Screw Up

El dimecres 5 de setembre em va arribar la partitura impresa de “Music for Mallet Instruments, Voices and Organ” de Steve Reich. Possiblement les percussions siguin molt complicades de traslladar a instruments Orff, i caldria llogar instruments, el que és un problema. Però reconec que seria un bon final de concert, i sí, m’agradaria fer un concert amb música de Philip Glass i Steve Reich, sobretot quan pugui comprar el WK-7600. De Reich tinc, a més de “Mallet...”, la partitura impresa de “Four Organs”. Glass queda més descobert: tinc transcrita a mà (de quan era jove) “Music in Similar Motion” (però en voldria comprar la partitura impresa, disponible), i l’1 de setembre vaig descobrir per casualitat una gravació midi i un escaneig de la partitura esquemàtica de “Music in Eight Parts”, peça molt poc coneguda (i menyspreada pel seu autor, tot i que a mi la peça em sembla sensacional; en tot cas, no està publicada comercialment). En fi, hi ha una mica de feina a fer amb aquesta última, a realitzar. I, sobretot, el problema està en trobar qui hi vulgui tocar: quasi no hi ha teclistes en el món del pop-rock independent català, i al conservatori no els diguis de sortir de Bach i Mozart (Beethoven ja és una mica massa experimental per a ells).

*****

Tinc una idea en concepte d’un disc instrumental basat en quintes i terceres paral·leles, alguns intèrvals de sèptima, poliacords, i amb diverses percussions no tonals, més pianos, vibràfon, marimba, piano elèctric, i un baix mixt “acoustic bass+pizzicato strings”, i amb alguns instruments sense reverb ni sustain. Falta veure com ho resoldria musicalment, però pot ser una manera de buscar conscientment un altre estil. Sobretot, no hi hauria ni orgues ni el meu habitual tractament orquestral. És fer un experiment que puc resoldre amb la meva configuració actual de l’estudi.

Però sí, començo a pensar en reconfigurar l’estudi. Tal com és ara, no em permet de fer nous sons.

(I sí, si el DX7 ha sobreviscut bé als anys d’estar guardat, aviat tornarà a brillar.)

*****

Tindré una breu parada de la Massa Coral (només dues o tres setmanes, i no n’és cap sortida) degut a la meva sortida del projecte del Carmina Burana el juliol passat (hi ha cert senyor incorporat al projecte i no vull tornar a passar pel que vaig passar el 12 de juliol passat). I com que es preveu un setembre tot dedicat a això, potser no se’m necessita. I a l’octubre tornaria, preparat per a fer feina, i començaria la diversió, doncs serà un any i escaig força interessant. Mentre, rumio sobre cert canvi al meu Requiem, per a ser pràctics.

*****

Aquest any no he anat a la marxa de torxes. Reconec no estar en forma. I no acabo de veure cap a on va la lluita per la república, el que ja és greu en un moviment que ha arribat tan lluny com fer un referèndum mentre els matons espanyols ens fotien hòsties. Cal anar a totes. Jo hi vull anar. Però mentre no vegi que tot tira endavant un altre cop, no podré evitar sentir-me molt desanimat. Això sí, sé que m’hi jugo tenir un futur. Amb els espanyols aquí, tot és impossible. I de moment Pedro Sánchez és igual a Mariano Rajoy i comet els seus mateixos errors. Efectius policials inclosos.

*****

Reconec que m’agradaria saber d’electrònica i matemàtiques. Són imprescindibles si vull ser un enginyer de gravació com cal, i també em seria bo per si un dia puc escriure el meu llibre sobre teoria musical avançada. Si he d’incloure fórmules sense entendre-les, bona l’hem fotuda. No vol dir que el llibre fos il·legible: la idea és fer dues parts, una completament en prosa i el més amena possible, i una altra que quasi seria un annexe amb les fórmules, com una part de lectura voluntària i purament per a qui volgués fer els seus experiments. També reconec que m’agradaria parlar d’enginyeria acústica, però el manual que hi ha disponible és caríssim. No ho entenc.