Un
mes d’agost perdut, simplement per tenir el son girat. Clar, jo
comptava amb gravar veus tots els dies. Digueu-me com gravar-les de
matinada en una habitació d’una casa de pisos. I ara no sé quan
les podré gravar.
Almenys,
si no sé quan o ben bé com fer-ho, ja he decidit posar-me potent
amb les cançons de l’”Estratègies II”, de cara a dur-les a
territori YHF. Serà duret, però els meus amics tenen raó, no cal
treure un disc igual als meus anteriors i a sobre inferior. A fer
feina, doncs, encara que trigui.
Mentre,
“Bongo” també està parat, amb cinc bases completes i una sisena
cançó a gravar, però sense realment cap idea bona més. No és un
bon moment per a mi.
*****
Nits
de fer números. I crec que ho tinc. 2019 de comprar unes poques
coses, i 2020 i 2021 d’estalvi. Serà un any molt menys complicat
que aquest 2018. I 2020 i 2021 no ho seran gens.
Tot
i que estic seguríssim que tots aquests números han estat una
sortida a tots els meus problemes de son i a que he de deixar córrer
comprar una casa (per una simple raó: com volen que estalvii un munt
de diners si d’entrada tinc una pensió clarament insuficient i
vaig molts anys enrere de com hauria d’estar ara?).
El 2
de setembre hi ha hagut un acte a la Plaça Vella pel 50 aniversari
de Josep Rull (per qui, passada ja certa disputa quan jo era a ERC,
sento molt d’afecte, encara que quasi no ens coneixem). El problema
és que, mort de son, no m’he despertat i no hi he pogut anar. Ara
em reca. Cal alliberar els presoners. Com sigui.
Quim
Torra sembla tenir un pla. I diu que el merder al Parlament està
resolt. Més val, perquè “vamos de paramales”.
“Cal
votar a les espanyoles, per un simple tema de número. Això sí,
seria millor si poguéssim votar per algú digne del nostre vot. I
aquí reconec que només la CUP ha fet els deures. Tant de bo la
Crida també funcioni (perquè hi estic apuntat).”
“Per
a alliberar-nos, hem de posar Espanya en crisi” (i sí, encara més
del que ja ho està).
*****
Sé
que el meu pensament polític és, ara mateix, un petit grup
d’eslògans enlloc d’un tractat molt profund. I reconec
l’inconvenient d’això, que no és altre que la meva incapacitat
permanent de fer anàlisis de la realitat amb un mínim d’autoritat
i veu pròpia. I això em condiciona a ser marginal, a no poder-me
representar ni a mi mateix. Òbviament, des del meu pas per ERC sé
positivament que no tinc cap capacitat per a ser polític,
especialment si ho vull fer bé i ser alguna cosa més que un tio que
ocupa una cadira i viu del mambo sense fotre res de bo. Però reconec
que m’agradaria molt més ser tingut en compte com a analista, i
així poder tenir una activitat política que ara, com a simple
seguidor d’eslògans amb l’agenda massa plena, no tinc ni puc
tenir.
*****
Sobre
un d’aquells tests de Facebook: “Jo prefereixo no fer aquest test
en concret. Ja et dono uns resultats: molt autoexigent i a la vegada
amb una autoestima molt baixa. Amb ganes de viure sol. En un test
mèdic fa dos anys em va sortir una puntuació molt elevada en moltes
àrees, però a la vegada no puc sinó sentir-me imbècil i poca
cosa. Molt cínic. I molt polititzat. El que més m'agrada: el
pop-rock d'alt nivell creatiu, i les guitarres elèctriques i
l'electrònica d'estudi. El que més m'ha frustrat a la vida: les
dones i les seves constants negatives, fins al punt que he hagut de
deixar de buscar i assumir que he de viure sol. La segona cosa que
més m'ha frustrat: el combinat de bancs i immobiliàries, que m'han
impedit l'accés a la casa que tant necessito. Almenys sé que puc
brillar com a compositor, si alguna vegada en tinc l’oportunitat.”
Una
de les coses a comprar el 2019 serà una nova torre d’ordinador.
L’altra, la LL1612ARE. També, un micròfon Shure SM-58, que em
serà de molta utilitat per a sonoritzar directes. I un estoig per a
la Sterling.
I
uns sintetitzadors, perquè estic esgotant el potencial dels que
tinc. Un seria un Casio WK-7600, i en aquest cas el necessito per a
futurs directes, especialment pel Requiem, i potser per si alguna
vegada puc muntar un concert amb peces de Glass i Reich (improbable,
però tinc ja partitures i tot). I, per a l’estudi, un Roland D-05
(mòdul, és un D-50 en format portàtil i em donaria moltes
possibilitats, ara que he de tenir el DX7 guardat per manca d’espai)
i un Roland Integra 7 (mòdul rack 2u amb 6.000 sons i eines molt
potents).
Deixo
per a més endavant els dos Warm Audio WA76 i el JoeMeek TwinQ 2,
així com els micròfons Warm Audio WA47 i WA87. Si alguna vegada els
puc tenir serà meravellós, però ara mateix hauria de forçar molt
la maquinària. I em resulta simplement impossible comprar-me els dos
Amtec 099 a vàlvules (essencialment Fairchilds 660 simplificats) per
un tema de preu, un de sol ja és caríssim. Tot i que mai no deixaré
de pensar-hi perquè sempre voldré processar els meus sons per la
millor maquinària que em pugui permetre.
*****
La
Talman és sensiblota als camps electromagnètics. Sempre que la
pugui gravar en llocs amb bona presa de terra, serà una gran
guitarra per a gravar, amb un so Telecaster de la hòstia. Però aquí
a la Unitat Mòbil, costarà.
Almenys,
l’altra nit vaig estar mirant opinions sobre el Fender Jazz Bass
Highway One (com el que tinc, de 2007, comprat el 2015), i tothom
deia que és un gran baix. Això em deixa content. És el baix on
sono com jo, i m’agrada com sona i com hi sono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada