Dies
de pensar molt.
*****
La
primera cosa que he decidit és abandonar el pla “Warm Audio”,
doncs en conjunt és molt onerós quan tinc un problema d’habitatge
greu. Només mantindré a l’agenda la Yamaha LL1612ARE, doncs crec
que aquí hi puc arribar i no vull prescindir d’una enorme eina de
directe. Pot ser que necessiti un ampli de directe amb certs efectes
i sense vàlvules però que soni bé, i si no vull que sigui un
Roland Blues Cube Artist puc anar a un BOSS Katana d’algun tipus,
que és sensiblement més barat i sona força decent. Llavors tinc
apuntada una llista de micròfons, però cap urgent, poden esperar a
que hagi trobat casa.
*****
Em
falten escriure sis lletres, cinc pel “1980” i una per a l’antiga
“Crucifixió”, que amb nova lletra estic pensant que podria ser
una bona pista fantasma pel “disc de barreja” que he pogut posar
en llista fa dues setmanes. De passada podríeu tornar a sentir la
darrera interpretació com a baterista del Ferran Valldeperas, i això
és molt important.
*****
L’altre
dia ja vaig poder gravar cinc veus pel “Disfunctional”. Quatre
estan mesclades. Que difícil és mesclar-me quan canto. Vaig haver
de posar-me dos compressors, EQ i reverb. Però no em gravo la veu
solista a dues o tres pistes: estic buscant un so diferent i més
espontani. Tot i que m’he de gravar per seccions. De moment el
micro és l’ADK a51s de sempre, via la taula Behringer. No he
trobat encara com gravar-me via Tascam US-16x08.
*****
Tampoc
no em queda clar com em funcionarà cert pla que vull operar al meu
rack quan hagi fet certes gravacions fora de casa aquesta tardor:
instal·lar-hi el segon Tascam US-16x08 i dedicar-ne les entrades i
sortides de línia a connectar-hi els meus tres compressors
analògics, de manera que: 1) siguin accessibles des de Cubase; i 2)
pugui eliminar del rack el patch bay, que no faig servir perquè no
recordo on és cada cosa ni tinc prou cables. Evidentment, el tema és
que no em vull trobar que les entrades i sortides dels compressors
sonin incontrolablement junt amb tota la resta d’audio o que fins i
tot es posin a fer feedback per damunt de la música. Toca rumiar i
documentar-se... En tot cas, si l’operació és factible, també
posaria en el lloc del patch bay el meu amplificador d’auriculars
Alto, que ara mateix està mort de riure damunt dels CDs. Sobre per a
què vull emprar compressors analògics superbàsics quan se suposa
que els que ja porta de sèrie Cubase són millors, la resposta és:
sons i experimentació. En altres paraules, cada compressor analògic
es comportarà de manera diferent, i això es pot emprar creativament
per a canviar el caràcter d’una determinada font sonora. Ja sé
que un Alesis 3632 o un DBX 266xs no són precisament Fairchilds o
UREIs 1176, però ja que els tinc val la pena que els expremi. O no?
*****
Les
tres novetats d’aquesta matinada són: 1) a la fi he pogut pujar bé
el Harbingers per a que me’l pugin a Spotify, iTunes, etc.; 2) he
demanat la correcció d’autoria al Random Rain (ara apareix arreu
atribuït a Lluís Paloma i a ‘Patinet’); i 3) he demanat de
treure d’internet l’àlbum-demo del Requiem, tant perquè era una
demo com perquè he refet el treball de punta a punta i pot ser que a
llarg plaç se’n faci concert, que gravaria professionalment (també
he tret l’àlbum-demo el meu Bandcamp). Amb el que em quedo amb
vuit àlbums oficials, a l’espera de veure com acaba la regravació
de les veus d’«Himnes», potencialment la darrera substitució
abans d’anar exclusivament endavant.
*****
Ara
falta estar despert de dia, no de nit.
*****
Sobre el merder dels
CDR divendres, que aprovo totalment:
«Reconec
estar disgustat amb ERC i amb el PDECat. Almenys en les seves
versions del Parlament i les respectives seus nacionals. En canvi,
Waterloo funciona molt bé, i el carrer també. També les bases
d’ERC i del PDECat, i la CUP porta una temporada funcionant bé. De
manera que en realitat només setanta persones en tot el moviment
estan fallant, el problema és que són al Parlament i l’arruïnen
com a pota important. No només és comprensible que milions de
persones al·lucinin en colors: demanen de passar a l’acció, i
això és exactament el que divendres van fer els CDR, amb més o
menys encert. Cal superar els partits? Jo crec que sí, a partir del
moment que s’ho estan carregant tot. Potser, com vaig llegir-li a
algú fa uns dies, el que cal és un moviment. La Crida, a la que
m’he apuntat, pot ser-ho. L’ANC, de la que sóc soci, ho ha estat
durant molt temps i encara ho pot tornar a ser (però primer ha
d’aconseguir una cúpula on, com a mínim, les persones amb carnet
siguin una minoria molt reduïda). Falta veure si una de les dues
arribarà a ser el desllorigador que necessitem. En cas contrari, ja
no quedarà més remei que l’organització directa del poble català
en alguna cosa que potser no tingui ni cúpula ni portaveus, per si
de cas. És molt bèstia, però reconec que a aquestes alçades molt
pocs poden defensar encara uns partits, ERC i PDECat, que en la seva
versió del Parlament han tornat a l’autonomisme més tronat i
pensen només a guanyar unes eleccions autonòmiques que per a la
resta de nosaltres han perdut qualsevol sentit. I que, en aquest
mode, només fan que dinamitar tot el treball i l’esforç de
milions de persones per a instaurar una República de Catalunya que
és més necessària que mai. O què volen aquests dos partits? Que
arribem a haver d’aguantar un 155 II sota Pablo
Casado? En fi, molt, molt trist.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada