Good Night At The Whiskey

A 20 d’agost, vint-i-quatre hores després del gran fiasco, tinc ja un parell d’opinions: bones cançons, però falla la producció i, sobretot, no acaba de ser cap avenç sobre allò ja conegut, sobretot en ser un àlbum més fet amb sintes. Jo també he començat a rumiar. A partir d’ara tot anirà molt més lent amb aquest disc, l’”Estratègies”. De moment, el que tinc és una primera versió del disc que mostra potencial però que només el realitza ocasionalment (sobretot a “Mi Coche No Es Para Mí”, antiga “Ondas Do Mar”, on sembla que sí he trepitjat nou territori). Part del problema és que moltes de les cançons han estat “augmentades” a partir de bases que ja tenia i que eren problemàtiques (“Mi Coche..” ha estat molt escurçada i duu la tècnica de l’editatge i sobreimposició a un nou nivell artístic, però d’altres s’han quedat en versions més luxoses però encara “verdes”). I ara el que tinc (i no és poc, venint d’on venia) són “models” que m’indiquen una direcció, i pistes de multipista que en si mateixes són un nou principi per a determinats temes. La bateria amb molts greus és també part del so que busco, ple de dinàmiques. I a partir d’aquí, la idea és prescindir de les bases preexistents tant com sigui necessari, regravar amb millors sons, compondre insercions i ponts pels temes més repetitius (de manera que deixin de ser plans, vull dinàmiques), i fins i tot canviar de tonalitat un parell de temes (les dues havaneres semblen començar igual, i canviar de to una d’elles trencaria la monotonia). També cal pensar com introduir guitarres en punts concrets… i al final m’he de rendir al fet que l’àlbum demana veus, que no sé quan podré gravar. Almenys aquesta matinada he estat fent un parell de feines que sabia que podia fer “mecànicament”: fer una subtil remescla de “Mi Coche...” per a que s’hi puguin posar veus còmodament, i recollir en un arxiu de text les lletres ja escrites per a alguns dels temes. No totes es podran fer servir: per exemple, mentre “I'm A Honda With Me” és la meva segona havanera i té una lletra molt meva i molt convincent, “Scitòibitna” és la meva primera havanera i la lletra és un perfecte desastre. En general, poc podré aprofitar. Sempre puc mirar què hi ha a la carpeta de Wendoline, per si puc aprofitar alguna cosa en aquest apartat. Una manera de resumir tot plegat és la paraula anglesa “overhaul”. Cal reformar-ho tot, i que res no sigui sagrat. Així que ja tinc feina per a les matinades de tardor.

*****

També he fet números pel 2019. Només dues coses importants a comprar: la LL1612 i una torre d’ordinador nova. Les dues coses, sense recórrer a préstecs. I quan acabi, a partir de final de 2019, tornar deute.

Això si no surt casa. No sóc gens optimista. M’agradaria viure a qualsevol altre país.

*****

Torno a escoltar-me la mescla mono de 1967 del “Sgt. Pepper” dels Beatles. Apart de l’ADT a la veu de John Lennon a “Lucy...” i de “She’s Leaving Home” pujada mig to, no noto massa diferència, la veritat. Ho dic perquè tothom diu que és la nit i el dia. Una altra cosa és que la mescla en mono sigui l’àlbum tal com el van aprovar els Beatles, i llavors és important conèixer-la.

En tot cas, és just reconèixer que el “Sgt. Pepper” m’ha influit moltíssim, sobretot a nivell de tècniques de gravació, i que quan el vaig escoltar per primer cop el juny de 1988 em va impactar moltíssim. En aquell moment ni em plantejava ser compositor (en aquest respectiu, va ser l’amic Glass el que es va endur la medalla), però el 1988 res no m’havia preparat per a intentar un “Sgt. Pepper” jo mateix. Simplement, fer classes de solfeig i tocar la flauta de bec i percussions Orff no em preparava sinó per a ser un músic de conservatori normal i corrent. Ni tan sols no entenia com funcionava un estudi de gravació, pensava que la música es gravava “a l’aire” i totalment en directe, i que qualsevol cantant de la ràdio tenia una feinada enorme a escriure la seva música a mà en una partitura, aprendre-se-la i, només llavors, “materialitzar-la” en un single de vinil. No va ser fins molt després que vaig descobrir l’estudi de gravació en la meva primera visita a Paramètric Estudis, que vaig acabar estudiant Enginyeria de Gravació a Crash de Manresa, i que vaig acabar muntant-me el meu propi estudi domèstic mentre llegia munts de llibres sobre tècniques de gravació. Reconec que m’agradaria tornar a intentar un disc ambiciós. A veure si me’n surto.