enteniment. 2023 és ja un malson. Hauré de marxar de Terrassa tan aviat com pugui, i pot no ser tan aviat. Vénen temps molt difícils. Tinc por.


* ****


Diumenge 28 a les 7 vaig assistir als Tallers d’Òpera d’aquest any. Son els millors que he vist. La Maria Mateu té una bona fornada, i l’òpera escollida, «Il Re Pastore», apart de no ser de les més conegudes de Mozart, mostra que a 19 anys Mr. Wolfgang estava molt més fresc i inspirat que quan suposadament va escriure grans obres mestres. Reconec que fins i tot una ària sobre els dos terços de l’òpera em va semblar molt bona. Us ho diu un que normalment protesta quan ha d’escoltar música made by Amadeus.

Algun cop he comentat com els meus Tallers l’any 2007 em van significar un fracàs personal. Ho continuo pensant. Les circumstàncies no m’hi van ajudar, coses com no poder dur el personatge de Belcore a on realment creia que podia brillar, el canvi d’època, l’haver de fer dos repertoris en un sol curs, o també la presència de certa curiosa intèrpret de Bach. Però el cert és que vaig fer una interpretació mecànica que només va demostrar que jo allà m’hi sentia com un pop en un garatge. No vaig tornar a actuar fins dotze anys després, quan vaig entrar al grup de teatre de l’associació de familiars: només hi vaig sortir un cop pròpiament a l’escenari, a «Perdidos en la isla», però aquest grup, ara parat, m’ha estat una autèntica escola d’actuació, i sense pressions: obres inventades per nosaltres, sense res escrit. I entres en el «factor joc», imprescindible per a aquests temes. Crec que ara a Tallers d’Òpera hi ha un equip de professors que realment ho entén. Millor.


*****


He fet la republicació final del «Pastissos». Així queda. Ara, llegiu-lo!

https://www.amazon.es/dp/B0BQCBNL4T

També he traduït l’«Estàtica» a l’anglès i he aprofitat per a retocar-lo. He suprimit un conte perquè emprava les mateixes imatges que la narració final. Penso que això millora el llibre. Sobre la traducció, la he fet com a «traducció automàtica controlada», emprant el traductor automàtic paràgraf per paràgraf i llavors controlant que tot estigués bé i corregint a mesura que anava fent. Finalment he fet una lectura de tot el llibre i he acabat de fer correccions. És una bona traducció.

Podeu trobar-la a: https://www.amazon.com/dp/B0C6NZK8PL

Podeu trobar l’original català a: https://www.amazon.es/dp/B0BRB6258F


*****


Tinc aprovats els vells Eps de To Be Continued. Aviat, a Spotify!

Érem un molt bon grup. El nostre «hit»: https://www.youtube.com/watch?v=nyGdiMarvFg


*****


Dono per conclòs el poemari en el que estava treballant. Per tota una sèrie de raons, esperaré a publicar-lo l’any que ve, i en anglès. De moment, és reserva.


*****


Diumenge va tancar el Camp Nou per a ser reformat. Només hi he estat quatre vegades: el 1981 amb el meu tiet Joan Antoni; en un Catalunya-Brasil sobre 2003-4; i dues vegades el 2017 junt amb un bon amic de Granollers on vaig veure el Barça guanyar i Leo Messi fer algun dels seus gols impossibles marca de la casa. Sempre recordaré l’ambient, i que al Camp Nou quasi no hi havia publicitat, apart de la que es veu a TV. Admeto no veure partits per TV perquè les retransmissions son un gegantí anunci comercial de noranta minuts de durada, amb una piloteta per allà al mig per a animar-ho una mica. Però sí, reconec que alguna vegada vull tornar allà a veure un partit.


*****


Mentre, començo a parlar amb la família d’una decisió que no puc comentar aquí però que he pres. M’ajudarà a viure tranquil, a la fi. Em permetrà ser lliure. I ja em va fent falta.

Econòmicament, dedicaré aquest proper any a posar-me a zero.


*****


Escoltant de nou el «Clarity» de Jimmy Eat World. És accessible, i a la vegada lliure. Van fer ben fet de fer-lo.


*****


Només em falta un element per a l’estudi: un compressor VCA. Quan pugui, segurament serà un DBX 266XS petardero, cert que el vull per a efectes especials. Una altra cosa és que si en algun moment soc molt ric, i vull dir amb diners a la butxaca i no al banc, m’agradarà intentar un Warm Audio Bus-Comp. Sobre guitarres, serien un kit tipus 335 més pastilles bones, una Epiphone Wildkat Antique Natural, una Sire H7 Cherry Sunburst, i una Yamaha Pacifica 112v Sonic Blue més pastilles SD SSL-5 i una humbucker sense tapa a triar. Em faltarien també unes Filtertron per a la Gretsch (una gran guitarra amb pastilles de la Senyoreta Pepis) i unes SD Minibucker pel baix Höfner. I vàlvules pel Tubecore 3U, a ser possible unes 6386, soc perfeccionista.