Bona entrevista al Malarrassa (gràcies infinites!): https://malarrassa.cat/cultura/lluis-paloma-reivindiquem-lart-popular-i-de-base-fet-a-tallers-al-carrer/
*****
He afegit un “overdub” a “Dated Data” del “Nukes, Baby!” i tanco l’àlbum. Decentet, però necessito acompanyar el «Side 1 Stereo» i aquest amb almenys dos àlbums progressistes. Seria com a mínim per l’any que ve, si no més endavant. A partir de l’octubre, les dues gravacions preferents seran una segona entrega d’Aristòtil-Sud... i un àlbum tipus «Suburbia» firmat pel Monstruo i amb portada friki. Publicar via àlies, amb un cert factor de «novelty» còmica.
I hi ha alguna cosa en el so del «Nukes, Baby!» que no l’acabo de veure clara. A veure si l’hauré de regravar... (El «Side 1 Stereo» de dotze temes sí té prou fil com per a merèixer una publicació, tot i que trigarà. Necessito que hi hagi públic esperant-lo.)
El setembre el passaré escrivint. I escritrenta. I escriquaranta.
*****
Ha estat un agost de pensar molt, i tinc una mica de por de ser pedant. En el fons m’agrada la vida obrera, i tinc la sensació que alguna cosa en mi no hi encaixa quan hauria de ser el contrari. I no, no m’agrada el pensament de classe alta.
*****
Sempre tindré el dubte de si quan el Grup Wagner fa les bestieses que fa, les fa amb la banda sonora de la Cavalcada de les Valquíries.
(I, sí, el tal Prigozhin era una ruïna d’home, però crec que tothom té clar que el fill de Putin ha consumat la seva venjança. Venjança que a la curta li surt molt bé, però veurem a la llarga. Aquest tio és perillós... massa perillós...)
*****
Recomano l’exposició d’Urumumi a la Sala Paüls. Art digital molt ben enfocat. Ni idea de com ho fa com a músic, però en el vessant d’art digital s’ha guanyat un fan. Mons impossibles. Ja era hora que algú a Terrassa se sortís de les típiques casetes, bodegons i monuments terrassencs. Necessitem nou art. Urumumi ens en presenta el prototipus acabat. Felicitats des d’aquí.
*****
M’he baixat tot de VST gratuïts. Tots tipus overdrive/distorsió, excepte per un chorus. Una possible arma meva d’ara en endavant.
*****
He penjat un parell de coses a MeWe, que m’he de començar a prendre seriosament. El tema és que també les volia penjar a Mastodon... i m’ha desaparegut el compte! No l’havia fet servir gaire, la veritat, però hi comptava per a fer-lo servir a partir d’ara. En fi, hauré d’obrir nou compte...
(He trobat el per què: l’administrador del servidor va tenir un problema informàtic i l’única manera de resoldre’l va ser formatar el disc dur del servidor. Un altre dia m’obriré un compte nou a un altre servidor i en paus.)
*****
M’ha agradat la intervenció de Carles Puigdemont des de Brusel·les. No sé fins on arribarà, però almenys ho està intentant. Ja era hora. Sobre Madrid, no son més burros perquè no s’entrenen.
Però cal moure’s. El confinament ens va treure tota l’empenta. En general els catalans debatem molt, però no estem actuant.
*****
He decidit canviar la cançó 8 del «Side 1 Stereo» per una amb el mateix títol, pendent de ser escrita i enregistrada. I amb la idea que aporti alguna cosa, en el sentit de tocs electrònics. La que acabo de treure no quallava, es veia com una cançó menor. I a la vegada, simplement treure aquesta cançó menor no funcionava bé: era un bon enllaç, però era fer una cara A de més del mateix i una cara B massa curta i que no encaixava. Cal fer una nova cançó 8.
A la vegada que aquest estiu no he escrit res, i em fa molta falta. El curs 2022-23 ha estat massa cansat i amb massa fronts oberts. Un d’ells em preocupa especialment.
Mentre, he agafat costum de veure els meus vídeos musicals. Aquests dies he retocat el de «Chile»: mateixa música, remuntar els millors plans, treure els plans de la mosca i un parell de plans lletjos més. Ara funciona: https://www.youtube.com/watch?v=ypdRRThixg8. En general, m’he convertit en una mena de mestre de la postproducció. El problema és que com a càmera no soc pas millor que fa catorze anys, quan vaig llançar-me a filmar-me material per a vídeos. Sí que he desenvolupat un cert ull per a detectar plans que no funcionen. Però, entre nosaltres, em costa trobar coses que pugui filmar pel meu compte i que siguin interessants. I, per exemple, al vídeo per a «Astrosurfing» es nota que estava provant coses però que no hi havia un fil conductor o un propòsit. Jo fallo, i Terrassa em falla una mica, també. Suposo que si filmés a Nova York o a Chicago, em sortirien meravelles, just pel fons urbà tan espectacular. (Una altra cosa és que ara potser hauria d’incloure-hi un munt de gent col·locada amb Fentanil rondant per allà. Allò és la nit dels morts vivents.)
Si més no, tinc dues idees pel futur. Una és un «autodocumental», una mena de selfie en vídeo on parlaria de la meva obra i potser del meu estudi o de conceptes d’art i de teoria de la informació. Una altra és un curtmetratge on miraria d’estendre les idees visuals dels meus vídeos, a la vegada que provaria d’actuar-hi, si més no el mínim com per a que tot plegat no fos massa abstracte, que hi hagués un mínim fil argumental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada