Finals de 2019:
“Encara som molts els que ens comprem guitarres elèctriques i hi toquem música de nova creació. No t'enganyis, aquí l'únic que està passant és que les grans discogràfiques ens tenen por, quan Nirvana va reescriure les normes les grans discogràfiques es van juramentar per a que això no tornés a passar mai més, per això avui les grans radiofórmules són inescoltables. Per cert, també passa a Catalunya, on el criteri és la festa major i s'està alienant a tothom qui no sigui indepe i sense exigències musicals.”
A aquestes alçades ja no estic dient res de nou. Però la batalla hi és. Vull trencar el mur.
*****
Observo una confusió total sobre el vot pel 14F. No és tant què no votar (ERC l’unionista va directe a una hòstia de nivell Rita Barberá) com què votar. La munió de partits que es presentarà fa molt difícil decidir què votar, i és vista per bastanta gent com una garantia de daltabaix electoral indepe (per una raó: la barrera del 3% garanteix que hi haurà una certa quantitat de vots llençada a la paperera). I a la vegada, de tots aquests partits, l’únic on conflueix ser indepe i ser ja al Parlament és JxC, refundat oportunament, sense el llast d’un PDECat amb qui han partit peres, amb una bona candidata en Laura Borràs i amb Puigdemont darrere de l’operació, però que malgrat tot és dubte per la pèssima actuació de Miquel Sàmper a Interior, actuació poc prometedora si del que es tracta és de començar de nou nets com una patena. Altres partits votables però sense garantia d’entrar són Primàries i Directe 68. També Demòcrates si un té una vena democristiana clara. Cal excloure el Front Nacional de Catalunya per xenòfob (així com el Moviment Identitari Català si es presentés, per la mateixa raó). En tot cas, la dreta espanyolista hi estarà fragmentada, però hi ha una por clara: el PSC de Miquel Iceta té bastant camp per a ell sol, i si treu bon vot pot pactar amb els Comuns i governar la Generalitat tal i com ho va fer en Montilla: aturant-ne el funcionament i dirigint-la tal i com es dirigeix una fàbrica de rentadores o uns grans magatzems. De fet, pel PSC la Generalitat no serà més que un edifici guay amb uns quants despatxos a ocupar i uns quants sous a cobrar mentre el país queda sense govern.
La CUP no crec que tregui grans resultats, en base a que quan va tocar actuar van tancar-se en banda.
*****
«Jazz condemnat a mort»
Una idea poc comercial per a un disc poc comercial, «Jazz», que té les bases completes i també té complet el treball de portada. I del que fins fa dos dies no sabia què fer-ne. Simplement no vull embrutar la meva discografia amb temes noi-noia. En fi, no dic que hagi d’optar forçosament per aquest nou tema, però crec que és la primera vegada que unes bases em tenen tan collat. 2019 pur. I em reca haver d’abandonar aquestes bases, crec que són bones i a més ja hi ha molta feina feta. Una altra cosa és que no puc assegurar que el disc resultant sigui apte per a ser posat en circulació. Si l’acabo, el cantaria en anglès.
*****
La taula Behringer ha estat netejada i, sembla, funciona bé. Vaig fent càlculs de què em falta. Per a l’estudi, només un efecte en rack Klark Teknik 3rd Dimension. Instruments, ja hi ha més recorregut, em vaig haver de malvendre instruments i ho noto, tant per la seva disponibilitat com emocionalment. Falta veure on podré arribar, no em gastaria molts diners però admeto que la manca de casa em pressiona. No tinc cap simpatia ni per bancs ni per immobiliàries, en base als preus que li segueixen posant als habitatges, vint anys després. Vint anys de buscar casa i d’intents fallits de compra. Saber que a 25 anys jo ja vaig prendre la decisió i que a 45 segueixo a la casella de sortida, contra la meva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada