Rant

 

Espantat per la possibilitat que ERC guanyi les eleccions del 14F. Si les guanya el PSC no seria millor. Ara falta veure què fan a can JxC (almenys han escollit la Laura Borràs com a candidata), i també a llocs com Demòcrates, Primàries o Directe 68. Amb la CUP ningú no hi compta. I el PNC i el PDECat faran riure. En fi, toca anar a votar per a no regalar un vot per omissió a ERC, però no estic 100% segur de votar JxC. Ara mateix la Genialitat és un caos, i Miquel Sàmper hi contribueix en gran mesura.

I tinc curiositat per saber en què acaba la proposta de nova llei electoral. Llistes obertes ja!

Mentre, cansat que els barcelonins es queixin de l’alcaldessa. No haver-la votat, així de senzill. A Terrassa tenim un bon alcalde i a les notícies no en diuen ni A.

*****

El disc de la Marató 2020 és la gota que ha fet vessar el got. Molta gent no el comprarà per la inclusió d’un «cover» cantat pel cantant fatxa Francisco. Però és que a més el nivell general és llastimós, i tota la comunitat de músics independents s’està portant les mans al cap. Les discogràfiques i la CCMA han fet el ridícul. Però és que a més el disc coincideix amb l’alarma pel notable retrocés social del català. I jo en culpo les indústries culturals del país, en negar-se en rodó a oferir res d’atractiu per als no convençuts i els castellanoparlants. De fet, són aquests últims els que podrien capgirar la tendència, però només s’interessaran pel català si els catalans generem bons productes culturals d’èxit massiu i que agradin de debò. En música, els músics independents estem preparats per a proporcionar aquesta mena de fenòmens culturals. Però les grans discogràfiques de país i la CCMA fan com si sentissin ploure i viuen només del passat i de potenciar la mediocritat. I la mediocritat no ven, o només ho fa al conegut reducte indepe sense cap exigència artística més enllà de la llengua. I així és com estem arribant al punt de no retorn. Jo mateix n’estic fart de burros i que no se’m deixi fer res. Necessitem els nostres Beatles, ABBA, Bruce Springsteen... L’única que ho està podent fer és Rosalía, i perquè Sony la va fitxar perquè està boníssima. «El mal querer» és un gran disc, però als despatxos de Catalunya ni se n’han assabentat.

He escrit una carta resumideta a l’ARA sobre aquest tema. Tant de bo la publiquin.

*****

Per a l’estudi em falta només un rack Klark Teknik 3rd Dimension BBD-320. És barat i em serviria per a tenir un efecte original amb el qual experimentar. Igualment ja tinc un processador vocal de sobretaula amb el qual gravaré les veus del «Shut», més un sinte barat de baix i, clar, el patch-bay nou, que funciona genial. Si en algun moment em puc canviar de casa, una opció és comprar un moble de rack Samson de 21u com el que ja tinc i que és molt pràctic.

Guitarres? Estrenyo la selecció a una Epiphone Wildkat com la que em vaig haver de vendre, més una Squier Starcaster en acabat natural. Res massa car, ja n’he tingut prou d’agonia amb instruments cars. Baix? Estic entre un Höfner Club Bass 500/2 Ignition i algun baix econòmic tipus Precision que pugui millorar amb pastilles noves. I una electroacústica no molt cara i de so decent per a afinar-la permanentment en afinació DADGAD. Apart, en algun moment, una lap-steel Harley Benton econòmica i una guitarra de fado.

Però hi ha un tema que no estic podent atendre: reparacions. La pletina Tascam 122 s’ha de reparar. Com també la taula Behringer Xenix 1832 USB, el pedal multiefectes BOSS gran i un petit ampli que em van regalar però que no xuta. No crec que costi molts diners tot plegat, però els he de tenir. I pot ser que un dels dos interfaces Tascam també necessiti revisió: el que va funcionar estrany amb Visitants.

*****

Mentre, esperant i necessitant que la meva economia millori. Lentament vaig complint amb les meves obligacions i alguna ja la vaig resolent, però m’agradaria acomplir-les molt més ràpid i anar ja a per una casa. Sempre amb el dubte de si podrà ser a Terrassa o més aviat a Tarragona. Per vida em convindria a Terrassa, però el factor Barcelona fa pujar els preus. A Tarragona hi ha tren i més disponibilitat de pisos econòmics, amb l’al·licient que hi ha mar.

*****

El BBVA i el Banc Sabadell han partit peres. I les accions del Sabadell estan baixant. La feina mal feta no té futur. Llàstima que em queden tres anys de pagar-los crèdit. Les pensions insuficients resulten en desastres com aquest. Mereixo alguna cosa més.