Valotte

 

Un meme prou divertit diu «Generalitat de Catalunya: no tenim ni puta idea de què estem fent, però fem veure que sí».

I no sé si el 14F seran unes eleccions o una comèdia dels Germans Marx. 1) Hi haurà gent que no votarà en absolut, fastiguejats amb tanta incompetència; 2) els continus canvis d’opinió a la Genialitat poden provocar el caos aquell dia, i per si de cas que ningú voti per correu o imprimint res; 3) no em crec res que ERC vagi a treure més vots que ningú, però hi ha la incògnita de què traurà JxC, i el que és segur és que el PSC traurà resultats prou decents perquè en el seu espai no hi ha ningú més (i quan no hi ha ningú més sóc la més maca). A sobre, veig tant gent que es passarà d’ERC a JxC com gent que es passarà de JxC a ERC, electoralment parlant. Si aquestes eleccions no surten bé, ja ens podem acomiadar de la independència. I al PSC ja somnien amb el tripartit...

Em pregunto si estem en bones mans.

*****

Mentre, s’acosta del Dia del Judici.

*****

«Pues por lo menos los métodos son algo tangible que produce unos resultados. El problema de querer prescindir de métodos es que de repente vas vendid@. En música, por ejemplo, me he dado cuenta de que en los conservatorios se enseñan muchas cosas, excepto lo que toca, con lo que la enseñanza de música es innecesariamente complicada: l@s estudiantes de instrumentos llegarán a tocar muy bien su instrumento pero sin saber por qué lo que tocan funciona y, eso sí, "con mucha alma", mientras que l@s estudiantes de composición tampoco sabrán muy bien el por qué de todo lo que escriban, pero eso sí, le meterán "mucha alma". Todas esas tonterías no se las enseñan a l@s ingenier@s acústic@s o l@s ingenier@s de grabación. A la vez, es como mínimo curioso que a ningún/a científico/a se le pida que sus investigaciones tengan "mucha alma" ni que "sientan emociones". El resultado: mientras l@s científic@s están muy cerca de enviar gente a Marte, l@s músic@s parecemos tont@s.»

*****

Preguntant-me com els músics independents podem trencar el mur, amb les nostres pròpies mans. És la pregunta del milió.

*****

Ahir 29 de desembre vaig acabar a la fi el meu primer llibre publicable. O almenys la primera versió treballable del llibre. Ara espero el consell d’unes poques persones que em diguin si és a punt o si decididament està molt verd. És el pas previ a buscar editorial: un llibre tècnicament impecable. No és com un disc, que jo sé quan és a punt: un llibre és territori nou per a mi. En tot cas, de dos possibles llibres he triat d’acabar el còmic perquè és molt més fàcil de vendre, i això a Catalunya és vital. Perquè és això: començo una segona carrera, i en part és per a trobar un despatx on hi hagi vida intel·ligent. Els llibres més treballats i profunds ja vindran amb el temps. Un el tinc a mig, i aquests propers mesos l’acabaré sense la pressió de no tenir ni un primer llibre per a moure. I llavors em queda, de moment, una idea vaga per a una autèntica novel·la, i també una vaga idea de reforma d’un llibre de poesia que vaig escriure el 2014 i que, amb totes les pressions que tenia aleshores, va sortir molt malament; me n’interessa la idea, pot donar un llibre molt bo, i crec que ja tinc alguns trossos bons, però mai no escrigueu un llibre amb la pressió d’uns terminis i la pressió de la manca de temps i espai.

*****

Si m’arriben uns diners el 2021, els empraré per a pagar un munt de pendents (entre ells la Telecaster). Si sobren diners, compraré una Squier Classic Vibe Starcaster Natural i, potser, una acústica Ibanez PC12MH-OPN (amb addició més endavant d’un piezo passiu, com a mi m’agrada).

Més endavant compraria un baix tipus Precision, econòmic (estic entre l’Austin APB200 i l’Squier Affinity Precision, necessàriament en vermell), i un chorus de rack Klark Teknik 3rd Dimension que ja he comentat algun cop.

Deixo per a una altra era (quan ja estigui molt més refet i amb marge de maniobra) el debat entre una Epiphone Casino i una Epiphone Wildkat bàsica (pel tema P90).

Taules de mescla? Tinc la Behringer apedaçada, quan calgui i tingui diners ja compraria una altra taula analògica equivalent (les taules digitals són cares).

I a partir d’aquí, intentar construir la meva vida. Una casa...

De manera que sé què comprar aquest 2021, i no és gaire, ni gaire car (si no comptem la part més insegura: una casa). Ara tot em depèn de la part econòmica.