M’he comprat un petit mesclador mini de vuit entrades de línia en configuracions de mono o estèreo, marca no t’hi fixis, per una mica menys de vint euros. Era exactament el que necessitava, i em servirà per a connectar-hi quatre sintetitzadors. Tinc manera de fer algun invent si en necessités connectar un o dos més, així que estic content. He cobert una peça complicada per quatre xavos. Si el tema reverb de molles el puc resoldre via VST (i diria que ho tinc), ja només em faltaria un determinat compressor (DBX 266 XS) per a l’estudi, i unes vàlvules de recanvi. I el tema de guitarres i estoigs, però amb calma. El micròfon el puc connectar via Zoom V3 i USB, i a córrer. Cert que ara no enregistraré molt, però estarà bé completar temes econòmics.
*****
He acabat un llibre de poemes que de moment no publicaré. Sembla que, després de molt d’esforç, ha arribat a quallar. A veure si li trobo sortida. Si no, sempre soc a temps de traduir-lo a l’anglès i publicar-lo digitalment. Però primer vull provar un parell de moviments. Podria ser una obra major, quan no me l’esperava. Intentant trobar el meu camí...
*****
A finals de novembre de 2022 i durant gran part de desembre em va fer molt mal un queixal, i vaig fer un munt de visites al CAP i a l’hospital per a que me’l traguessin. No hi va haver manera. Al final, via treballadora del CAP, em van concertar cita a un lloc fora de Terrassa, a preu solidari. M’he trobat pagant més de 1300€ per un munt de coses que se m’han de fer. El cas és que, havent aguantat a base de «chutes» d’antibiòtics i antiinflamatoris, encara me’l volien salvar! Però me l’han acabat havent de treure, i escric encara amb punts a la boca i la galta inflamada. Però ja és fumut que jo, sense coneixements de medicina, hagi sabut tots aquests mesos que se m’havia de treure el ¬~&%$#@€*!!!!!!! queixal, i que hagin hagut de passar quasi sis mesos i 1300€ abans no me l’hagi tret algú. Alguna cosa va molt malament amb la sanitat pública. Massa ganes de privatitzar-la, em sembla.
*****
He corregit uns darrers detalls al poemari i l’he traduït a l’anglès, per si de cas. Jo m’imagino que l’any que ve el publicaré directament en anglès, per falta de resposta aquí. De totes maneres, ho intentaré aquí i a veure què passa.
57 channels and nothin’ on...
*****
He anat a una llunyana entrega de premis d’un premi on vaig presentar un conte. Sabia que no havia guanyat, però reconec haver-me avorrit sense treure l’aigua clara de res. Excepte que ho he de provar en un altre tipus de premi. Almenys he fet bones fotos mentre m’esperava. I segueixo creient en el meu conte, que vull que guanyi.
*****
El diumenge al matí em desperto i la mare té la ràdio posada: gravacions de folk català de finals dels Seixanta, principis dels Setanta. Em posen nerviosíssim: en aquest país sempre hem tingut un talent especial per a fer el préssec.
A la vegada, em trobo havent de buscar a internet la conjugació del vern «treure» perquè es veu que «treiessin» no està prou ben dit. Em surt «traguessin», que em sona a empassar. Segur que a l’IEC no estan barcelonitzant massa el català normatiu? Potser Catalunya no necessita capital, no? La veritat és que tinc ganes de poder escriure en català del Vallès sense que em surti un error.
*****
He acabat el meu segon llibre de fotografia a color, «Challenging Taxis Overnight». Ve a ser una segona part del primer, però hi ha tot de fotografies que no tenia a mà quan vaig fer el primer, i també he fet moltes sessions de sortir al carrer a fotografiar. Algun reenquadrament, també. La part més bona és que he fet també moltes pàgines pel meu tercer llibre de fotografia en blanc i negre, que segueix endarrerit però que s’ha pogut aprofitar de passar a blanc i negre pàgines i fotos que no funcionaven bé en color. De totes maneres, encara em falta rebre permís per a un parell de fotos concretes. Un diumenge de feina dura.
