Bad Night At The Whiskey

En tres sessions (16 a 19 d’agost) he fet un àlbum instrumental amb dos objectius: 1) tenir alguna cosa a oferir, vist que ben poques veus gravaré si dormo de dia; i 2) donar sortida a tot de cançons que feia temps que pul·lulaven pel meu disc dur. I aquest és el problema: cançons que mai no havia sabut com acabar o què fer-ne, cançons soses o que no havien sortit bé. El tipus de cançó que no és tan dolenta com per a consignar-la a un back-up i esborrar-la, però que a la vegada es resisteix a entrar en un àlbum perquè no acaba de passar el criteri de qualitat. I que de tant veure-la per allà enmig t’acaba cremant. Clar, m’ho he batallat, a partir de gravacions que s’havien arrossegat durant molt de temps i que ja duien la seva bona pila d’overdubs. I fins i tot així, en algun cas la cirurgia ha estat tan radical que es pot comparar a la meva feina al “Corrupció”. Però no amb tan bons resultats. Ho he passat a uns pocs amics per a demanar crítiques. La veritat, sona dificultós, desparell, desorientat. No sé si estic massa a prop del final del disc i no m’he sabut distanciar encara del merder que han estat aquestes sessions, o si de veritat Lluís Paloma “Patinet” ha fet el seu primer gran fracàs (si no hi comptem el desastrós “Busco Feina/Accident” de 2006, d’on per cert provenen algunes de les cançons, i això explicaria una part dels mals). En fi, probablement sortirà pel setembre, però tant pot sortir com a “Estratègies al Paradís” com com a “Duncan Drawings IV”. La reacció dels meus amics més propers ho decidirà. El meu “Around The Sun”, potser?

I encara hi ha sobrants a la carpeta Wendoline. Les cançons que ja no sé ni com agafar. Necessito vacances. No les estic tenint. Que bonica, la platja.

*****

Va venir El Preparao i la que es va liar. Suposo que venia a això, a provocar. Familia Reial = gentussa. Almenys dimarts vaig poder ser a El Catllar. Vull poder fer més pels presos.

*****

Ahir va morir un home a Terrassa, en un cotxe que es va endur l’aiguat. Es veu que va ser espectacular. Mentrestant, jo dormia…

*****

“Hot Space”, de 1982, és el pitjor disc de Queen. Van intentar actualitzar-se i l’invent se’ls va sortir de mare, i a més no passaven pel seu millor moment com a grup de gent que es troba en un estudi. És això, un disc molt 1980es en el que no es van acabar de trobar.

“Around The Sun”, de 2004, és el pitjor disc de R.E.M. I aquí no era tan un problema de les cançons originals com de què les van gravar massa lentes i després es van passar mesos i mesos donant-los voltes amb overdubs fins que al final ja estaven deprimits d’avorriment. Crisi creativa en la seva accepció més espectacular. Sintes a tot arreu. Tot superpolit fins a robar-li l’energia. Fins i tot Michaelo Stipe no se’n va acabar de sortir amb les lletres. Es van fotre una hòstia de nivell Rita Barberá.

“Summer In Paradise” és el pitjor disc dels Beach Boys. O de Mike Love, i amb això ho diem tot. Gravat amb una beta de Pro Tools en un ordinador Mackintosh Quadra el 1992, sintetitzat en un 90%, amb guitarres heavy i un so pobre i estèril, el disc conté mals temes propis, males versions de clàssics del grup, males versions de clàssics d’altres artistes, efectes de DJ, veus computeritzades xungues… i Brian Wilson no hi era per enlloc. En van vendre menys de mil. La distribuidora va tancar. Quinze hòsties de nivell Rita Barberá.

“Having Fun With Elvis Onstage” és el pitjor disc d’Elvis Presley. Compilat pel seu mànager quan va descobrir que podia treure un disc d’Elvis parlant sense haver de pagar res a RCA com amb un disc d’Elvis cantant, el disc consta exclusivament de gravacions en concert d’on s’ha tallat tota la música i Elvis simplement parla amb el públic entre cançó i cançó, sense que res tingui cap ni peus. Un artefacte divertit si un té una ment molt perversa (o no li agrada com cantava Elvis Presley).

Tots els discos d’Operación Triunfo són el pitjor disc d’OT. On no n’hi ha, no n’hi ha.