Studio Projects 2021

 

Reconec certa indiferència cap a allò que faci la CUP aquestes eleccions. Bàsicament perquè quan tocava van fallar-nos a tots. Un altre tema és dissuadir a d’altres que els votin: això ho reservo per a ERC (i pel PSC, si em surt l’oportunitat; òbviament, amb els partits de dreta unionista fatxa no hi vull tenir res a veure, com tampoc amb el FNC o el MIC, xenòfobs). Simplement, tot va que no tinc un partit exacte que em representi. D’haver funcionat, la CUP podia haver estat aquest partit, però ara mateix el més a prop que tinc és o JxC (amb el dubte de si a la fi premeran l’accelerador de la DUI com volem tots els indepes) o partits extraparlamentaris amb poques possibilitats d’entrar al Parlament.

Realment, l’única diversió serà veure com el PDECat i el PNC es foten una nata monumental, i llavors veure a en David Bonvehí i na Marta Pascal amb cara de circumstàncies a TV3, una nit que faré una excepció i veuré la TV amb l’aparell de la meva mare, sens dubte farà riure.

Mentre, Miquel Sàmper rep crítiques de totes bandes. Normal.

I el dubte és què obtindrà ERC. Tant pot ser que aturi el cop com que no l’aturi.

En tot cas, admeto que sóc netament d’esquerres ideològicament, socialdemòcrata en les formes. I indepe, dels que volen deixar de ser-ho perquè ja haguem assolit la independència i estiguem en el punt de poder començar a reconstruir el nostre país. Llengua? Català vehicular, d’acord a ser bilingüe 50/50 i si podem aprendre tots almenys una tercera llengua encara millor. Mai monolingüe, i aquí parlo específicament del castellà. Com més aviat suprimim a Madrid de l’equació, millor per a tots.

I admeto que m’agradaria fer d’apoderat aquestes eleccions, però no tinc clar per a qui. És més un desig de viure des de dins la jornada electoral i fer-me una opinió pròpia de com ha funcionat.

Madrid? Militars que ens volen matar. Amb això està tot dit.

*****

Porto uns quants dies fent plans d’equips. Com abastar un màxim d’equip (vàlid) amb un mínim de diners. La idea és tancar el tema equip i instruments aquest proper 2021, doncs vull anar per tornar crèdits i comprar casa tan aviat com pugui. Tot em depèn de la pensió.

Guitarres? El millor resum és una Epiphone Casino en acabat natural i una Squier Starcaster també en acabat natural, més tres estoigs de la Thomann (el tercer és per a una Ibanez AMF73 acabada en negre que fa temps que ronda per l’habitació, mal arrecerada en una funda de roba prima). Com a extra, una electroacústica Ibanez Talman TCM50, que hauria de convertir a passiva, amb la intenció de tenir-la permanentment afinada en afinació DADGAD (una alternativa seria una LAG Tramontane T70D que hauria de fer equipar amb piezo passiu). Baixos? Seria l’últim, i segurament aniria per un Squier Precision Affinity PJ Race Red, que si no sona prou bé l’agafaria com abaix de projecte, i llavors anar comprant pastilles de baix i de guitarra de mica en mica (l’Älvian SG, per exemple, necessita de nou unes SD Seth Lover). (A la vegada, hi ha dos instruments que em vaig haver de malvendre i que encara són a la venda a la segona mà, però em resulten massa cars com per a recomprar-los. Fart de ser pobre.)

Un parell d’extres per a millors temps serien una lap-steel barata i una guitarra de fado barata.

I per a l’estudi, només dues coses: 1) un chorus en rack Klark Teknik 3rd Dimension BBD-320, un chorus «raro» clon d’un de Roland de 1980, que ja he comentat algun cop i que em serviria per a sons diferents dels meus sintes de sempre; i 2) una taula de mescles digital. Una bona candidata (nova) seria una Presonus StudioLive 16.0.2 USB, no exactament barata però sí la taula professional més barata disponible (hi ha taules més barates, però o no disposen de faders o es veuen limitadetes). Recordem que escollir una taula digital ve que la meva Behringer X1832USB analògica està plena de pols i no és exactament silenciosa: a la llarga puc comprar una taula analògica dins d’un rang de preus molt més pagable, però seria anar acumulant taules velles per tema de pols als faders. De moment en tinc per un temps amb la Behringer, una taula barata.

I, primer, he d’acabar de pagar la Tele. Espero no haver-me de vendre res més. També comprar almenys un disc dur USB de 4Tb, millor si poden ser dos.

Mentre, he passat dies mirant equip. Fer càlculs i llistes mentre mirava especificacions i consultava webs ha estat una manera de mantenir la ment ocupada i no estar tan tens. Gener serà duríssim.

Si més no, la Taula Behringer ha estat revisada per sobre, i només falta muntar-la i comprar alguns cables extra, balancejats. La funció de la taula és mantenir una connexió permanent de sintetitzadors, processador de veu, i el Zoom RFX-2000 com a rack d’efectes (més que res, reverb i leslie), més el 3rd Dimension quan arribi.

*****

Llibres? Aquesta setmana he dedicat dos dies seguits a aquest tema. Després d’acabar de repassar quatre detalls de la feina ja feta amb el llibre de contes dramàtics (que pot ser molt bo però que no pinta gens comercial, el que és un problema), vaig decidir fer un arxiu compilant els contes còmics ja fets, quasi tots vells contes escrits pel grup literari, més alguns de nous. De sobte, tinc quaranta-tres pàgines prou sòlides, i només em caldrien disset més per a assolir les seixanta que m’he marcat com a objectiu. Hauria de consultar a l’ajuntament la situació de drets d’un dels contes, però no crec que hi hagi problema, especialment perquè he aprofitat la tasca de compilació per a repassar coses que ja se m’havien dit d’alguns dels comptes, i aquest és un dels que he modificat. En fi, que crec que aquest mateix desembre podria tenir acabada una versió de prova, bastant treballada, del llibre, i llavors demanar assessorament. Encara no sé com titular-lo. Mentre es revisés, escriuria cinc contes pel llibre dramàtic, i llavors aniria pel relat llarg que en conformaria la segona part, del qual fa més de dos anys i mig que en tinc escrites dotze pàgines molt bones i que ja hagués acabat aleshores si no hagués hagut de ser tan lluny de casa, en escenaris i locals d’assaig. Jo, sempre, millor a casa o en una situació de gravació. Un últim llibre a fer, un cop tingui acabats els dos llibres en marxa, és una idea difusa que tinc per a una novel·la d’època. La idea havia de ser una continuació d’un conte que vaig escriure fa molts anys. El típic: «podria ser l’inici d’una novel·la», però quan vaig començar a escriure una sinopsi i un inici de segon capítol tot va anar per terra perquè allò ni podia passar al lloc concret ni a l’any concret ni molts detalls de la trama resistien la més mínima anàlisi històrica. La solució a tot aquest daltabaix? Escriuré una nova sinopsi llarga, seguint força detalls de la idea original, però inventant-me el lloc, de manera que li pugui construir tot un univers propi i sense haver de patir per una precisió estricta. Que faig trampa? Sí. Però n’estic fart de començar novel·les i quedar-me travat a l’inici del segon capítol per tota mena d’imponderables, des de trames de resolució inevitablement fàcil i no hi ha novel·la, fins a xocs amb la realitat històrica com en aquest cas. Si el fer trames infal·libles fos el meu, ja faria temps que tindria llibres acabats i en circulació, però com que no és el meu, m’adapto.

*****

Mentre, tenia idea d’escriure un llibre de crítica musical, però estic estancat. La meva idea principal era escriure un llibre sobre els àlbums dels Beatles i la seva gravació, escrit en català, i el tema no és que no el pugui escriure bé, sinó que en realitat no puc afegir gran cosa de nou als clàssics sobre el tema en anglès o fins i tot a webs on tot està detalladíssim. No vull estafar el públic. Una altra idea era simplement parlar d’àlbums de diversos artistes, però em falta focus: el típic «els 100 millors àlbums» ja està molt vist, i parlar d’àlbums sense un criteri clar d’elecció no cola, com a molt podria fer un «els 100 pitjors àlbums» però no crec que vengués. Ara se m’acut una tercera idea, un llibre sobre els àlbums dels Beach Boys, amb temps me la puc estudiar i buscar algun llibre que em falta per a documentar-me, com la segona autobiografia de Brian Wilson (tinc la primera, considerada gens fiable per l’intervencionisme del doctor Landy, i també tinc l’autobiografia de Mike Love, que hauré de llegir amb la memòria ben refrescada sobre què va passar realment).