I ja només em queden tres feines pendents abans d’entrar en mode «stand-by» per una temporada: traduir l’«Estàtica» a l’anglès (és la més urgent i difícil), fer sessions a Sabadell i d’altres poblacions per a acabar el meu tercer llibre de fotografia en blanc i negre (unes vuitanta fotos, bones), i escriure un parell de partitures que tinc compromeses (i que no crec que arribin a un escenari). Llavors, tinc un cert interès a llegir aquest estiu. I potser veure alguna pel·lícula. Mirar de descansar i de viure.
*****
Tarda de dilluns al Coro Vell, escoltant poesia. Hi ha actuat Jan Díaz i la seva banda amb un bon concert, i un poeta que no coneixia ens ha recitat la seva poesia, prou interessant (i prou bo descobrir-lo a ell). Hi ha hagut micro obert, on han recitat gent tan diferent com la Kris Llinçà, en Pep Cortès, en David Millán o en Joan Tamayo, i on jo mateix he recitat el meu poema «Retrogradació» (no sé si gaire bo, però sembla definir-me molt bé). He conegut a tot de gent, i m’ha agradat retrobar-me amb l’Anna Carol, que ara és presidenta d’Òmnium Terrassa i pinta que com a professional està bastant per damunt de la mitjana.
*****
El dimarts he fet tot de fotos i també he compilat una carpeta amb fotos de «restes» d’arxiu. No sé què donarà, però ja ho tinc tot a la mateixa mida i passat a blanc i negre. Quan tingui una estona, toca triar...
Dimecres després de dinar he acabat el tercer llibre de fotografia en blanc i negre, «May inh December», part fotos fetes deliberadament, part arxivística. La bona notícia és que amb aquest darrer esforç d’arxivística, totes les meves fotos bones o almenys decents entre 2005 i 2023 son ja a bord d’un llibre. Aviat publicaré tots dos volums.
*****
Es veu que la cerimònia on ahir dijous van donar un premi a ma germana va quedar deslluïda per temperatures més pròpies de l’Antàrtida que del maig terrassenc. Almenys la meva germana es mereix el premi. Però falta veure si alguna vegada algú es recordarà de mi.
*****
M’estic tornant mico per a trobar una guitarra de semicaixa en natural a un preu pagable per la meva butxaca depauperada. Una possibilitat és esperar a tenir 310€ i llavors tinc unes quantes possibilitats completes encara que cap d’elles acompleix els requisits al 100%. Una altra possibilitat és comprar un kit de només el cos i, a base de temps i diners, un dia fer-me muntar i acabar la guitarra dels meus somnis. Almenys he trobat una possibilitat per si se’m fa massa difícil tornar-me a comprar la Epi Wildkat, l’altra guitarra a recuperar. Tot em depèn de poder reunir una sèrie de diners. Just el meu punt dèbil. I que a Terrassa no tinc accessible cap possibilitat barata. Només n’hi ha via internet, des d’altres països.
Si més no, he arribat a la conclusió que puc deixar per l’últim un compressor VCA de rack, doncs un compressor barat (tipus DBX 266 XS) no em corre pressa i el puc demanar en qualsevol moment. Tampoc no m’ha de resultar molt difícil fer-me amb un pedal barat digital amb imitació de reverb de molles, n’hi ha un per menys de 70€ que podria comprar a Terrassa. Potser un parell d’estoigs... Impacient per completar l’equip dins de 2023, i passar pàgina de la desgràcia de 2019. Necessito alguna alegria.
*****
He mirat de nou la carpeta de l’inacabat «Side 1 Stereo». Apart que no és un àlbum coherent i que ben poc d’ell aporta res de nou, he guardat un tema a una carpeta secundària perquè ja fa un parell d’anys que el vaig gravar i en una versió millor. I llavors quatre dels temes estan a mig. Ara mateix no tinc massa ganes de fer-hi res. Tinc més pressa a traduir l’«Estàtica» a l’anglès, fer un parell de partitures menors que dec i gravar dues bases que dec per una cosa de salut mental. D’alguna manera, tinc la sensació d’haver-ho dit tot pel que fa a enregistrament d’àlbums. I tornar-ne a enregistrar sense ni saber si mai hi haurà un públic per a escoltar-los no motiva. A Catalunya m’hi sento atrapat. Tinc la sensació de no servir per a res.
Però no he fracassat, m’han fet fracassar. Ni oblidaré ni perdonaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada